La primera setmana d'agost s'inicien els treballs del projecte ''Restauració de vida marina invertebrada d'interès comercial a Tarragona', finançat pel Port de Tarragona i desenvolupat pel grup de recerca Tecnatox de la URV, amb el lideratge tècnic de l'spin off DeepSea Numerical.
La iniciativa té com a objectiu recuperar les poblacions de cefalòpodes d'interès pesquer com la sèpia, el calamar i el pop i les fanerògames marines com la Posidonia oceànica, coneguda com l'alga de vidrers i la Cymodocea nodosa. És una de les accions incloses dins de l'eix 'Sostenibilitat Ambiental' del Pla de Sostenibilitat de Port de Tarragona - Agenda 2030.
El projecte consisteix en la instal·lació al fons marí de la zona que envolta al Port d'uns biòtops, estructures artificials que afavoreixen la reproducció i proliferació d'organismes marins. Uns biòtops que són el fruit d'anys d'investigació per assegurar que no tenen cap impacte mediambiental. Aquests prototips, pioners pels materials que s'han utilitzat, estan fets fonamentalment d'aglomerats de sorra i vidre reciclat, amb una aposta ferma per l'economia circular.
El director del projecte, Jaume Folch, posa en valor que "són estructures sostenibles i eficients per crear vida, que a més tenen data de caducitat, perquè són biodegradables i es desintegraran en un termini màxim de 5 anys integrant-se a la sorra del fons marí". Els biòtops s'han dissenyat reproduint els jaciments romans submergits que hi ha la litoral tarragoní, amb formes com columnes i àmfores. Un fet que, segons Folch, "dona valor afegit al turisme de natura, ja que és atractiu per als practicants d'esports aquàtics".
Les estructures s'instal·laran a tres zones: dues davant del dic de Llevant i una tercera a la Punta del Miracle. Unes ubicacions que s'han triat amb criteris biològics. A cada zona es col·locaran 6 conjunts d'estructures a diferents profunditats, amb un total aproximat de 100 peces individuals per al global de totes les ubicacions. Tots aquests materials són idonis per contribuir al desenvolupament de fanerògames i invertebrats marins. La forma, dimensions i disposició de les àmfores, per exemple, és adient perquè les espècies puguin trobar refugi i protecció i facilitar la seva reproducció.
L'equip científic Tecnatox ha creat un nou concepte denominat "Living Lab". Es tracta d'un ecosistema social, obert i d'innovació que pretén estimular la interacció i la participació de la societat i dels equips professionals. El "Living Lab" publicarà les accions, material gràfic i audiovisual per donar a conèixer la vida marina al voltant dels biòtops i així comunicar i informar de l'evolució d'aquest projecte ambiental. L'eina integra els processos de la investigació, que mostrarà, de forma eficient, els resultats del projecte que busca potenciar i regenerar els hàbitats i espècies del fons marí dins de l'entorn del Port de Tarragona.
L'spin off que ho fa possible: DeepSea Numerical
Els treballs els materialitza l'empresa DeepSea Numerical, una spin off que sorgeix de la col·laboració de dues empreses -Stone Serveis (dedicada a la fabricació de biòtops i liderada per Quim Roca) i el centre de busseig Diving Center Tarraco, de Gabriel Quiroga- amb l'investigador de la URV Vladimir Baulin, que també és expert en anàlisi d'imatges, pilot de dron aeri i submarí i un dels creadors del programari registrat per la URV que analitza les imatges. L'empresa ja està constituïda oficialment amb la URV com un dels socis fundadors. Posteriorment, ha rebut el mecenatge de l'empresa Simon Grup. Quim Roca explica que "la nostra proposta de valor és crear laboratoris submarins que permetin tenir les dades que fonamentin la presa de decisions d'institucions i empreses per protegir els ecosistemes". Una missió que posa com a prioritat la regeneració de la posidònia, "una urgència ambiental per a la que hem dissenyat unes lloses biodegradables que permeten replantar-la i que arreli, amb textures que, a més, fomenten l'activitat microbiològica".
