El lideratge és probablement un dels temes sobre els quals més s'ha escrit, versat, teoritzat i discutit en la literatura del management o de la gestió d'empreses. Són gairebé infinits els adjectius que, des de tot l'espectre ideològic, s'han assignat al substantiu "lideratge". Lideratge autoritari, lideratge "laissez-faire", lideratge democràtic, humanista, participatiu, col·laboratiu, inclusiu, sistèmic, situacional, emocional, ressonant, inspiracional, transaccional, transformacional, carismàtic, coach... i un llarg etcètera en funció de la creativitat del pensador, conferenciant, professor, directiu o qualsevol altra persona que hagi contribuït amb la seva perspectiva a aquest inabastable debat.

Totes aquestes propostes de lideratge s'han desplegat amb la seva corresponent descripció, més o menys detallada, de les característiques definitòries de cada model, generalment amb força lírica. El lideratge és un terreny adobat per a la poesia. Com més èpica és la narrativa del perfil, com més sonoritat en la mètrica del lideratge, sembla que aquest hagi de tenir una major capacitat de generar impacte i influència en els seus col·laboradors. El paper ho aguanta tot, i si és en format PowerPoint, encara més. És el lideratge poètic.

Ara bé, arran de terra, en el dia a dia de les empreses i les organitzacions, a les fàbriques, als tallers, als comerços, a les oficines, a peu d'obra, a les convencions de vendes, als comitès executius o a les negociacions dels convenis col·lectius, per posar només uns exemples, la realitat s'imposa i els arquetips del lideratge es treuen el vestit de lluentons i es posen la granota de treball. La quotidianitat s'escriu en prosa, i és aquí on el lideratge emergeix de manera essencial, crua, despullada d'artificis retòrics. Per a les coses bones i per a les dolentes. És el lideratge en prosa.

El lideratge en prosa s'escriu en paràgrafs, a partir de frases curtes amb punt i seguit. La tenacitat de la microgestió. I amb algun punt i a part, de tant en tant, per agafar aire i perspectiva.

El lideratge en prosa no s'entreté amb rimes pomposes ni grandiloqüents, i és essencialment pragmàtic, descriptiu, sense hipèrboles ni reiteracions innecessàries. Funcional i concret, consistent i lògic, sense abusar del llenguatge metafòric. Estructurant els seus continguts de forma seqüencial i ordenada d'acord amb una narració explicativa, sense estar pendent de la musicalitat ni de la rima. De manera natural, orgànica, sense massa escarafalls retòrics, buscant la claredat i l'eficàcia comunicativa.

El lideratge en prosa s'escriu des de l'esforç i el sacrifici del dia a dia. Des de la resiliència per superar les adversitats amb perseverança, evitant el victimisme. Des de la humilitat de qui reconeix que no ho sap tot i no es deixa portar pels cants de sirena de l'autosuficiència. Des de la coherència i l'autenticitat, aprenent dels propis errors, sense pretendre ser algú que no és. Des de la senzillesa genuïna, capaç de generar confiança i empatia, sense alimentar servituds. Des de la proximitat assertiva, sense caure en el servilisme. Des de la generositat per compartir el reconeixement i repartir els mèrits, sense esdevenir prepotent. Des del compromís i la humanitat.

El lideratge en prosa s'escriu a mà. A vegades amb el traç gruixut de la visió global, a vegades amb el traç fi del detall, prioritzant la transmissió d'informació veraç i útil per evitar el soroll. Es focalitza en la concreció de les accions més que no pas en l'abstracció de les intencions. No busca l'aplaudiment fàcil ni s'obsessiona amb la immediatesa. És un acte de resistència i de dignitat. Es concentra en les decisions i està molt atent als resultats. Deixa una empremta honesta i perdurable. És, en definitiva, una manera consistent i sòlida de donar resposta a aquests temps incerts i líquids. El teu lideratge és més de prosa o de poesia?