Són cinquanta investigadores i investigadors predoctorals, joves que preparen la seva tesi doctoral a Tarragona per convertir-se a la URV en doctors. Però no són uns doctorands més. Es tracte d'investigadors rellevants, especialment brillants, contractats per venir a la universitat. Els candidats han de complir uns requisits d'excel·lència molt alts, marcats per la Comissió Europea. És un programa de la URV, el Martí Franquès COFUND, que ha merescut la subvenció de la Comissió Europea.

La URV està convençuda que captar els millors investigadors del món enriqueix l'ecosistema universitari propi. Tenir aquests investigadors formant-se a prop de casa acaba revertint al territori, generant noves oportunitats, en molts casos també en el teixit empresarial, en noves formes de negoci.

El neguit dels joves doctorands (investigadors que preparen la tesi doctoral per convertir-se en doctors) fa que Tarragona pugui marcar tendència en àrees de coneixement molt diverses. L'esperit del programa és justament aquest, multidisciplinari.

El programa Martí Franquès COFUND ha merescut una subvenció europea de 4 milions d'euros, la més alta de l'Estat

José Ignacio Sánchez és un dels cinquanta doctorands del programa. Format a Veneçuela, investiga noves formes de consum en l'era de l'economia col·laborativa. Del food sharing, que combat el malbaratament de menjar, a noves formes de mobilitat a les ciutats, de compartir habitatge o de treballar en xarxa. Té interès i curiositat pel que s'està movent a Tarragona, analitzant per exemple la marca ciutat, i també a Barcelona, una de les urbs europees on s'estan generant noves formes de negoci a partir de la col·laboració entre ciutadans. Li agradaria poder donar eines a les ciutats per impulsar noves polítiques públiques en el marc de l'economia col·laborativa. "A Tarragona encara és molt incipient, implica canvis d'hàbits importants", constata.

Un escenari on també les empreses, alerta, tenen un paper molt transcendent. "És un actor molt important", destaca el doctorant. Tot i que per la crisi sanitària ara està investigant des de casa seva, forma part del Departament de Gestió d'Empreses de la URV, instal·lat a la Facultat de Bellissens de Reus. Llicenciat en Relacions Públiques i Comunicació (Universitat de Zulia) i postgrau en Emprenedoria, forma part del grup d'investigació d'Anàlisi Social i Organitzativa de la URV.

Són investigadors joves que tenen la mirada en l'objecte del seu estudi, però que estan molt pendents de com s'està transformant la societat en l'àrea de coneixement que han triat. En molts casos, a més a més, són àmbits transcendentals pel futur de l'economia i la societat.

Les investigacions són molt diverses, des de la seguretat alimentària a l'economia col·laborativa, i posen el focus en generar riquesa a partir del coneixement

"Atreure talent internacional ens beneficia a tots, seran les nostres ambaixadores al món, ens posiciona moltíssim i ens diferencia", destaca Susanna Borràs, del programa de doctorat de Dret Ambiental de la URV, una de les supervisores dels treballs d'investigació. "Els nivells d'exigència de la Comissió Europea són altíssims", afegeix. La investigadora que ara acompanya està centrada en l'anomenada litigació climàtica, és a dir, els casos judicials oberts al món al voltant de la crisi climàtica. D'aquesta manera s'analitza també el grau d'ambició de cada Estat per promoure canvis ambientals davant el repte global de l'escalfament del planeta.

El programa COFUND permet a les investigadores moure's per altres universitats del món, el que reforça les xarxes d'investigació. "En Dret Ambiental es reconeix la URV al món, va ser una aposta arriscada però ens ha permès posicionar-nos", afegeix Borràs. Només tres universitats espanyoles han estat triades per Europa en aquest programa de captació de talent. La URV hi creu, finançant l'altra meitat del pressupost (prop de quatre milions d'euros més). Però també hi creuen el món empresarial i els centres d'investigació, que entren a jugar com a patrocinadors (Banco Santander, la Fundació Catalunya-La Pedrera o l'IRTA). En total, més enllà del finançament, el programa té el suport de gairebé seixanta institucions associades, més d'una tercera part fora de l'àmbit acadèmic.

Laura Uribe, de Bogotà (Colòmbia), és una altra de les cinquanta doctorands. Investiga als laboratoris del Campus Sescelades, del Departament d'Enginyeria Química, on ha pogut tornar després de setmanes de confinament per la crisi sanitària. Forma part del grup de recerca Interfibio de la URV, com a integrant de l'anomenat projecte Ciguasensing. La universitat va del bracet d'una institució referent de recerca com l'IRTA en una investigació que permetrà millorar la seguretat alimentària i protegir millor la salut humana al món. L'objectiu principal és trobar les eines biotecnològiques que permetin fer front al risc per ciguatera. És una intoxicació alimentària causada per la ingesta de peix contaminat amb les anomenades ciguatoxines, produïdes per unes microalgues. L'escalfament global ha provocat la proliferació d'aquesta toxina marina.

Molts dels joves talents aposten per arrelar-se a una universitat jove amb projecció mundial

Són investigadores internacionals que en molts casos ja han decidit que es volen quedar a Tarragona. El programa els atreu i la URV reté el coneixement i el talent humà. "M'agradaria quedar-me a Tarragona, és una universitat jove però amb molt bons índexs d'investigació", destaca Uribe, de 28 anys. Se sent atreta també per l'empresa, a banda de la recerca en el món acadèmic. "Catalunya és ara casa meva", coincideix José Ignacio Sánchez, que també té la voluntat de quedar-se a Tarragona. "La recerca es converteix en transferència de coneixement a la societat, amb un impacte social, i ens obliga a estar innovant constantment. Les ciències socials poden contribuir a la millora de la societat, com passa amb una qüestió tant actual com l'emergència climàtica, per forçar les transformacions", destaca Borràs.

De la COVID-19 a l'economia circular

Una de les característiques del programa d'atracció de talent finançat per Europa és que les cinquanta places es basen en projectes individuals de totes les àrees de coneixement de la URV: ciències, ciències de la salut, arts i humanitats, enginyeria i arquitectura, i ciències socials i jurídiques. Això fa que entre els 45 projectes d'investigació engegats fins ara (el primer programa es va posar en marxa el 2015, amb una inversió de vuit milions d'euros), n'hi hagi dos relacionats amb la COVID-19 amb molt de ressò internacional, des d'àmbits ben diferents, com l'enginyeria informàtica i la bioquímica. Els projectes de recerca han generat 27 articles científics d'accés obert; 40 treballs i pòsters presentats a conferències internacionals; 6 contribucions a la plataforma europea Horizon Results Platform; o una cinquantena d'activitats de divulgació, en el marc d'esdeveniments internacionals com la Nit Europea de la Recerca o la Setmana de la Ciència.