Les empreses i institucions utilitzen el coneixement com un recurs bàsic per millorar la seva competitivitat, al generar avantatges competitius. A l'actual societat de la informació, el recurs més valuós del que disposen les empreses és allò que els empleats saben i coneixen; destacant especialment aquelles empreses que es basen en la creativitat, l'experimentació, la innovació, la ciència i el saber. Ja ho va vaticinar Peter Drucker, quan l'any 1959 va postular la necessitat de col·locar el coneixement en el centre del debat econòmic, i incorporant el concepte de "treballador del coneixement". Aquesta idea va agafar embranzida als anys 90 del segle XX, amb la Teoria dels Recursos i les Capacitats, que entén l'empresa com un conjunt de recursos tangibles i intangibles i de capacitats disponibles per a executar les tasques conduents a la producció i venda de productes i serveis. Des del punt de vista estratègic, els recursos que tenen més valor són els recursos intangibles; els quals es basen tots ells, d'una manera o una altra, en informació i coneixements. D'aquí que el coneixement es consideri avui en dia el principal recurs estratègic que tenen a la seva disposició les empreses i organitzacions per a millorar la seva competitivitat.

A l'actual societat de la informació, el recurs més valuós del que disposen les empreses és allò que els empleats saben i coneixen

Però el coneixement el posseeixen les persones, els empleats; que a l'actualitat, com afirma Heller, la majoria d'ells aporta no tant un esforç físic, sinó un esforç intel·lectual, basat en la cerca, interpretació i transmissió d'informacions i coneixements, que no deixen d'estar codificats mitjançant algun tipus de llenguatge; aleshores, en les diferents ocupacions laborals es requereix utilitzar el llenguatge. Ja que, escoltar, parlar, llegir i escriure són tasques quotidianes en els llocs de treball de la societat de la informació. Chouliaraki i Fairclough ho expressen dient que els bens que venen les empreses deixen de ser materials per, cada cop més, estar fonamentats en components lingüístics de caràcter intangible. A la societat de la informació cada cop més empleats, en més ocupacions i amb més intensitat i freqüència, tenen que escoltar, parlar, llegir i escriure al llarg de la seva jornada laboral; per crear, localitzar, capturar, absorbir i compartir el coneixement necessari per fer competitiva l'empresa.

Tot això, ve determinat per una eficaç i eficient gestió de la informació, com a suport fonamental de la transmissió de coneixements entre, i amb, els companys de feina i els agents externs amb els que interactuen; la qual cosa implica que els treballadors del coneixement, a més de competències tècniques pròpies del seu ofici, hagin de posseir competències lingüístiques i de comunicació. Ho expressa magníficament bé l'empresari Alan Webber quan afirma que a la nova economia, les conversacions són la forma de treball més important; les conversacions són la manera en que els treballadors descobreixen el que saben, ho comparteixen amb els seus col·legues i, en el procés, creen nou coneixement per a l'organització. Sembla clar, doncs, que les empreses han de permetre parlar als empleats entre ells al llarg de la jornada laboral, ja que permet generar i difondre el coneixement per tota l'organització i, per tant, és converteix en el gran facilitador de la competitivitat empresarial i de l'obtenció d'avantatges competitius.

Atesa la importància que aquest fenomen té per a la competitivitat de les empreses actuals, un grup interdisciplinari d'investigadors de la Universitat Rovira i Virgili, sota la direcció de professors de la Facultat d'Economia i Empresa, analitzen al llarg dels últims anys les relacions entre el llenguatge i les ocupacions, és a dir, el paper que exerceixen les competències lingüístiques i de comunicació en l'àmbit laboral per transmetre coneixements, oferint eines per millorar la ocupabilitats dels empleats, així com la productivitat i competitivitat de les empreses. Investigació que compta amb el finançament del programa RecerCaixa i del Ministeri d'Economia i Competitivitat.