L'estudi, que acaba de publicar la prestigiosa revista científica The Science of the Total Environment, quantifica i caracteritza la mida, la morfologia i la composició de partícules de plàstic a la sorra de les platges, als sediments submarins i a les aigües superficials al litoral tarragoní. Els resultats revelen elevades concentracions de microplàstics i fibres de polièster. La conclusió principal és que aquestes partícules són cada cop més petites, un fenomen que incrementa el risc que passin al sistema digestiu de peixos i humans.
El director de l'estudi, Jaume Folch, biòleg de l'equip científic del centre de recerca TecnAtox, explica que "els microplàstics quan van al mar fan un viatge d'anada i tornada: no es degraden i es fan més petits, perquè no són biodegradablea, i quan més petits fan més mal, perquè es converteixen en nanoplàstics (més petits que una micra) i llavors és poden entrar al sistema digestiu i poden passar als teixits i òrgans humans". Un risc enorme tenint en compte la seva condició de materials cancerígens. Un impacte al que s'afegeix la disminució d'espècies pesqueres, que es veuen afectades per la toxicitat de tots aquests materials generats per les activitats humanes.
Folch situa l'origen d'aquests microplàstics a les aigües que venen de les depuradores, i els emissàries i rieres. En el cas de Tarragona s'hi afegeixen els residus de la indústria petroquímica. Com a recepta per reduir-los, l'investigador té clar que "hem de millorar la tecnologia de les depuradores, cancel·lar els emissaris marins i els vessaments accidentals i aconseguir que la indústria faci que tots aquests materials siguin biodegradables".
Els microplàstics estan presents a la sorra de les platges, als sediments submarins i a les aigües superficials de la costa de Tarragona. Les fibres de polièster s'han localitzat com a dominants als sediments del fons i l'aigua de mar, mentre que els fragments de polietilè i polipropilè han estat els principals a les platges. L'equip investigador ha recollit mostres d'aigües superficials -aproximadament al llarg de tres quilòmetres lineals-, sis mostres de sediments submarins i disset mostres d'arena de platja. L'abundància mitjana dels microplàstics que s'ha localitzat ha estat d'1,3 partícules per metre cúbic (1,30 MP/m3 ) en aigües marines superficials; 32,4 microplàstics per quilo de sediment sec (32,4 MP/kg) en sediments marins, i 10,7 microplàstics per quilo en platges de sorra.
Desenvolupament de dispositius
Folch alerta que "els microplàstics no són fàcils d'identificar, n'hi ha molts i la feina de laboratori és feixuga, les tècniques s'estan desenvolupant, encara falten molts estàndards". En aquest sentit, a la URV estan perfeccionants dos dispositius de monitorització: un per al medi aquàtic que tenir registres de la contaminació al mar i un altre per instal·lar a les depuradores per tenir registres del que es vessa al mar des d'aquestes instal·lacions.
La URV edita 'La mar de Tarragona', de Jaume Folch, que analitza la riquesa i les amenaces del litoral tarragoní
Publicacions URV acaba d'editar la nova obra de l'expert en biologia marina i membre del centre de recerca TecnATox, Jaume Folch, que posa el focus en la necessitat de protegir els ecosistemes marins de Tarragona. El seu autor explica que el llibre posa en valor "el ric patrimoni natural i paisatgístic del litoral de Tarragona i descriu i alerta del procés de degradació que està patint". Folch enumera "el canvi climàtic, la contaminació química i orgànica i les noves contaminacions dels microplàstics" com els principals factors d'aquesta degradació. El biòleg agraeix "l'esforç col·laboratiu" d'un treball on hi han participat, entre d'altres, Marta Schuhmacher, Jordi Serra, Nora Expósito, Roberta Carafa i Montse Mari. Amb fotògrafs com Rafael Pérez, Enrique Carrasco, Sergi Matilla, Gabriel Quiroga i el mateix Jaume Folch.
