La crisi de la COVID-19, a banda de les tràgiques repercussions que coneixem i que vivim des del mes de febrer i de forma abrupta des de mitjans del mes de març, deixarà una important producció de normes que han intentat regular en temps real la situació actual d'alarma, però és innegable que una normativa transitòria i pensada per unes circumstàncies extraordinàries tindrà una transcendència que anirà més enllà de la finalització de l'estat d'alarma.

La producció legislativa dels òrgans de l'Estat supera el centenar de reials decrets-lleis, reials decrets, ordres, resolucions, a la quals cal afegir totes les circulars informatives i instruccions interpretatives que han emès els òrgans que formen part del sector públic. M'atreveixo a dir que feia anys que no assistíem a una promulgació de normes com la que veiem aquests dies quan consultem el Boletín Oficial del Estado, sense obviar que les Comunitats Autònomes —i també les entitats locals— emeten dins el seu àmbit competencial la seva pròpia normativa.

Però cal dir que la normativa (en un sentit ampli) no pot aspirar a regular-ho tot, el que implica que sempre queden qüestions que no són objecte de l'atenció de qui crea les normes. O situacions de fet que queden sense regulació.

Una d'aquestes és la situació dels arrendaments dels locals de negoci en què molts empresaris i autònoms hi tenen la seva activitat econòmica. Activitat, que ja d'entrada, ha estat afectada per les limitacions i les suspensions imposades per l'estat d'alarma, i ara només falta conèixer el seu futur, en quina situació quedaran els locals de negoci una vegada es torni a la normalitat de les activitats que acullen.

En aquests dies de confinament he rebut diverses trucades d'arrendataris per saber si existeix alguna mesura destinada a la seva salvaguarda com a llogater d'un local. D’altra banda, és lògica la preocupació dels arrendadors que veuen com una font d'ingressos queda en una zona d'incertesa sinó directament compromesa la seva continuïtat.

Avui dia no existeix cap article en la normativa COVID-19 que faci referència a mesures específiques sobre els arrendaments de locals de negoci, en contrast amb l'amplíssima regulació que s'ha destinat a protegir els arrendataris d'habitatges i en molta menor mesura a l'arrendador.

Les solucions que hagi de fer front l'empresari o autònom les haurà de canalitzar per mitjà de les mesures que en l'àmbit general s'han previst per a sostenir l'activitat econòmica.

Entenc que aquesta omissió no és casual i que el legislador —en la crisi de la COVID-19 qui legisla és l'Executiu i les Corts ratifiquen— ha volgut deixar en el mercat immobiliari la llei de l'oferta i la demanda, les solucions que particularment puguin acordar propietat i arrendatari empresari o autònom.

El temps dirà si és aquesta la millor opció, o si caldria que l'executiu hauria d'intervenir més directament. Per posar dos exemples, una moratòria forçosa de la durada dels contractes de lloguer que vencen des de la declaració de l'estat d'alarma fins al mes de juny o bé preveure beneficis fiscals pels arrendadors que fixin una moratòria en el pagament de la renda del lloguer o abaixin el preu forçats per la situació econòmica.

En tot cas, penso que aquesta omissió no ajuda a donar continuat al teixit econòmic postcoronavirus, que serà una de les bases per a la recuperació de la nostra societat.