Actualment, tant a Espanya com a la resta de països, és molt comú que les empreses arrendin habitatges amb la finalitat que els gaudeixin els seus treballadors o directius, ja sigui per raons de desplaçament temporal o per raons de desplaçament permanent.

Aquest tipus de contracte d'arrendament, s'ha de confeccionar com un contracte d'arrendament d'habitatge o com un contracte d'arrendament per a ús diferent del d'habitatge? Aquesta és una de les grans qüestions que les empreses s'han plantejat davant d'aquesta situació recurrent, situació que, a dia d'avui, encara no ha estat resolta pel legislador.

A Espanya, aquesta nova tendència ha provocat una gran discussió doctrinal sobre la qualificació jurídica d'aquest tipus de negoci jurídic, que és determinant per a poder concretar la normativa legal aplicable al contracte d'arrendament de que es tracti.

L'article 2 de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'arrendaments urbans, disposa: "Se considera arrendamiento de vivienda aquel arrendamiento que recae sobre una edificación habitable cuyo destino primordial sea satisfacer la necesidad permanente de vivienda del arrendatario".

Aquesta definició ens ha fet plantejar molts dubtes, arrel dels quals la doctrina jurisprudencial majoritària ha optat per qualificar aquest negoci jurídic com a "contracte d'arrendament per a ús diferent del d'habitatge", en no complir-se l'element subjectiu de l'arrendament d'habitatge, donat que l'immoble no satisfà la necessitat permanent d'habitatge de l'arrendatari, que és la societat, sinó dels directius o treballadors de les empreses. Com a conseqüència, i a diferència del que succeeix en els contractes d'arrendament d'habitatge, les parts tindran total llibertat per a pactar les clàusules que considerin oportunes, com pot ser la renda o durada del contracte, sense limitacions legals de renda màxima o durada mínima, així com la lliure distribució de les obres i reparacions que s'hagin d'efectuar a l'habitatge.

La segona gran qüestió que les empreses s'han plantejat és l'exempció o no de l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA) d'aquest tipus d'arrendament. D'acord amb la doctrina del Tribuna Econòmic Administratiu Central, aquest tipus de contracte d'arrendament estarà exempt d'IVA, sempre i quan es compleixin tres requisits:

• El destí del lloguer ha de ser l'habitatge del treballador i la seva família.
• El contracte d'arrendament ha d'especificar la persona o persones físiques que residiran a l'habitatge.
• El contracte d'arrendament ha de prohibir expressament la possibilitat de subarrendar o cedir l'immoble.

Tot i que les dues qüestions plantejades s'han anat resolent per la doctrina, a dia d'avui continua existint un important desconeixement sobre els arrendaments d'habitatge a favor de persones jurídiques per als seus directius o treballadors.