Quan tots els indicadors apunten únicament cap a la culminació de l'objectiu final, això és, arribar, acabar, guanyar, triomfar... i aquest es planteja en termes binaris d'assolit o no assolit, sembla que el procés per arribar-hi sigui un pur tràmit sense gaire sentit ni pes propi. Des d'aquest paradigma, els processos esdevenen gairebé un mal necessari o un peatge inevitable per aconseguir la meta anhelada. Sens dubte, una mirada molt restrictiva que genera molta pressió en clau de tot o res.

Una altra manera d'afrontar els reptes i els processos per arribar-hi és fent valer també el procediment mateix i les diferents fases. Certament, l'objectiu final és atènyer el propòsit, però això no desmereix que el procés per arribar-hi pugui ser també una experiència amb valor. En aquest sentit, aprendre a gaudir de les victòries d'etapa és una manera, en la meva opinió, intel·ligent i hàbil d'aconseguir resultats a partir de fer palanca en els moments intermedis per agafar embranzida i projectar-se amb més força.

Gaudir de les victòries d'etapa vol dir ser més sensible en relació amb els detalls, atendre bé la microgestió, fixar-se prou en la cadena de decisions i accions que ens atansen a la meta. És una manera de reconèixer l'esforç i la tenacitat. De reforçar la confiança en el procés. D'entendre que el fi no justifica els mitjans, i que no tot s'hi val, ni és legítim, ni èticament acceptable, i que també és important la manera com s'assoleix l'objectiu i sobre la base de quin procediment. No podem tancar els ulls i fiar-ho tot a l'èxit final.

Gaudir de les victòries etapa és, també, aturar-se, adoptar una altra perspectiva, entendre què s'esdevé mentre passa, no quan ja ha succeït o quan encara ha d'escaure's, i modificar si cal l'estratègia que ens ha de portar fins a l'objectiu. És estimar el temps present, i no refugiar-se en el passat, ni evadir-se en el futur. És no deixar-se arrossegar per la inèrcia voraç del procediment i apostar pel contrapunt conscient del criteri. És tenir el coratge de redefinir l'objectiu, si cal. De repensar el mètode, de revisar els terminis, d'ajustar els recursos, de replantejar el procediment, d'imaginar oportunitats, de generar alternatives, d'exercir la flexibilitat, de militar en la paciència, d'entrenar la resiliència, d'obrir-se a la frustració. D'estar disposats a no tenir la raó i a entendre la lògica complexa dels processos, no sempre lineal.

Gaudir de les victòries d'etapa és, també, reivindicar les persones que van entrellaçant el procés fins al resultat final. És tenir en compte llur esforç, progressiu i acumulat, i com d'alguna faisó hi contribueixen, de vegades de forma discreta i no per això menys rellevant. És repartir mèrits, distribuir èxits, compartir la visibilitat, facilitar que cada persona tingui el moment de satisfacció i l'espai de reconeixement. És una manera de reforçar l'aprenentatge i el creixement professional i personal. Una manera de renovar la motivació i d'afavorir el treball col·laboratiu.