Igual que les persones, cada empresa familiar és diferent i totes són iguals. Cada una d'elles ha de trobar la seva forma d'evitar els errors més comuns, que poden afectar greument a la seva continuïtat.

L'oblit de què a l'empresa familiar el substantiu és empresa, familiar l'adjectiu. Si s'acaba fer negoci s'acaba l'empresa familiar. Això no vol dir que potser el més convenient sigui deixar el negoci actual; perquè continuar és una opció, no una obligació. El negoci ha de tenir futur, i els continuadors voluntat i capacitat. Si es manté l'esperit emprenedor dels fundadors algú començarà un de nou. Per evitar aquest oblit és oportú recordar que el que és bo per a l'empresa a la llarga és el millor per a la família. Que el pitjor és tractar a l'empresa com a família i a la família com empresa; cal saber quin barret es porta en cada moment.

La confusió de propietat i capacitat. Els propietaris d'una companyia aèria, pel fet de ser-ho, no estan habilitats per pilotar els avions; i no és el mateix pilotar un avió que dirigir el tràfic aeri. La confusió de caixa de l'empresa i família; l'empresa no és el compte corrent de la família ni la família un pou sense fons per aportar diners a l'empresa. Renunciar als dividends és aportar fons a l'empresa. La confusió d'òrgans de govern empresarial i familiar, facilitada per la presència d'idèntiques persones a aquests; la presència d'externs a la família ajuda a saber on estem en cada moment. La sobretaula familiar pot ser tots els òrgans alhora a l'època fundacional, però a mesura que creixen la família i l'empresa cal desenvolupar els corresponents òrgans de govern diferenciats.

L'adenització, consistent en creure que l'ADN garanteix la transmissió de la capacitat i voluntat empresarial. La família empresària pot generar un entorn en el qual es faciliti l'esperit i formació empresarial, però no estan garantits. Tan perillós és que un predecessor cregui que els seus continuadors són empresaris, com creure's ser-ho pel fet de ser fill d'un. L'experiència fora de l'empresa familiar i els eterns ajuda a donar objectivitat a la valoració.

La incomunicació entre l'empresa i la família, o dins de la família amb relació a l'empresa. L'empresa ha de saber que espera la família d'ella, i que està aquesta disposada a aportar-hi. L'empresa, i el futur de la relació de la família amb ella, no pot ser un tabú al diàleg obert i lliure familiar. La comunicació és més que informar, és establir un diàleg empàtic. La pitjor incomunicació és la que es pot establir en crear murs de separació entre els que treballen al negoci i els que no. Si no hi ha comunicació és fàcil que uns vegin als altres com aus de rapinya només interessades en dividends, i els altres als uns com a gaudidors de prebendes exclusives. Hi ha familiar que de vegades s'assabenta de temes de l'empresa per un veí.

La desafecció, el desinterès, respecte al negoci; sobretot dels possibles continuadors que cada dia tenen més formació i opcions. A més a més, en moltes ocasions i llocs el fet de ser empresari té mala imatge. No es pot estimar el que no es coneix. L'aproximació a l'empresa familiar no es pot deixar en mans dels astres, s'ha de planificar respectant la llibertat conscient dels continuadors. Si els missatges, potser inconscients, que es reben sobre l'empresa són de cansament, maldecaps, angoixes... potser els continuadors es decanten per a no ser empresaris.

La improvisació en els temes de família empresària, com poden ser el treball a l'empresa, el relleu a la propietat, govern i direcció de l'empresa; al lideratge de la família; la formació dels continuadors; la professionalització de les estructures i sistemes; o la planificació en els aspectes fiscals. La planificació no garanteix la continuïtat, però augmenta la seva probabilitat. Els reptes de les famílies empresàries són molt previsibles, i planificar com fer-los front no els elimina, però facilita superar-los. Sempre és tard per començar la planificació, perquè els imprevistos existeixen. Planificar no és pensar en les decisions de demà, sinó en les conseqüències futures de les decisions d'avui. En el grau del possible és desitjable que a la planificació intervinguin els continuadors.

No per últim menys important, la supèrbia de pensar que cap dels errors anteriors afectarà la nostra família empresària. Veure la palla a l'ull aliè i no veure la biga al propi. Aquest és probablement l'error més mortal de tots.