Un dels grans objectius de les universitats és la transferència de coneixement a la societat, fer arribar la innovació al mercat, traspassar els parets dels laboratoris. Convertir una nova tecnologia en una millora efectiva per a les empreses i la societat o, fins i tot, que aquesta capacitat d'innovació acabi creant un nou negoci. Passar de la teoria a la pràctica no és fàcil. El grup de recerca de Nanosensors és un dels casos d'èxit de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Acaben d'impulsar la quarta spin-off (EoxSense), per desenvolupar sensors bioquímics. Res és fruit de la casualitat.
Un nom, el del doctor Francisco Andrade, serveix per entendre i posar context a la trajectòria d'aquest grup d'innovació enfocat a l'emprenedoria. Gran part de la carrera d'Andrade com investigador s'ha dirigit a la transferència de tecnologia, a col·laborar amb el teixit productiu, a través de diverses empreses, i en la creació de noves oportunitats de negoci.
L'última realitat de l'estratègia emprenedora del grup de Nanosensors de la URV és l'Eoxsense. Pensant en les necessitats de les empreses, l'spin-off ha creat una família de noves tecnologies més senzilles, econòmiques i sostenibles, que permeten redissenyar els sensors químics i bioquímics, reduint-ne la complexitat i fent-los molt més compactes i eficients.
Andrade és un dels socis fundadors d'EoxSense, reconeguda per l'últim premi Talent Acadèmic (Fundació Gresol), i dirigeix des de fa anys el grup de Nanosensors de la URV. No vol parlar de fórmules d'èxit, però té una mirada clara sobre com aconseguir que la tecnologia, lligada a noves formes de coneixement, acabi donant respostes a necessitats concretes. "No hi ha cap manual i penso que el gran error és intentar comprar un manual de fora que ha funcionat i copiar-lo. El model d'innovació ha de ser cultural, explotar les singularitats. No es pot imposar ni trasplantar. No es pot fer innovació amb esteroides, injectant diners i esperant que alguna cosa neixi. És un procés lent perquè és social, implica actors de tota mena", raona Andrade.
Creu en la necessitat de canviar, de generar innovació des de la base. Està convençut en la rellevància d'incorporar des del principi el disseny dins dels projectes d'investigació. "Fa deu anys que vam incorporar un dissenyador industrial expert en innovació que ens permet visualitzar molt les necessitats del mercat, per poder desenvolupar les noves tecnologies", raona Andrade.
El disseny entès com el pensament del disseny, el centrar-se en l'usuari final, per entendre les seves necessitats, per veure com les tecnologies poden ser útils. Si tens solucions no aplicables, no serveix. "Has de ser molt efectiu a l'hora de desenvolupar solucions, superar la idea de transferència de tecnologia, que és dels anys 80: la universitat genera alguna cosa i la passa a l'empresa, com si fos una patata calenta. Les empreses no estan preparades per rebre la tecnologia que tu has creat, pel teu compte, necessites fer un pont entre el que tu generes i les empreses. El disseny és clau per veure què necessita l'empresa", sosté.
El camí és llarg. "És una barreja de coses, és un procés d'aprenentatge, de prendre consciència. A mesura que aprens millor, i vas trobant suports, la feina es torna més fructífera. Al principi s'ha de picar molta pedra", adverteix Andrade.
Es busca l'investigador emprenedor
El doctor Francisco Andrade ve del món de l'empresa. Abans d'arribar a la universitat va formar part d'Unilever Global Corporation. És una de les companyies productores de béns de consum més grans del món, amb base al Regne Unit. Andrade hi va treballar primer com a líder d'innovació disruptiva i després com a director d'innovació oberta. En aquells anys va treballar en el desenvolupament i aplicació de mètodes per a la detecció i impuls de noves oportunitats de negoci. Amb experiència com a acadèmic als Estats Units, això també el va ajudar molt. "Allà la cultura ja està molt lligada a l'emprenedoria, les universitats formen part d'ecosistemes molt grans d'innovació, que a més són sinèrgics, a la vegada que la universitat genera riquesa, molta d'aquesta riquesa torna en forma de contractes d'innovació que acaben tancant el cercle", explica Andrade.
Va arribar a la URV al 2010. "No hi havia res, no hi havia iniciatives per impulsar l'emprenedoria", recorda. "Ara hi ha moltes iniciativa, s'ha tornat en una cosa comú, i això m'encanta. És tot un procés de transformació. Estem molt millor que com estàvem fa deu anys però encara hi ha molt per fer", alerta.
És soci fundador de quatre spin-offs de la URV creades a partir de tecnologies desenvolupades al grup de Nanosensors que ell mateix lidera. Va fundar l'Innovation Hub, a la mateixa universitat, que va dirigir durant 4 anys, formant els investigadors en la difícil aventura de l'emprenedoria.