La descoberta dels sensors de la mastitits no és un bolet en mig d'un bosc. S'engloba en el projecte del Pla Estatal d'Investigació Científica i Tècnica i d'Innovació. L'equip de la recerca treballa en desenvolupar diferents tipus de sensors al voltant de la intel·ligència artificial i l'internet de les coses. És molt potent l'expertesa de la URV en el desenvolupament de sensors i la seva aplicació pràctica en camps molt diversos. Els sensors sense fils, tecnològicament cada cop més evolucionats, permeten mesures amb més precisió i tenen moltes aplicacions en camps com la salut humana.
L'economia és un factor clau. Cal trobar les empreses disposades a fer la inversió per traslladar el mercat la investigació. També és important que sigui viable. El cost dels sensors és un dels punts forts per arribar a traslladar al mercat els casos d'èxit en la recerca. És una tecnologia relativament barata. El més car és la investigació.
"L'aparell és de cost molt baix, no arriba ni als 5 euros tot plegat. A més, no porta bateria, ja que s'alimenta de la mateixa energia del mòbil, fent-lo per tant més sostenible i amb poc manteniment", destaca Antonio Lázaro, al capdavant del projecte de la URV dels sensors per detectar la mastitis bovina. El repte ara és trobar un fabricant de màquines de munyir vaques que ho integrés al seu sistema, hi apostés per donar-li una dimensió industrial i comercial.
Hi ha casos d'èxit al mercat amb la marca de la URV. El camí ja està obert. NT Sensors, creada als laboratoris de la universitat, s'ha fet un lloc al mercat global de l'examen químic de la qualitat de solucions aquoses. Té la seva seu a Vila-seca i s'ha consolidat després de dues dècades de recorregut. Tenen clients diversos: agricultors, administració, indústria, centres de recerca i fins i tot la NASA. En el seu cas, són propietat de petits accionistes. No els ha calgut anar a buscar el capital als fons d'inversió: van optar per una carrera de fons.
Hi ha altres casos d'èxit lligats a la tecnologia de sensor de la URV. És el cas del doble dispositiu creat per un grup d'investigadors de la URV per detectar de forma precoç lesions cerebrals greus en els nounats. En el seu cas és una demostració de la suma de talent i coneixement de diverses àrees: Albert Fabregat, del Departament d'Enginyeria Mecànica de la URV; Vicenç Pascual, cap del Servei de Neurofisiologia de l'Hospital Sant Joan de Reus; i Ismael Ávila, especialitzat en l'emprenedoria, amb experiència en el sector de la salut pública. Enginyeria, medicina i emprenedoria per acabar posant en marxa una spin-off de la URV i llicenciar les tecnologies, ja patentades.
És en aquest cas, a més, un gran benefici mèdic. El doble dispositiu permet millorar el monitoratge dels senyals elèctrics cerebrals en nounats i incrementar la precisió de les proves neurofisiològiques dels nadons. Els dispositius permeten millorar el monitoratge de la funció cerebral en nounats ingressats a les UCI (Unitat de Cures Intensives) neonatals, el que a la pràctica pot servir per prevenir lesiones cerebrals molt greus.
Un altre dels exemples d'èxit és l'equip especialitzat en sensors de gasos de Tecnatox, també sota el paraigües de la URV. L'equip del doctor Eduard Llobet, especialitzat en sensors de gasos, és un exemple de transferència i feina per fer el salt a la comercialització. No només en l'aplicació industrial dels sensors, també estan fent recerca en salut humana i dependència. "Són sensors de temperatura, humitat o de gasos instal·lats en un pis, al bany, al menjador o a la cuina, per supervisar el dia a dia d'una persona gran però de forma no invasiva, sense càmeres", explica Llobet sobre un dels darrers projectes.
Aquest grup investiga també en sensors que puguin estar a la roba o a la pell i permetin alertar de l'exposició a determinats tòxics ambientals. Han trobat finançament per aplicar part del coneixement en nens amb malalties respiratòries (asma) en un projecte liderat per una altra investigadora, Noelia Ramírez, de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere i Virgili (IISPV).