La Confederació Empresarial de la província de Tarragona (CEPTA) va presentar un nou Observatori Empresarial, en aquest cas dedicat a analitzar les transformacions al model econòmic de la demarcació en els darrers dotze anys. A grans trets, l'informe constata la caiguda en picat de la construcció, el creixement del sector serveis, el manteniment de la indústria (que ha fet un gran pas endavant en competitivitat internacional) i la lentitud del model tarragoní a l'hora de recuperar nivells d'ocupació.
Les xifres de l'Observatori de la CEPTA avalen aquestes conclusions. L'estudi analitza el període 2006-2018 en el que s'evidencia la caiguda del sector de la construcció que només s'ha vist "parcialment compensada" pel comportament del sector serveis, que ha crescut quatre punts en el seu pes específic en el PIB provincial. La construcció, en canvi, ha passat de ser el 13,10% a només el 5,26% de l'economia de Tarragona.
El pes del sector primari (agricultura, ramaderia i pesca), per la seva banda, ha seguit davallant fins a representar un pes gairebé testimonial a l'any 2018. En canvi, el sector industrial ha incrementat també lleugerament els seus indicadors, unes dades que desmentirien la desindustrialització del territori (una tendència que sí es reflecteix a altres zones de Catalunya).
Atur: a la cua de Catalunya
La crisi econòmica dels últims anys està causant, doncs, canvis estructurals a les comarques de Tarragona, que han modificat totalment les debilitats i fortaleses del seu sistema econòmic. Aquests canvis, encaminats a un sector serveis cada cop més important i una indústria molt sòlida, no han pogut, però, compensar la descomposició de la construcció pel que fa a la creació de llocs de treball. Un sector intensiu en ocupació però que ha perdut molta pistonada, mentre que els serveis es caracteritzen per la temporalitat i la indústria tendeix a reduir la mà d'obra per la seva tendència a l'automatització de processos.
L'estudi també constata que l'ocupació es recupera a Tarragona de manera més lenta que a la resta de Catalunya
El resultat de tot plegat és que l'atur a la demarcació se situava a finals de 2018 en el 13,9% a Tarragona, amb una evolució pitjor que a la resta de país i amb una població ocupada encara per sota de la que presentava a l'any 2006. Segons els autors de l'estudi, "en situacions de contracció econòmica, la província de Tarragona destrueix ocupació a una major velocitat que la resta de demarcacions catalanes, i en conjuntures expansives, Tarragona triga més a generar ocupació que la mitjana del país".
Més desequilibri costa-interior
L'altre canvi estructural que ens deixa a la demarcació la crisi i la seva recuperació desigual és el demogràfic. Si històricament la demarcació de Tarragona ha reproduït el mateix desequilibri demogràfic (i de creació de riquesa) que la resta del país en favor de les comarques litorals i en detriment de les interiors, els darrers 12 anys han accentuat aquestes diferències. La davallada poblacional és especialment greu al Priorat, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. Només el Tarragonès i el Baix Penedès han registrat un creixement significatiu de la població que s'explica per la proximitat a l'àrea metropolitana de Barcelona i la qualitat de les infraestructures de transport.