Miquel Maria Aragonès
President d'ImpulsCatSud
En l'àmbit de les inversions empresarials, i m'atreviria a dir que a la vida en general, les oportunitats es busquen, es lluiten, es negocien i, de vegades, ja siguin caigudes del cel o per la via de fer que passin coses, algunes oportunitats es materialitzen. En el paradigma actual, totes elles, lamentablement, també s'han de defensar.
I dic lamentablement perquè, en contra del que ens convé com a societat, vivim instal·lats en un context en el que cada possible inversió s'ha d'enfrontar a innumerables resistències i corrents opositors. Des del punt de vista democràtic, tots els pronunciaments són legítims, però, de vegades, plantejaments poc rigorosos i de baixa representativitat social obstaculitzen grans oportunitats de creació de riquesa i de llocs de treball. Des desenvolupament social i econòmic, en definitiva.
A Tarragona hem tingut molts exemples d'això. I en tenim alguns de rabiosa actualitat. Des de l'oposició a la construcció de Port Aventura (una inversió de la que avui ningú en discuteix els impactes positius) fins a la de BCN World / Hard Rock que fa més de 10 anys que mina la tramitació d'aquest projecte. O la que s'està consolidant al voltant de l'aposta de la multinacional sudcoreana Lotte Energy Materials per fer una fàbrica de components de bateries per a vehicles elèctrics a Mont-roig del Camp.
Sabem que la cultura del no a tot està molt arrelada: el famós nimby (not in my back yard). Però els agents econòmics (empresarials i sindicals) hem de defensar sense complexos aquestes oportunitats si no volem que la classe política quedi segrestada per aquestes minories sorolloses que, repeteix, moltes vegades amb poc rigor magnifiquen els impactes negatius de les inversions.
I ho hem de fer bé. Amb el màxim respecte, entre d'altres qüestions, al medi ambient, la igualtat d'oportunitats o la lliure concurrència, però no podem posar impediments al benestar de tots plegats. Ens hi juguem no només el creixement econòmic, sinó també el nostre model social, ja que no hi ha polítiques públiques de benestar sense creació de riquesa. I això ho fan les inversions empresarials.