Planificació o improvisació? Transformació o immobilisme? Col·laboració o competició? Aquestes són algunes de les preguntes elementals que et venen al cap quan reflexiones sobre el futur. Sigui el personal o el comunitari. I si l'objecte d'atenció és tan rellevant com el conjunt de persones, empreses, entitats i institucions que convivim en l'anomenat Camp de Tarragona, l'interrogant és majúscul i la resposta també ho ha de ser.

Comencem per recordar que no partim de zero i que durant dècades han vist la llum iniciatives i propostes orientades a aquesta solució, algunes d'exitoses i d'altres que dormen el somni dels justos. En qualsevol cas el conjunt d'elles acredita que es manté viva una preocupació per l'esdevenir col·lectiu i una voluntat de resoldre l'enigma. Com podem donar un present i un futur millor als habitants del Camp de Tarragona? Com podem alinear les magnífiques realitats i potencialitats del seu teixit social, cultural i econòmic?

I ara tenim una nova proposta damunt la taula de joc. L'entitat ImpulsCatSud, una associació empresarial independent i sense ànim de lucre, promouen un front comú al qual s'hi han adherit entitats empresarials, sindicats i representants del món del coneixement amb l'objectiu de "treballar plegats en favor del desenvolupament econòmic i social de la regió CatSud". Demanen a la Generalitat la creació d'una agència específica que s'alimenti de la col·laboració publicoprivada de tots els agents de la demarcació de Tarragona. Nova partida. I abans d'agafar cartes aprenguem dels èxits i dels fracassos viscuts fins ara.

El Consorci d'Aigües de Tarragona es va crear el 1985. La Mancomunitat per a la gestió integral dels residus urbans -més coneguda com a SIRUSA- va néixer el 1987. La Universitat Rovira i Virgili (URV) va ser creada per llei el 1991. Tres iniciatives per resoldre tres necessitats bàsiques de la població com el subministrament d'aigua, la gestió dels residus i el dret a l'ensenyament superior. Tres respostes que ara tothom dona per òbvies, però que han hagut de vèncer localismes i visions de curta volada. I ho hem fet. Traieu-ne lliçons per abordar aquesta nova partida.

I també traieu-ne del que no ha donat els fruits desitjats. El Consorci del Camp de Tarragona que va veure la llum el 2001 amb impuls gairebé exclusiu d'alguns municipis i la Diputació i que resta a l'hemeroteca. O de la Mesa Socioeconòmica del Camp de Tarragona que va liderar la URV amb sectors econòmics, patronals i sindicats que tot i la seva curta trajectòria va posar les bases del projecte de Regió del Coneixement que mantenen la universitat i la Diputació. Un veritable laboratori d'idees -el que ara s'anomena "think tank"- amb la voluntat de bastir amb dades els desitjos. També podríem recordar el Pacte de la Boella subscrit el 2003 per impulsar l'aeroport de Reus amb la suma de voluntats empresarials i polítiques, llavor de l'actual Taula Estratègica de l'Aeroport.

Per tant, podem afrontar la nova partida sense complexos i amb el got més ple que buit. Una partida que, a banda de la proposta de front comú d'ImpulsCatSud esmentada, també té damunt la taula el Grup Impulsor de l'Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona que encapçala la Diputació liderada per la republicana Noemí Llauradó amb la participació dels ajuntaments de Tarragona, Reus, Constantí, la Canonja, Vila-seca, Salou, Cambrils i Valls, la Generalitat de Catalunya i els consells comarcals del Tarragonès i del Baix Camp.

Una partida que pot fer patir si els molts jugadors citats no es posen d'acord en quin és el joc. Aquest és un risc que cal gestionar a la llum de les lliçons d'experiències no reeixides com la del Consorci del Camp de Tarragona. Una partida que també pot fer patir si no s'acorda clarament quin és el camp de joc en cada mà. Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre, demarcació de Tarragona? I què passa amb el Baix Penedès? Soc dels que penso que la cultura col·laborativa i el treball en xarxa són els instruments claus per embarcar-se en un projecte realista i sincer de la millora de la qualitat de vida.

La demarcació de Tarragona té més de 720.000 habitants distribuïts pel Camp de Tarragona (536.000) i les Terres de l'Ebre (185.000). I dins del Camp, el Baix Penedès en té uns 115.000. Aquest horitzó demogràfic hauria de ser una de les variables de la nova partida. Una jugada presidida per la màxima de "pensa global i actua local" que va teoritzar el filòsof i sociòleg francès Jacques Ellul. Les seves motivacions eren mediambientalistes, però el consell també ens serveix per al cas que ens ocupa. I mentre la visió empresarial tendeix a la globalització, la política s'inclina cap a la localització. Per això és molt important trobar el punt d'equilibri amb grans dosis d'estratègia, generositat i voluntat real de servei als ciutadans. Servei que en determinats casos és públic, en altres privats i en alguns pot ser publicoprivat.

Resultat de les últimes eleccions municipals de maig de l'any passat, es van produir canvis a les alcaldies de Tarragona i Reus. I els flamants, alcalde i alcaldessa, Rubèn Viñuales i Sandra Guaita. Ambdós socialistes es van afanyar a abanderar la reivindicació d'una àrea metropolitana. Una vella idea que segons la conjuntura política local ha anat traient el cap o amagant-lo sota l'ala, molt condicionada fins ara per una càrrega política electoralista. No era un projecte realment compartit i, a més, s'observava amb desconfiança des del govern de torn de la Generalitat i del mateix Parlament de Catalunya. Em sap greu, però per experiència sé que són moltes les idees i les reivindicacions de casa nostra -Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre i el conjunt de la demarcació de Tarragona- que no han superat la barrera geogràfica i mental de l'avinguda Diagonal de Barcelona ni la de l'autopista M-30 de Madrid.

Per sort, el clima polític local, nacional i les aliances i els pactes necessaris faciliten la geometria variable i donen molt més joc a l'escolta de les reivindicacions de proximitat. Voldria recordar amb satisfacció els moviments d'aproximació i coordinació que van impulsar els ajuntaments de Tarragona i Reus durant el mandat 2015-2019 de la mà del socialista Javier Villamayor i el convergent Marc Arza. Els alcaldes Josep Fèlix Ballesteros i Carles Pellicer van protagonizar diverses reunions institucionals que trencaven amb la maledicció de les guerres de campanar i posaven el focus de la col·laboració en la prestació dels millors serveis a la ciutadania.

Doncs ara la proposta de creació d'una agència que reivindica el front comú que ha promogut l'associació ImpulsCatSud arribarà a la taula de la Generalitat, on un tarragoní, Javier Villamayor, exerceix de Secretari del nou Govern de Salvador Illa. Confiem que la sensibilitat demostrada fa gairebé deu anys estiguin intactes i ajudi el president a fer realitat la seva promesa de posar els serveis públics com a primera prioritat. La captació d'inversions empresarials, la internacionalització; la creació, atracció i retenció de talent: la innovació; l'emprenedoria; els Objectius de Desenvolupament Sostenible; l'energia i l'aigua; o la mobilitat i les infraestructures de transport són les principals metes del front comú que s'haurien de desenvolupar des de l'agència i des de l'Àrea Metropolitana. Aquesta és la nova partida i el repartiment de cartes convida a un prudent optimisme. Juguem?