En el moment de tancar aquest article, els sondejos i els primers resultats de les Eleccions al Parlament Europeu confirmaven el previsible ascens de la ultradreta. El fantasma que (des de fa bastant temps) recorre Europa agafa (més) cos. Especialment perquè davant la victòria incontestable del Partit Popular Europeu els grups d'extrema dreta poden ser, per primer cop, una crossa per a la formació conservadora a les institucions europees. Una crossa paradoxal, pel rebuig frontal dels partits ultradretans a l’essència de la Unió Europea.

La victòria de la ultradreta a França (que ja ha tingut conseqüències en forma de convocatòria d'eleccions anticipades per part de Macron), Itàlia, Àustria, Bèlgica o Hongria i la segona posició que han assolit a Alemanya o Països Baixos confirmen la magnitud de la tragèdia per als europeistes, siguin d'esquerres o de dretes. Perquè aquí és on caldrà posar el focus a partir d'ara: en l'actitud dels partits davant del projecte europeu. Amb l'aritmètica que sembla que resultarà dels comicis, el Partit Popular Europeu tindrà una temptació permanent de mirar a la seva dreta per impulsar algunes reformes de tall conservador.

Seria un gran error. Perquè, més enllà del discurs del cordó sanitari, no té sentit governar Europa amb forces que es proclamen manifestament contràries a la Unió Europea. Unes forces que plantegen la renacionalització de les polítiques i que tenen un discurs indiscutiblement xenòfob, un altre dels suposats principis rectors del projecte europeu, el de ser una terra d'acollida amb una vocació multicultural. Seria un tret al peu de la UE: Europa no pot dormir amb el seu enemic.

El gir a la dreta de la Unió Europea és rotund i les forces més progressistes hauran de revisar alguns dels seus postulats si el volen revertir en els propers anys. Però també els conservadors i els lliberals. Sobretot per, entre tots, frenar aquest ascens dels partits d'extrema dreta amb discursos populistes i, sí, clarament feixistes, cal dir les coses pel seu nom. La gestió de la immigració és una de les qüestions on s'hauran d'afinar els missatges per no perdre definitivament a grans sectors de l'electorat. Però no l'únic. Potser també els ritmes de l'agenda verda, que sense negar la seva urgència, sí poden ser revisats per minimitzar el seu impacte en diversos sectors i fer-los més amables i realistes.

En definitiva, faran bé els partits europeistes de fer una reflexió profunda sobre per on se'ls estan escapant els votants europeus per aturar la sagnia, especialment a la franja més jove de l'electorat, que és on la ultradreta ha exercit de flautista d'Hamelin. Si no és així, la cada cop més ampla esquerda ultradretana podria fer trontollar ben aviat tres quarts de segle de construcció europea. I millor evitar el discurs conspiranoic de la gran conxorxa que atribueix el fenomen a l'acció de poders ocults perquè, en aquest terreny, el de la fabulació, la ultradreta sempre té les de guanyar. Qüestió d'experiència.