Amb la indústria immersa en el procés de descarbonització i la majoria de governs impulsant noves fonts de producció energètica per fer viable l'electrificació, alerta des de la ciència de la dificultat de fer créixer les energies renovables al ritme desitjable per fer front a l'emergència climàtica. Un estudi liderat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) conclou que el ritme previst a escala mundial de les anomenades energies verdes és massa optimista. Ras i curt. No es podrà donar resposta als objectius fixats per l'Acord de París en l'horitzó de l'any 2050. Ni de bon tros.
És un estudi fonamentat sobretot en la necessitat de disposar dels materials imprescindibles per implantar molins de vent o plaques solars, como ho són els minerals estratègics que es necessiten per construir les bateries elèctriques. La demanda és "molt superior" a la capacitat actual de producció, segons la investigació.
No només les bateries necessiten més materials dels disponibles si es vol anar al ritme desitjable. Són materials crítics també les turbines dels aerogeneradors eòlics o els panells de les plantes fotovoltaiques.
L'estudi analitza el detall la demanda de determinats minerals estratègics, com el seleni o el gal·li. Per assolir les projeccions previstes caldria augmentar la demanda d'aquests dos minerals més de mig miler de vegades, en concret 571 i 531 vegades respectivament en els propers 30 anys.
No es considera real l'escenari que implicaria poder donar resposta a la demanda d'aquests minerals a través d'un increment de l'activitat de la mineria. També caldria millorar notablement les tecnologies d'extracció per incrementar l'eficiència, que en l'actualitat ja estan molt al límit.
Un dels problemes és que la llista de minerals i altres materials és llarga. A l'estudi, publicat a la revista especialitzada 'Energy and Environmental Science', s'han analitzat més d'una trentena de materials diferents. La producció fins al 2050 és inferior a la demanda. Hi ha altres minerals com el tel·luri, l'indi o el cobalt, amb un increment de la demanda de 49, 17 i 6 vegades respectivament, segons la investigació de la URV i l'Imperial College de Londres.
Possibles solucions
L'estudi va més enllà i planteja possibles solucions a la falta de materials estratègics. Augmentar la capacitat de reciclatge és una de les possibles vies per reduir la dependència amb les matèries primeres.
Una solució de més abast, però també més complexa, és aconseguir transformar les tecnologies necessàries per produir energies renovables i reduir la dependència respecte els materials més crítics.
Buscar alternatives no és gens senzill. "Posa de manifest la necessitat urgent de polítiques que promoguin la recerca en tecnologies menys dependents de materials crítics i la millora de les cadenes de subministrament de materials", sosté Carlos Pozo, investigador del Departament d'Enginyeria Química de la URV, que ha participat en la investigació amb Fatemeh Rostami i Laureano Jiménez, del mateix departament.
Es proposa una crida a l'acció per reconsiderar les projeccions actuals i un canvi de mirada: un enfocament integrat que combini l'augment de la producció, la millora del reciclatge, la investigació tecnològica, la diversificació de les fonts de subministrament i la col·laboració internacional per satisfer la demanda de materials a temps. Tot plegat per tal d'assegurar una transició energètica més sostenible i realista.
Si, en canvi, no es fa res, la implantació de les energies renovables es farà a un ritme més lent i això perjudicarà l'escalfament global del planeta, amb un escalfament addicional que en el pitjor dels casos arribarà a un grau més de temperatura.
A París, gairebé 200 països, inclòs l'Estat espanyol, van acordar treballar per mantenir la temperatura global per sota dels dos graus respecte els nivells preindustrials i limitar l'augment a 1,5ºC. Per fer aquesta previsió, es fan servir els anomenats "models d'avaluació integrada", models matemàtics que permeten simular els possibles escenaris futurs i les conseqüències del canvi climàtic. Segons aquests models, els escenaris compatibles amb els objectius marcats a París comparteixen la necessitat d'augmentar de forma substancial la implementació de tecnologies d'energia neta.
Ara el desplegament de les energies verdes queda suspès en l'aire. Amb l'estudi de la URV i l' Imperial College a la mà, les projeccions haurien de ser "més realistes i útils a l'hora de prendre decisions polítiques", explica l'investigador del Departament d'Enginyeria Química de la URV. "No és tant un problema de quantitat de materials. És un problema d'escala, hauríem de fer-ho amb un ritme difícil d'assolir en els propers 30 anys".