Amb l'expressió "economia col.laborativa" es fa referència als nous sistemes de producció i consum de béns i serveis sorgits a principis d'aquest segle gràcies a les possibilitats ofertes pels avenços de la tecnologia de la informació per intercanviar i compartir aquests béns i serveis, que permeten reduir les asimetries informatives i els costos de transacció que afecten a aquestes activitats, alhora que permeten incrementar l'escala en què es duen a terme i realitzar-les de forma diferent a la tradicional. Es basa en xarxes d'individus i comunitats interconnectades, en oposició a les institucions centralitzades, que estan transformant la forma de produir, consumir, finançar i prestar.

La Comissió Europea defineix l'economia col.laborativa com els "models de negoci en els que es faciliten activitats mitjançant plataformes col·laboratives que creen un mercat obert per l'ús temporal de mercaderies o serveis oferts sovint per particulars" (Comissió Europea: "Una Agenda europea per a l'economia col.laborativa". 2016). Els trets distintius de l'economia col.laborativa són el necessari ús d'internet, la interconnexió en xarxa de persones i/o actius, l'accés a l'ús d'actius tangibles i intangibles desaprofitats, l'assoliment d'interaccions significatives i la confiança i el caràcter obert, inclusiu i global.

Pel que fa referència als inconvenients de l’economia col·laborativa, s'assenyalen la manca de regulació i la competència deslleial

Com a activitats bàsiques de l'economia col.laborativa s'assenyalen el consum, doncs via plataformes digitals els usuaris es posen en contacte per intercanviar béns; la producció, on grups, xarxes o particulars col·laboren en el disseny, producció o distribució de béns; l'aprenentatge col·laboratiu, derivat d'experiències d'aprenentatge obertes a qualsevol persona i on es comparteixen recursos i coneixements educacionals (FuturLearn, Moocs, Coursera,...), oferiments a ensenyar o compartir habilitats (Skilio,...); les finances, crowfunding i serveis de finançament, préstec o inversió al marge de les entitats financeres tradicionals i la governança col·laborativa, nous mecanismes de governança horitzontal i participativa que es produeixen tant a les ciutats com a les empreses.

Quins són els avantatges i els inconvenients de l'economia col.laborativa? Quan als avantatges s'assenyalen l'optimització dels recursos disponibles, doncs aquest model de negoci representa una oportunitat per a moltes persones d'utilitzar béns i serveis a costos molt baixos que d'una altra manera no podrien utilitzar; beneficis mediambientals, ja que la reutilització i els serveis compartits contribueixen a la cura i sostenibilitat dels entorns; la major oferta per als consumidors; el desenvolupament d'una xarxa de microemprenedors que poden beneficiar-se d'aquest tipus d'iniciatives. Es deixa enrere l'hiperconsumisme, l'abús del crèdit i l'individualisme per donar pas al "tenir accés". Per altra part, és una bona alternativa en períodes en els que el treball fix es redueix o no existeix. I també per les persones amb llocs de treball estacionaris (activitats de temporada). Les plataformes col·laboratives afavoreixen la socialització ja que augmenten molt les possibilitats de contactar i interactuar.

Nombrosos estudis apunten ja que l'economia col.laborativa té poc d'aquest adjectiu, i arriben a parlar de "capitalisme de plataforma"

Pel que fa referència als inconvenients, s'assenyalen la manca de regulació i la competència deslleial; l'absència de regulació concreta fa que no hi hagi igualtat de condicions entre els sectors tradicionals i les noves plataformes d'economia col.laborativa; desprotecció del consumidor, ja que la manca de regulació fa que quan es produeixen abusos, els consumidors estiguin indefensos davant aquestes plataformes d'economia col.laborativa; monopolis, encara que aquestes plataformes poden ser beneficioses a nivell individual o per a petites comunitats, també poden generar monopolis en què el benefici que abans percebien molts ara només quedi en mans d'un; l'exclusivitat de les dades, en el sentit que si les empreses que generen big data sobre una població i les empreses d'economia col.laborativa són algunes de les que més pes tindran en el futur, les administracions públiques podrien trobar-se sense la informació necessària per a realitzar una administració eficient. També s'assenyala que resulta difícil per als usuaris d'aquestes plataformes conèixer totes les funcions i prestacions que se'ls faciliten, ja que aquestes creixen a gran velocitat i es veritablement complex estar al dia de totes les noves que van sorgint i de les que ens podem beneficiar. I, finalment, la precarietat laboral que comporta l'economia col.laborativa. Però tractar aquest darrer tema demanaria elaborar un altre article.

Nombrosos estudis apunten ja que l'economia col.laborativa té poc d'aquest adjectiu, i arriben a parlar de "capitalisme de plataforma", ja que tals plataformes no comparteixen ni la propietat ni els beneficis amb els usuaris que, de fet, són els que generen valor dins d'elles. Sorgeix així, en contraposició, un nou moviment que pretén tornar a l'arrel de l'adjectiu col·laboratiu i donar lloc a plataformes en què la propietat, el benefici i la responsabilitat siguin realment distribuïts. És el cas del cooperativisme de plataforma, és a dir, de les plataformes propietat dels usuaris que proporcionen recursos que les fan funcionar, ja sigui en forma de treball o de béns o com a consumidors d'un producte o servei, que es governen de forma democràtica i distribuïda i que fins i tot arriben a repartir els beneficis entre els seus copropietaris productors-consumidors. És l'extensió dels fonaments de les cooperatives a les plataformes col·laboratives.

El Parlament Europeu, per la seva banda, assenyala que la Unió Europea ha d'aprofitar els beneficis de l'economia col.laborativa, la qual no s'ha de veure com una amenaça per a l'economia tradicional, però demana normes clares pel que fa a la necessària protecció dels consumidors, el respecte als drets laborals, el compliment de les obligacions fiscals, el règim de responsabilitat de les plataformes col·laboratives i una competència justa. I demana normes que contribueixin a promoure-la, en comptes de restringir-la.