A totes les empreses hi ha persones de dos tipus: persones diferents i persones molt diferents. De fet la variabilitat és tan gran que podríem dir que cada persona és un món, cada equip o departament és una galàxia i cada empresa un univers sencer. A efectes pràctics, per mirar de comprendre i atendre aquesta complexa realitat necessitem definir-la (això és ordenar-la) en unes categories que ens ajudin a fer-la més manejable, i agrupar-la (això és classificar-la) en uns perfils prototípics amb l'esperança que ens aportin algun estàndard de predictibilitat.
En relació a les persones, hi ha moltes propostes per delimitar aquests segments, en base a una gran diversitat de criteris. En aquest article, en proposo una sense cap pretensió científica i amb la única intenció didàctica de fer pensar al lector. Així, la meva tipologia agrupa les persones en 5 grans arquetips: persones TINYOSES, persones MEDIOCRES, persones NORMALS, persones EXCEL·LENTS i persones IMPRESCINDIBLES.
Les persones TINYOSES, són aquelles que fan del seu viure una permanent lluita contra tot i contra tothom, com si algú o l'univers sencer els hi degués alguna cosa. Són persones permanentment enfadades i en estat de tensió defensiva. Res està bé, ni ningú ho fa prou bé. Persones malhumorades, agres, que han perdut la més elemental connectivitat empàtica amb la resta. Miren de manipular des del victimisme, l'arrogància o el sarcasme. Sempre han de tenir la darrera paraula. L'agressivitat i el ressentiment són el seu modus relacional. La ràbia és l'emoció dominant.
Les persones MEDIOCRES, són aquelles que han oblidat el sentit del seu viure, com si res pogués despertar-les de la seva letargia existencial. Som persones apagades, grises, planes, amb un to vital baix. Persones que han perdut la curiositat i la capacitat de sorprendre's. Persones que s'han abandonat a la inèrcia i a la rutina, a un confort que les enterra en vida. L'evitació del conflicte les arrossega al conformisme i l'aversió al risc a la inacció. Confonen acceptació amb resignació. L'apatia i la indiferència són el seu modus relacional. La por és l'emoció dominant.
Les persones NORMALS, són aquelles persones que assumeixen la seva vida i se'n fan càrrec amb naturalitat, sense estridències. Són persones pragmàtiques, que encaixen en el seu entorn perquè es focalitzen en desenvolupar les seves habilitats a tal efecte. En tenen prou i els hi està bé. Saben fer una bona gestió de les pròpies expectatives i de les dels altres. Optimistes i realistes. Amables i prudents. Viuen i deixen viure. Es vinculen amb facilitat i estan còmodes en grup. La cordialitat i la col·laboració són el seu modus relacional. L'alegria és l'emoció dominant.
Les persones EXCEL·LENTS, són aquelles persones destres que destaquen en algun aspectes o dimensió i que saben canalitzar aquest talent al servei d'alguna causa concreta. Són persones competents i sensibles que veuen més enllà de l'obvietat. Creatives i intuïtives, fan de la tenacitat el seu cavall de batalla. El repte és un factor motivacional que les estimula positivament. No els importa ser el centre però no en tenen una necessitat narcisista. La seva fortalesa "tècnica" les habilita com a interlocutors privilegiats en el seu àmbit d'expertesa. L'exigència i la fermesa són el seu modus relacional.
Les persones IMPRESCINDIBLES, són aquelles persones que saben transcendir la seva pròpia individualitat per connectar-se amb el bé comú i el benestar de la col·lectivitat. La seva aportació diferencial radica en que saben desprendre's de les servituds de la immediatesa i tenen mirada global. Estan intensament compromesos en allò què fan i amb qui estan. Hi posen el cap i el cor a parts iguals. L'entusiasme i la generositat són el seu modus relacional. La passió és l'emoció dominant.
Cadascú és com és. El caràcter apunta maneres. Cert. Tan cert com que aquesta mai pot ser l'excusa. Ser com ets, també, bàsicament, és una decisió. Un conjunt de decisions. Ser una persona TINYOSA, MEDIOCRE, NORMAL, EXCEL·LENT o IMPRESCINDIBLE depèn de tu. De cadascú.