El dia 8 de març celebrem el Dia Internacional de la Dona. Els experts continuen afirmant que les dones rebem pitjors remuneracions a la feina en tots els sectors, i també quan emprenem els nostres propis negocis. Un dels motius pel que es produeix l'anomenada bretxa salarial és perquè les dones tendim a rebaixar les nostres expectatives sobre el que podem aconseguir. La idea de reclamar més diners o una promoció en la carrera professional entra en conflicte amb la idea que socialment tenim de feminitat. Quan una dona té èxit, trenca l'estereotip femení. Els homes competents i ambiciosos son felicitats, però les dones competents i ambicioses son percebudes com aclaparadores i agressives.

Agradar als demés i tenir èxit professional està positivament correlacionat en els homes, però negativament en les dones. No és la meva opinió, està validat per diverses investigacions. És un fet que clarament ens perjudica a les dones, perquè ser ambiciosa té costos ocults. Moltes dones, al percebre-ho intuïtivament, acabem reduint les nostres expectatives a la carrera professional i també a la nostra remuneració.

Hi ha qui afirma que el motiu de que les dones percebem pitjors remuneracions és perquè ens manquen habilitats per negociar. Però els salaris baixos son conseqüència de la baixa o nula capacitat de negociar dels treballadors, siguin homes o dones. Si no tens opcions per negociar, no tens poder. Quan ens falta el poder, tenim menys llibertat d'acció.

Adam Galinsky és un psicòleg americà que ha investigat la forma en la que gestionem el dilema d'exposar (o no) el nostre punt de vista. La seva teoria és que totes les persones tenim un rang de comportament acceptable. Les dones tenim la mateixa necessitat d'expressar el nostre punt de vista que els homes, però ens enfrontem a obstacles que fan que aquest rang sigui més estret. És una trampa perversa. Si no donem el nostre punt de vista, o si no reclamem els nostres drets, passem desapercebudes. Si mostrem una major ambició i majors expectatives, som "castigades" d'alguna forma. La seva recerca demostra que el que sembla diferencies de gènere és en realitat una manca de poder disfressada.

Galinsky afirma que hi ha una situació en que les dones obtenim els mateixos resultats que els homes i som igual d'ambicioses que ells: quan advoquem per altres. Ajudar a altres persones amplia de forma extraordinària el poder que ens atorguem. Quan tenim poder, tenim marge de maniobra en com comportar-nos. Quan ajudem a altres persones podem descobrir la nostra pròpia veu i ampliar de forma contundent el nostre rang de comportament acceptable. Les dones negociem de forma excel·lent quan prenem la perspectiva d'altres i advoquem al seu favor. Descobrim els nostres límits, els expandim a la nostra ment i ens tornem més decidides quan intercedim per altres. Els nostres límits no son fixes, sinó que son flexibles i podem treballar sobre ells. La bona noticia és que podem ampliar el nostre rang de comportament acceptable.

Com a professionals, descobrir la nostra veu implica podem ajudar millor als nostres clients a aconseguir els seus objectius. 1) perquè ells senten que tenim les competències per ajudar-los a aconseguir els resultats que volen; 2) perquè veiem els seus problemes des de la seva perspectiva (empatia!); 3) perquè confien en que som les persones adequades per ajudar-los. Ampliem la nostra influencia quan mostrem a altres persones opcions per millorar que per sí soles no haurien vist.

Les dones som diferents. Tenim una mirada que amplia la perspectiva per resoldre nous problemes i crear valor amb noves solucions. Cal que treballem per ampliar el rang de comportament acceptable i poder expressar lliure i igualitàriament les nostres opinions. No només per que s'escolti la nostra veu (que també!), sinó per crear nous models de comportament que contribueixin a reivindicar millors condicions per la societat i per la forma de viure, així com models de generació de riquesa més centrats en les persones.

Generar valor no és una qüestió de gènere, sinó que hauria de ser el resultat un treball basat en la confiança, que atorgui a les persones la capacitat de col·laborar lliurement pel be comú. Hem basat el creixement en unes formes organitzatives que no permeten a les persones, especialment a les dones, l'ús de la seva llibertat. A l'era digital, és fonamental posar en valor la riquesa de la diversitat d'opinions i perspectives. Atrevim-nos a trencar el paradigma de l'economia de la testosterona. Pot ser no es tracta d'aspirar a que les dones tinguin més llocs de poder, sinó de que ens atrevim a canviar el sistema.