Les empreses de serveis tecnològics no han quedat al marge dels impactes de la Covid. Tot i que la pandèmia ha accelerat la necessitat de digitalitzar processos, les empreses del sector no han estat al marge de la paràlisi del confinament i dels altibaixos posteriors. Ho exemplifica Bistra Bojidarova, de l'empresa Winbia, que reconeix que "inicialment vam tenir una caiguda del 90% dels nostres clients, però vam fer un canvi d'estratègia i durant l'estiu vam recuperar el que havíem perdut, ja que el màrqueting digital és un dels serveis que surt reforçat amb aquesta situació". "La situació obliga a digitalitzar-se -explica- i som el sector que ho fa possible, com passa amb el creixement de l'e-commerce".

Des de Viewnext, Pepe Lavilla reconeix també que "alguns clients han quedat econòmicament molt perjudicats i han reduït serveis i contractes, però altres com el sector públic han disparat demanda, compensant i fins i tot superant les pèrdues". Joan Ramon Guillén, del Grup Izertis, coincideix en què "sectors com l'energètic, el sanitari o altres han accelerat la seva transformació digital i han compensat la frenada en sec del turisme, el que ens permet seguir creixent".

Dani Olivares, d'Studiogenesis, reconeix que "som un sector privilegiat, tot i que existeix la sensació que la conjuntura ens pot esquitxar, en general no hem notat l'impacte, perquè la digitalització segueix endavant". Enrique Arce, d'ICC, posa l'exemple dels mitjans de comunicació audiovisuals, que "en 5 mesos han fet el que haurien fet en 5 anys: digitalitzar-se per adaptar-se als hàbits de consum de la seva audiència".

Des de l'empresa Macredi, Carlos Morrillo constata que "en aquest context es nota molta diferència entre els clients que tenen mentalitat emprenedora i fan apostes en el camp de la digitalització i els que no les fan, és qüestió d'estar a prop de qui les fa, perquè són els que tiraran endavant.

Una tendència que confirma Pablo Mazón, de Movertis, que reconeix que "alguns dels nostres clients, del sector del transport, s'han vist molt afectats, però altres han pujat, o n'han aparegut de nous, en el nostre cas el client més gran que hem tingut fins ara ens ha entrat en aquests mesos". Mazón també creu que cal saber triar: "Hi ha empreses que pensen que tot s'arreglarà per art de màgia i segueixen una inèrcia, però se salvaran les empreses que s'adaptin, una capacitat que al nostre sector ja és així des de sempre, ja que estem acostumats al canvi constant".

També hi ha hagut adaptació al sector formatiu. Des de la URV, Jordi Castellà reconeix que "ens hem hagut d'acostumar a fer classes online, però ens preocupa l'abandonament que això pugui generar entre els nous estudiants". Un fet que "si s'allarga podria afectar a la captació de talent de les empreses". Castellà confia que "la situació es normalitzi el proper curs i puguem continuar treballant ja més normalitzats i molt a prop del clúster perquè els nostres estudiants sàpiguen que al seu entorn hi ha un teixit empresarial on poden buscar el seu futur professional".

Teletreball: una oportunitat amb riscos

En general, les empreses del sector veuen la consolidació del teletreball com una oportunitat de superar les limitacions geogràfiques per captar talent. Pablo Mazón, de Movertis, explica que "aquí costa trobar perfils TIC, però ara ja els busquem a tot el món". Una dinàmica que també genera riscos com que "alguns perfils bons d'aquí marxin a empreses de Barcelona", apunta Pepe Lavilla, de Viewnext, que també identifica la necessitat de tenir cura de "la marca i els sentiment de pertinença per evitar una rotació excessiva, hem de retenir el talent". En aquesta línia, Joan Ramon Guillén defensa l'intangible de "la cultura d'empresa, que es fa amb el contacte, amb el treball en equip, i és un gran valor que hem de preservar". Tot i que reconeix que "no tornarem al sistema 100% presencial". Dani Olivares, d'Studiogenesis, creu que "la cultura d'empresa l'haurem de treballar d'una altra manera, perquè el teletreball ha vingut per quedar-se i és una gran oportunitat, assumint els riscos". Pablo Mazón creu que el risc de pèrdua de talent s'ha de combatre "fitxant bé, tenint treballadors que estiguin motivats amb el projecte i que no es moguin només per diners".