Diuen que no hi ha bon vent per qui no sap on va. Hi estic d'acord, tant pel que fa a les trajectòries individuals com a les col·lectives. El repte de dibuixar l'itinerari a seguir és més difícil en el segon cas que en el primer, perquè quan parlem de comunitats cal arribar a un consens sobre què és allò quin és el camí que ens convé seguir. I, com sabem a la Regió CatSud, això no és fàcil.

Cal molt debat, molt anàlisi i, també, molta empatia. Perquè les decisions d'interès general, forçosament, han de ser participatives. Per això, des d'ImpulsCatSud, estem promovent aquests dies taules d'experts per tenir clar allò que ens convé a les nostres comarques, en el nostre propòsit de contribuir a l'impuls del desenvolupament econòmic i social del territori.

Hem començat per un tema clau com l'energia, que viu un moment de canvi de paradigma farcit de grans oportunitats per a una demarcació com la nostra, amb tradició, recursos naturals i know how en aquest àmbit. Seguirem amb la taula sobre el talent, un factor clau per a la competitivitat de les nostres empreses, especialment per tot el que té a veure amb la digitalització. La tercera taula se centrarà en la mobilitat i les infraestructures, un àmbit en el que arrosseguem un seguit de dèficits històrics però on convé prendre les millors decisions per aquella maleïda expressió de fer les coses tard i malament.

L'última taula recollirà les propostes de les tres anteriors i posarà el focus en un element decisiu: com ho hem de portar a la pràctica. Perquè de bons plans, de desideràtums i de memorials de greuges els calaixos de la Regió CatSud en van plens. Des d'ImpulsCatSud ens hem fixat en models d'arees com la de Trento (Itàlia), Goierri (al País Basc) o la comarca barcelonina d'Osona, tots ells casos d'èxit a l'hora de definir i portar a la pràctica fulls de ruta compartits. Tots ells tenen en comú moltes coses, però una d'elles sobresurt de manera molt especial: comptar amb organismes de decisió on es canalitzi la col·laboració público-privada. Pensen que aquest ha de ser el model per, superant antigues divisions, construir el futur de les nostres comarques d'una manera global i compartida. No perdem, una vegada més, l'oportunitat de fer-ho possible.