En el moment d'escriure aquestes línies bufen vents de pacte de govern a Catalunya. Seria una molt bona notícia tan sols perquè evitaria la repetició electoral, un autèntic fracàs especialment pel seu impacte sobre l'activitat econòmica. Si aquest pacte, a més, desencalla la reivindicació històrica d'un finançament singular per a Catalunya en la línia del concert econòmic basc, xampany i pastes, que deia el meu avi.

Però, parafrasejant la cançó de Bob Dylan que inspira aquest article, deixin que sigui escèptic: quants cops haurem de reobrir la mateixa conversa de sempre per portar a la pràctica el que ja hem pactat una i altra vegada? De moment, només transcendir que aquest és el punt estrella del presumpte acord entre PSC i ERC, ja s'han activat les resistències de sempre que apel·len a la manca de solidaritat ibèrica que suposaria un sistema de finançament que ja tenen el País Basc i Navarra. I no només des de Comunitats Autònomes governades pel PP i VOX, també des d'algunes de governs socialistes. Quants cafès per a tots més haurem de servir? The answer, my friend, is blowing in the wind...

Com també hi és la que ens respondrà si el suport d'En Comú Podem a la investidura de Salvador Illa com a nou president de la Generalitat suposa l'estocada definitiva al complex de Hard Rock a la Costa Daurada, una nova demostració de mercadeig polític que avantposa els prejudicis polítics d'una formació sense cap diputat que representi a la demarcació de Tarragona als interessos i les voluntats majoritàries a les nostres comarques. De moment, el PSC guarda silenci i l'única versió que tenim és la dels Comuns, que asseguren que el seu suport al Govern implica que "no es facilitarà el projecte", una fòrmula prou ambígua com per a que el PSC i Salvador Illa, que sempre han defensat el projecte, puguin improvisar alguna de les maniobres a les que ens tenen acostumats als headquarters de la matriu del partit a Madrid.

Veurem cap on bufa el vent, especialment a les terres del Mestral, que bona falta ens fa. A aquest número de l'Indicador us expliquem que Tarragona lidera -de llarg- l'atur a Catalunya, en xifres absolutes i, el que és més preocupant, en creixement interanual. Paradoxalment, i com també us expliquem en aquestes pàgines, a les empreses els costa trobar els perfils que necessiten per seguir creixent i ImpulsCatSud, una entitat empresarial, accepta el repte de corregir el gap. Un dèficit que, com no cal preguntar-li al vent, és responsabilitat del Govern esmenar. Veurem si els partits que ara escriuen la partitura per als propers anys son capaços d'afegir aquesta línia a la seva repetitiva cançó.