En aquest món volàtil i canviant en que tot sembla provisional i efímer, apareix amb força el concepte de "fake" per fer referència a alguna cosa que no és autèntica, genuïna o real, i que està dissenyada per crear una aparença de veracitat, amb la intenció de confondre o de manipular. Distorsionar la realitat fins al punt de falsejar-la però fent que sembli verídica. Un engany, una mentida, una pantomima.
A les empreses i organitzacions també patim el fenomen "fake" a diversos nivells, un dels més preocupants és en l'àmbit del lideratge. En aquest article reflexionarem al voltant del "lideratge fake". Líders que prioritzen la imatge per sobre de l'autenticitat. Líders fantasma que avantposen el reconeixement i l'adulació a la validació i a la credibilitat. Líders narcisistes que busquen el seu èxit particular per sobre del benestar del col·lectiu, i que tendeixen a sobrevalorar la seva aportació individual en detriment de la contribució de l'equip. Un estil de lideratge presumptuós, basat en la façana i impulsat per l'ego. Un lideratge de cartró-pedra, impostat, especulatiu.
El lideratge "fake" s'articula a partir d'un relat exagerat, hiperbòlic, que busca premeditadament l'èpica i l'emocionalitat per enlluernar als seus potencials seguidors, a partir d'arquetips i de prejudicis de referència pel grup al que suposadament ha de guiar, podent arribar fins i tot a una certa desconnexió de la realitat, perdent la perspectiva i prioritzant la narrativa construïda al seu voltant en comptes d'abordar els reptes reals de l'empresa o de l'organització.
En el lideratge "fake" hi ha una falta total de transparència, i des del secretisme i la gestió interessada de les dades, hi ha una gran reticència a compartir informació, contribuint a crear un ambient mancat de claredat, que genera desconfiança. Hi ha també una falta d'empatia, amb poca consideració pels sentiments i les necessitats dels altres, creant un clima deshumanitzat en que la cohesió grupal es debilita i es focalitza únicament cap al líder, que emergeix com una figura "salvadora", imprescindible, que acaba generant relacions de dependència funcional i emocional.
Per contraposició emergeix el lideratge autèntic, al que no li cal un relat grandiloqüent perquè està ben connectat amb el dia a dia de les persones a les que acompanya, i aquestes coneixen la coherència i solidesa de la seva trama argumental des de l'acció quotidiana i no pas des de la ficció sumptuosa. El lideratge "fake" té un caire histriònic amb un punt dramàtic que el lideratge autèntic no necessita. El primer ha de convèncer i persuadir, al segon no li cal perquè la seva influència flueix de la credibilitat i no pas del màrqueting. El lideratge "fake" té pressa perquè a la foguera de les vanitats ningú es recorda de les cendres. El lideratge autèntic és pacient perquè el temps és el seu aliat i juga al seu favor. És un lideratge arran de terra, honest, essencial, íntegre. Un lideratge sense estridències, humil, de fons. Un lideratge d'amplitud i profunditat en temps de dispersió i immediatesa. Un lideratge de cocció lenta en temps de fast food.
És molt important que a les empreses, a tots els nivells jeràrquics, sapiguem identificar i desmuntar els lideratges "fake" i promoure una cultura empresarial autèntica i consistent que reconegui l'aportació de valor per sobre de la simple aparença. Ens hi juguem tenir uns equips més compromesos, un clima laboral més saludable i una empresa més resilient.