El Melcior Bustos, propietari de dues botigues al centre de Tarragona, hereu de l'emblemàtica El Negrito i la Negrita, prepara un nou llançament a través del comerç electrònic. Amb la persiana abaixada i el magatzem i els aparadors plens d'articles de regal que no pot vendre, internet és ara l'únic aparador viable.

Són dos casos particulars però són una mostra molt representativa de la situació de dos dels sectors més perjudicats i més vulnerables davant l'emergència sanitària. Tant comerç com restauració han vist en la proximitat i en la recerca dels clients a domicili com l'única via de sortida per seguir facturant. Un escenari complexíssim, per la dimensió del repte i per l'imprevist de la situació, que a més a més va canviant i està carregada de noves incerteses a cada setmana de confinament que ha anat passant.

Per mirar de plantar-hi cara, el comerç de casa ha apostat decididament per la cooperació. La unió per fer la força davant del desafiament més gran de la història moderna dels botiguers, un sector que només a Reus, capital del comerç de proximitat, té 1.500 establiments (92.000 a tot Catalunya, amb 330.000 treballadors).

La Unió de Botiguers de Reus ha posat en marxa una campanya per ajudar els comerços associats a obrir-se a Internet i fer distribució a domicili. "La digitalització no és una opció, ara és una obligació", destaca Meritxell Barberà, presidenta de la Unió de Botiguers de Reus des del passat mes de març. Un dels grans problemes és que la pandèmia ha deixat de cop en fora de joc els establiments que no tenien pàgina web o bé no tenien cap forma establerta per portar fins a casa els productes. El confinament, sobrevingut, ha deixat sense marge de maniobra ni pràcticament d'error els establiments i sense temps.

"Un dels grans problemes de la venda online és que té uns costos molt elevats", explica Bustos. Una de les dificultats és el cost que té la distribució si no s'és un gegant o una multinacional. "A mi, fer arribar un paquet a casa del client em costa sis euros i mig, a Amazon sis cops menys", afegeix.

El desconfinament progressiu previst deixa els restaurants encara en una situació pitjor, perquè previsiblement estaran entre els darrers en poder obrir i en mig de tota mena de restriccions d'espai i aforament. Entre les iniciatives, portar el menjar a casa de cada client, ja cuinat, i a punt per degustar, com si fos un càtering a mida.

"No sabem quan obrirem", destaca Domènech, presidenta també de l'Associació Allotjaments amb DO, secretària de l'Associació d'Empresaris d'Hostaleria de Tarragona (AEHT) i vicepresidenta de PIMEC Tarragona. Té una visió global del seu sector.

El risc de tancament més o menys massiu de comerços i restaurants per culpa de la crisi sanitària i econòmica, de dimensions ara per ara encara incalculables, suposa pel territori, siguin grans ciutats o petits pobles, una doble amenaça. A la pèrdua de llocs de treball i riquesa, cal afegir-hi el que suposaria en la part més intangible, la cohesió social i la personalitat de cada ciutat.

"El comerç manté vives les ciutats, té un paper clau de cohesió, l'hem de preservar entre tots", destaca Barberà (Unió de Botiguers de Reus). Una de les dificultats afegides per botigues i restaurants és el cost del lloguer. És una càrrega difícilment suportable. Al tractar-se d'una relació entre particulars, depèn de la flexibilitat de cada propietari.

És incalculable el patrimoni que està en joc amb comerços i restaurants amenaçats. No hi ha dades, encara, que puguin servir per aventurar què passarà amb el comerç a la demarcació de Tarragona. No se sap quin percentatge de botigues ja no tornarà a obrir quan s'aixequi el confinament. Algunes fonts s'aventuren a dir que un 30% ja no aixecarà la persiana després del tancament forçós. Tampoc se sap quin serà l'índex de mortalitat comercial a mesura que passin els mesos i la crisi.

Preguntat fa poc per la sortida de l'actual crisi del Covid-19 a Catalunya, Finn Kydland, premi Nobel d'Economia, feia referència als bars com un dels factors estratègics. Per aquest investigador de la Reserva Federal dels Estats Units, la restauració és un dels llocs referents per l'acumulació de know how, l'acumulació de coneixement, de saber fer les coses a casa nostra.

L'èxit o fracàs dels plans per vendre per Internet i a domicili marcarà la capacitat de resistència del comerç de proximitat. El Coronavirus ha deixat el botiguer de barri competint al costat de gegants de la distribució i el comerç electrònic o les grans superfícies, amb potents canals de venda digital i també física en el cas de l'alimentació.

Darrera de la fredor de les xifres s'hi amaguen històries personals i drames familiars, de crèdits que no es poden tornar i empleats que es queden a l'estacada. Botigues i restaurants han sigut des de fa moltes dècades punts de trobada i socialització.

Un abans i un després pel comerç electrònic

Si una cosa tenen clara els comerciants és que el comerç electrònic que ara es veu com una taula de salvació ha arribat per quedar-se. "El servei a domicili és un canal de venda que es quedarà", pronostica Meritxell Barberà (Unió de Botiguers de Reus). "Estan apareixent noves línies de negoci que no caducaran quan acabi el confinament o passi l'emergència sanitària. Estan apareixen noves pautes de conducte entre els consumidors que ja es quedaran", destaca Marta Domènech (AEHT).