L'economia del coneixement permet generar valor a partir del coneixement mateix, a partir d'una idea enfocada a resoldre un problema real. Les opcions augmenten quan tenim la capacitat de posar-la en acció enfocada a potencials clients disposats a pagar per la solució. Així es com es generen constantment nous models de negoci. D'altra banda, la capacitat d'aprofitar les oportunitats que apareixen al mercat, implica poder avaluar els riscos que s'assumeixen. La part "avorrida" de crear un negoci és el management. Sense construir la capacitat de testar què funciona i que no, difícilment es pot tenir èxit.

Ho visc amb especial intensitat aquest any, que estic impartint per primera vegada l'assignatura de Financial Management al Post Grau de Design Management de l'Escola Universitària de Disseny BAU. Els alumnes tenen un perfil professional creatiu; hi ha arquitectes, dissenyadors de moda, enginyers especialistes en disseny industrial, entre d'altres. El temari del Post Grau està centrat a facilitar eines de gestió dins el seu context professional, i aquesta assignatura està enfocada en la comprensió de la generació de valor des d'un punt de vista econòmic. És una formació molt pràctica dedicada a facilitar als alumnes els coneixements financers suficients per dissenyar, elaborar i presentar un Pla de negoci del seu projecte de Post Grau. Per molts d'ells, son projectes que es convertiran en realitat i que hauran d'aprendre a gestionar. Més que finances per no financers, son finances per la generació de valor en l'economia digital.

No podem perdre de vista que el més important per un projecte emprenedor o per un projecte d'innovació és la construcció d'un relat que els seus interlocutors han d'entendre

Per generar valor, cal entendre primer la lògica econòmica del model de negoci. Després, cal per poder explicar-la a tercers i fer-ho evitant perdre's en els detalls de la informació financera habitual. No podem perdre de vista que el més important per un projecte emprenedor o per un projecte d'innovació és la construcció d'un relat que els seus interlocutors han d'entendre. En lloc de la informació financera "tradicional", cal avançar cap a un llenguatge comú que podríem anomenar la comptabilitat de la innovació. Aquest lleguatge s'ha de construir lligat als factors clau que actuaran com a motor de creixement. La experiència amb els alumnes del Post Grau m'ha permès extreure cinc principis del que ha de representar la comptabilitat de la innovació de l'era digital. Ha de permetre:

1.- Que doni valor a qui la rep. Cal conèixer qui serà l'usuari de la informació per tal que aquesta tingui valor. El llenguatge financer no és fàcilment interpretable per algú sense la formació tècnica necessària. Qualsevol projecte emprenedor ha de tenir un relat validat amb xifres que suportin el valor que generarà el seu negoci. La comptabilitat de la innovació ha de permetre facilitar la informació clau a qui necessita avaluar el progres del projecte, així com a les terceres parts que hi estiguin interessades.

2.- Eliminar malbaratament. A l'economia digital es pot mesurar pràcticament tot, però no tot el que mesurem genera valor. El fet de que disposem de més dades, no ens pot fer caure en un excés d'anàlisi. Des de la definició de la viabilitat i el creixement d'un projecte emprenedor, cal definir la informació mínima imprescindible per avaluar aquest progres. Eliminar malbaratament suposa decidir quines son les dades que serviran per prendre les decisions clau de gestió.

3.- Entendre els processos que flueixen. Demanar vendre més als comercials sense intentar escoltar com canvien els clients es un diàleg de sords. Per avaluar el que funciona i el que no, caldrà disposar d'informació al llarg de la cadena de valor de l'empresa. No es pot limitar a mesurar la xifra de facturació. La informació clau ha d'acompanyar la generació de valor, des de les oportunitats comercials, les comandes, els projectes que estan en curs, entre d'altres. Convé deixar enrere la lògica departamental i entendre quin es el ritme dels processos de l'empresa. La clau és l'agilitat.

4.- Empoderar els treballadors. Les persones que estan més a prop del problema solen ser qui tenen més capacitat per resoldre'l, tot i que sovint no disposen de la capacitat de gestió. Sense crear una cultura on les persones estiguin motivades a detectar senyals i a proposar solucions, una comptabilitat de la innovació no serà possible.

5.- Millora continua. Ho admetem o no, la incertesa només és la certesa de que tot canviarà. L'adaptabilitat a l'entorn i la renovació dels models de negoci imposa, també, una nova lògica per les finances. Cal anar aprenent com avaluem els resultats dels projectes de creació de valor.

Ser emprenedor o ser el CEO d'una empresa petita no està renyit amb competir amb èxit a l'economia del coneixement. La creació de valor a l'economia digital no sorgeix de tenir més capital, sinó de ser capaç de generar més opcions per tenir més ingressos. La innovació necessita dedicar recursos, però la dimensió més humana de les empreses a l'era digital, necessita d'uns fonaments diferents. La innovació no és el fruit directe del finançament, sinó de l'energia i la creativitat de les persones. Els valors de les noves generacions de professionals, més enfocats a la sostenibilitat, i més empoderats, demana, també, un canvi en la forma d'entendre les finances.