L'informe apunta un creixement d'un "estalvi de precaució" per part de les famílies. Així, mentre que el crèdit de les institucions financeres ha augmentat un 0,55% el segon trimestre, els dipòsits ho han fet en un 23,73%
La crisi econòmica provocada per la pandèmia de Covid-19 no està afectant a tots els sectors ni tampoc a tots els territoris de la mateixa forma. Així, un informe de la URV mostra com el Tarragonès i el Baix Camp sumen el 55% del creixement de l'atur a la demarcació. L’estudi, Informe de Conjuntura Econòmica corresponent al tercer trimestre d'aquest 2020 que elabora la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la URV destaca també que el Priorat i les Terres de l'Ebre estan resistint millor la crisi. De fet, aquestes comarques han crescut durant el tercer trimestre.
“Ningú esperava la primera quinzena de març que la segona quinzena d'abril caigués l'activitat a zero amb l'estat d'alarma. El tercer trimestre ha estat molt millor el segon", ha certificat el catedràtic de la URV i responsable de l'informe, Joaquim Margalef.
En termes interanuals, l'ús potencial d'activitat productiva es manté per sobre del 74% a la Ribera d'Ebre, Terra Alta i Priorat, i fins i tot han arribat a mostrar creixements durant aquest tercer trimestre respecte el segon. A l'extrem contrari, la Conca de Barberà, l'Alt Camp i el Baix Penedès cauen per sota del 60%, amb els efectes de la crisi que arrossega el sector de l'automoció.
L'informe constata que si bé l'ocupació cau un 3% interanual, aquest tercer trimestre la taxa d'atur ha pujat més de tres punts i l'atur registrat un 34,33%. Amb un creixement interanual del 27,16%, la taxa d'atur és la més alta de totes les províncies catalanes. Un 55% d'aquest increment el concentren el Tarragonès i el Baix Camp, les zones més turístiques i urbanes. En termes interanuals, les quatre comarques ebrenques registren índexs positius d'afiliats a la seguretat social. L'elevada temporalitat de l'ocupació de la zona, especialment per l'activitat de l'estiu, i els efectes que ja s'arrossegaven de la pandèmia han condicionat aquesta evolució. En el global de la província, la disminució ha estat més forta en el cas dels treballadors -amb -4,67%- que en el dels autònims -amb -0,45%-.
Margalef ha posat sobre la taula que l'ús del mecanisme de l'ERTO -amb 10.000 empreses sol·licitants i 67.000 treballadors afectats a la demarcació-, així com la facilitat creditícia, han ajudat a frenar la caiguda del producte interior brut. Bona part d'aquests expedients de regulació recauen en el sector turístic, tot i que en el global de Tarragona el recurs a aquest mecanisme se situa per sota de les xifres del conjunt de Catalunya.
L'informe apunta un creixement d'un "estalvi de precaució" per part de les famílies. Una tendència que, segons remarca Margalef, ajuda a frenar l'activitat econòmica. Així, mentre que el crèdit de les institucions financeres ha augmentat un 0,55% el segon trimestre, els dipòsits ho han fet en un 23,73%, fins al punt que s'han equilibrat les xifres. Una menor dependència del crèdit amb efectes sobre el consum, que veu també com des de març cauen els preus i marquen una tendència "perillosa".
En el capítol de la balança comercial, la URV detecta una caiguda de les exportacions interanual del 19,31%. Encara més pronunciada, però, resulta la de les importacions, que retrocedeixen fins el 29,68%. Un escenari que contribueix a incrementar el producte interior brut per efecte d'una major demanda interna.