Després de l'incendi de la catedral de Notre Dame, amb el foc destruint part d'un patrimoni històric de valor incalculable en poques hores, moltes altres catedrals van veure la gran importància de tenir una base documental precisa de l'edifici. "Calia aprofitar-ho", recorda Albert Samper (Scandraw). Va sorgir aleshores de la desgràcia una gran oportunitat.
Escanejar els imponents edificis històrics, com ho és una catedral, i conèixer com són els fonaments, els seus budells, és un llegat indispensable per emprendre reformes o per fer un bon treball de conservació. La digitalització arquitectònica es pot fer quan els edificis estan dempeus, però ja és massa tard quan s'han acabat esfondrant o destruint pel pas del temps.
Tenir una bona base documental sobre la planimetria i la geometria de l'edifici pot acabar sent clau, especialment en el cas extrem d'un incendi, com va passar a Notre Dame, provoqui desperfectes. Serveix per saber amb la màxima precisió com era l'edifici perquè és una fotografia exacte per emprendre projectes de reconstrucció.
L'spin-off de la URV ja ha digitalitzat l'arquitectura de les catedrals de Girona, Narbona o Palma
La història d'èxit d'Scandraw està fonamentada en l'alt grau d'especialització, amb arrels en el grup de recerca Patriarq de la URV. El 2020 van completar els treballs d'escaneig de la catedral de Santa Maria de Girona, un edifici que té una gran rellevància: la nau gòtica és la segona més gran del món, només per darrera de la de la Basílica de Sant Pere del Vaticà. L'excel·lent nivell demostrat els va començar a obrir portes.
"Tot comença allà", recorda Albert Samper. Aleshores, Girona volia actualitzar les planimetries del seu edifici més emblemàtic per desenvolupar el pla de conservació de la catedral. Abans havien treballat en l'escaneig tridimensional de les esglésies romàniques de la Vall d'Aran, entre altres edificis d'interès patrimonial.
Després de Girona va arribar l'encàrrec per escanejar la catedral de Mallorca, feina que començaven al 2021. Un nou desafiament. L'edifici balear té la rosassa més gran del món en estil gòtic. Després rebrien altres encàrrecs, com el de la catedral de Narbona (2022).
La tècnica es fa a través del làser. Es situa l'escàner làser terrestre en diferents llocs de l'edifici. El dispositiu dispara un raig de llum làser que, en xocar amb una superfície, permet registrar les coordenades X, Y i Z. En combinació amb càmeres fotogràfiques integrades capta també el que es coneix com el seu color RGB i així, a través d'aquesta tecnologia, s'obté un núvol de punts.
El núvol, format per milions de punts amb el seu color, té un marge d'error baixíssim, gairebé imperceptible, d'uns pocs mil·límetres. El núvol serveix per obtenir els plànols de l'estructura.
És una feina minuciosa, que dura mesos. En el cas de la catedral de Girona es van haver de fer 800 posicionaments diferents de l'edifici. A Palma (Mallorca), prop de 1.300. Com més gran i complexa és l'edifici, més feina. La balear és la tercera catedral gòtica més alta del món (45 metres d'alçada de volta central) i té una planta 6.655 metres quadrats, amb un volum interior de 160.000 metres cúbics.
També fan servir una tècnica anomenada fotogrametría. Construeixen models tridimensionals a partir d'un conjunt de fotografies amb l'ajuda d'algoritmes que busquen coincidències entre imatges i les relacionen entre sí. Com més imatges es capten s'obté també més precisió. Les fotografies es poden fer des de l'aire, amb dron, per arribar a zones de l'edifici impossibles de captar des de terra. Un anàlisi visual que serveix també per observar l'estat de les cobertes dels edificis.
Els experts ho comparen amb les proves de diagnosi per la imatge que es fan servir a la medicina, com els TAC.
Apropar l'arquitectura a les mans de la gent que no la pot veure
El model tridimensional virtual no es queda només al paper. Els investigadors de la URV, d'Scandraw, poden generar prototips de les construccions a través de la impressió 3D. Són reproduccions a escala que es poden fer servir després en el procés de disseny de les propostes arquitectòniques de rehabilitació.
Una de les aplicacions que està desenvolupant Scandraw permet convertir la digitalització en una eina per apropar grans edificis històrics a persones amb deficiències visuals greus. "Volem millorar l'accessibilitat del patrimoni, apropar l'arquitectura als qui no hi veuen. Les catedrals les poden escoltar, tocar i olorar, però no es poden fer a la idea de l'escala d'una catedral, de la seva dimensió", destaca Albert Samper.
"Un cop digitalitzem un edifici d'interès tenim una replica digital de la seva geometria, la podem imprimir en tres dimensions (3D). Són prototips que permeten tocar la geometria i la textura, fer-se a la idea de l'arquitectura monumental", diu Samper. Ja s'han posat en contacte amb el grup ONCE per portar-ho a la pràctica.