El pensament calvinista, que ha influït notablement en el desenvolupament de la mentalitat lliberal que domina l'economia de lliure mercat d'Occident, té un matís que de vegades s'ignora des de determinades posicions polítiques: el de la moralitat dels negocis. A diferència d'altres sistemes morals més nostrats, en el marc mental luterà enriquir-se és bo, sí, però no a qualsevol preu, s'han d'observar determinats codis morals. Per això el calvinisme no és assimilable al neoliberalisme ni al capitalisme salvatge, perquè pretén tenir un discurs moral sobre els negocis.
És immoral que la banca espanyola financi l'armament d'Israel amb l'objectiu de millorar els seus ja molt llaminers balanços
Les últimes notícies sobre el finançament de la banca espanyola a la compra d'armament d'Israel tornen a evidenciar que el sector no practica precisament el calvinisme. Les xifres que ha fet públiques fa pocs dies el Centre Delàs d'Estudis per la Pau son esfereïdores. A la foto surten retratades entitats com el Banco Santander (que ha injectat 2.400 milions d'euros a operacions relacionades amb l'escalada armamentista hebrea), el BBVA (1.500 milions) o Caixabank (110 milions), entre d'altres. Això serveix per muscular a les empreses que fabriquen la maquinària de guerra que permet a Israel portar a la pràctica la seva política d'aniquilació a Gaza i El Líban. General Dynamics, Boeing, Oshkosh, Day&Zimmermann, Leonardo, Rheimetall, MTU... estan a la primera línia del negoci, però la banca que els finança -amb els diners dels seus clients, no ho oblidem- també hi suca de valent.
Sense entrar en cap valoració profunda sobre el conflicte del Pròxim Orient, que és molt complex i escapa als meus camps d'expertesa, si que em sembla evident que és tremendament immoral que un sector com la banca prengui partit amb l'objectiu de millorar els seus ja molt llaminers balanços. Deixant de banda les tradicionals vinculacions del mon hebreu amb el sector bancari, un jardí on no em posaré.
Una amoralitat que les entitats financeres apliquen també en la seva relació amb la societat que els envolta i de la qual es nodreixen, obviant molts cops el seu deure moral de prestar servei. Son implacables davant dels impagaments -també amb els dels col·lectius vulnerables i el seu sostre-, garrepes amb el crèdit a les pimes, fraudulents amb els productes financers tòxics que intenten col·locar als seus clients, poc sensibles a les necessitats de la ciutadania (tancament d'oficines, especialment al mon rural, i retrocés en la qualitat del servei). I la cirereta del pastís: abonats a privatitzar els beneficis i a socialitzar les pèrdues.
Els nostres bancs invoquen sense complexos la moral del ciutadà, que ha de respondre puntualment de les seves obligacions, i alhora financen genocidis. I això perquè resulta més lucrativa la massacre de nens que ajudar a la petita i mitjana empresa. Fora bo que les autoritats de l'Estat i les europees tinguessin en compte aquesta escandalosa manca de moralitat de les entitats financeres a l'hora de resoldre els nombrosos casos que la societat ha portat a la justícia davant dels abusos d'un sector que es imprescindible per al bon funcionament de l'economia i la societat però que, amb polítiques com aquesta, està condemnat a viure sota sospita.