El sector agrari representa poc més del 0,9 % del VAB i un 1,6% de la població ocupada a Catalunya. Si sol considerem aquestes xifres, podríem pensar que el sector primari és un sector marginal, poc rellevant dins l'economia i societat catalana. Cal però anar més enllà d'aquestes dades (producció, ocupació) per fer una valoració adequada de la importància d'una activitat productiva.

Dins del camp dels estudis agraris, ja fa molts anys que s'utilitza el concepte de 'multifuncionalitat' agrària, per tal de significar que l'aportació del sector agrari a la societat va més enllà del seu paper com a activitat econòmica. Es tractaria d'un concepte ampli que reconeixeria el paper de l'agricultura en la creació/preservació del paisatge, en l'equilibri territorial (mantenint població en els entorns rurals), en la preservació de la biodiversitat, en la protecció del patrimoni cultural de les zones rurals, en garantir la seguretat alimentària d'un país, en la conservació del medi ambient i la mitigació dels efectes del canvi climàtic, en la prevenció d'incendis, entre d'altres aspectes.

Òbviament, han aparegut crítiques al concepte de 'multifuncionalitat'. Per a alguns, la 'multifuncionalitat' és un concepte 'buit', que serveix únicament per a justificar l'existència d'unes costoses polítiques agràries. Però, si ens parem a pensar com seria un país sense agricultura i pagesos, en definitiva, com serien els nostres paisatges sense vinyes, oliveres, camps de cereals, etc., com seria la nostra gastronomia sense les varietats autòctones, o com serien els nostres pobles i àrees rurals sense l'ocupació vinculada a les produccions primàries, ens adonem que, realment, hi ha alguna cosa de certa en el concepte de 'multifuncionalitat' agrària.

Per altra banda, una crítica que cal tenir en compte és que, malauradament, no tota l'agricultura es pot considerar 'multifuncional' o que hi ha diferents graus de 'multifuncionalitat' en els models de producció agrària. I cal reconèixer aquesta realitat: no tota l'agricultura ha estat igual de respectuosa amb el medi ambient (i, per exemple, la greu problemàtica de la contaminació per nitrats de sòls i aigües al nostre país n'és una bona mostra), no tota l'agricultura ha actuat com a preservadora de la biodiversitat o ha contribuït de la mateixa manera al manteniment del paisatge dels entorns rurals, ni està contribuint a revertir els efectes del canvi climàtic. Afortunadament, s'observa un canvi tant en els models de producció agraris- cada cop més orientats cap a produccions menys intensives i més sostenibles (produccions ecològiques, integrades)- com en les polítiques agràries, on les noves orientacions de la política agrària europea (PAC) van en la línea de pagaments 'per multifuncionalitat', premiant aquelles explotacions que s'adiuen més amb aquest concepte.

Recentment, la Fundació del Món Rural ha publicat l'informe 'El valor ocult de l'activitat agropecuària a Catalunya'. Aquest informe fa un balanç entre les externalitats positives i negatives del sector agrari i forestal a Catalunya. En certa manera, s'intenta posar en valor econòmic alguns dels aspectes que integrarien la 'multifuncionalitat' agrària. Els resultats són significatius: les externalitats positives netes de l'activitat agrària i la silvicultura a Catalunya superen els 8.000 milions d'euros (això suposa quatre vegades més que el valor de la seva producció), és a dir, més de 1.000 € per habitant i any. Cal doncs valorar l'activitat agrària en la seva justa mesura, una mesura que va més enllà del seu pes econòmic.