Les famílies empresàries han de pensar a escala generacional (25 anys vista). Un dels principals reptes als quals han de fer front és el de l'assimilació d'immigració, que afecta a la societat, les famílies i empreses. La qüestió no és senzilla de resoldre; és espinosa, però cal posar negre sobre blanc per avançar en un debat en el qual convé arribar a una solució de consens. Diuen que un problema ben definit està mig resolt; comencem, per tant, per les dades.

L'origen de la població immigrant espanyola és: 36% iberoamericana (30% a Catalunya), 34% Unió Europea, 15% nord Àfrica (18% a Catalunya), 4% resta Europa, 4% subsahariana, 3% Extrem Orient. La migració africana es dirigeix cap Europa en lloc de als rics regnes petroliers àrabs perquè en aquests les oportunitats laborals són menors, amb condicions més dures i sense llibertats bàsiques.
Tenint en compte la diferència de PIB per càpita (Àfrica entre dos i set mil dòlars segons país), i el quasi doblatge de la població africana sembla que la pressió migratòria pot ser més alta del previst.

Però hi ha veritats, mentides i estadístiques; si una persona es menja un pollastre i un altre no, de mitjana han menjat mig cada una. Salt (Girona) té un 42% de població immigrant. A Catalunya se sent sentir, més d'una vegada, coses com "els murcians i andalusos es van integrar, però els negres i moros no ho fan"; aquests comentaris recolzen algunes opcions polítiques que basen en bona part el seu discurs en la qüestió de immigració o identitària.

La qüestió de la immigració té dos fronts: l'atracció i la integració. Per frenar l'atracció és pot actuar de dues formes: posant impediments o baixant la motivació. Fins a quin punt es pot mantenir la política de reagrupament familiar? I els beneficis socials universals? Posar impediment pot significar coses com els murs, concertines, deportacions, o destrucció de "cayucos" abans que surtin, per exemple. Pot servir per desviar l'aigua, però no impedeix la inundació.

Els motius de la immigració no de la Unió Europea són principalment: condicions econòmiques precàries, conflictes i crisis humanitàries, falta d'oportunitats, canvi climàtic i desastres naturals, als països d'origen, o reunificació familiar. Cal actuar sobre les causes, i això pot suposar inversions en infraestructures, suport a l'emprenedoria amb microcrèdits i a les pimes, educació i formació professional, serveis de salut, entre d'altres, als països d'origen. Però perquè les ajudes i accions siguin efectives s'ha de fer front a forts impediments de corrupció, debilitat institucional, inseguretat jurídica, inestabilitat política i conflictes, fortes desigualtats econòmiques, excessiva dependència d'ajuda externa. Cal, per tant, establir forts i clars mecanismes de rendició de comptes, promoure la descentralització de la gestió involucrant a la societat civil, l'estabilitat política i la seguretat jurídica (Marroc i Ghana poden ser exemple). Estem disposats a destinar el deu per cent del PIB durant els 25 anys vinents a promoure el desenvolupament africà per tal de reduir la pressió migratòria? Quin percentatge?

La integració té diferents facetes: racial, cultural/religiosa i idiomàtica; que poden tenir diferent grau de dificultat segons el país d'origen. Hem d'aprendre del nostre veí francès i establir programes d'integració efectius d'educació, habitatge, assistència social, campanyes de sensibilització pels immigrants i naturals. Les campanyes informatives als potencials immigrants dels riscos i oportunitats, i de les vies legals poden ser importants, com també els programes de retorn voluntari.
En definitiva, necessitem immigració per cobrir llocs de treball (els empresaris es queixen de forma contínua de què cost cobrir vacant), combatre l'envelliment de la nostra societat i mantenir l'estat de benestar; i hem d'assimilar als immigrants com a iguals. Per reduir la inevitable pressió migratòria africana cal invertir en els països d'origen per tal de desincentivar. Davant de la immigració il·legal es pot deportar, confinar o legalitzar, el que és inhumà és deixar en un limbe jurídic perquè es busquin la vida de forma il·legal.

L'imperi romà va caure per la invasió dels bàrbars. El xines va ser aixecat pels immigrants mongols. Podem tancar els ulls a la realitat, plantejar solucions bonistes, o fer front al repte. Les famílies empresàries han de decidir quin paper volen jugar.