Quan dirigeixes el teu propi negoci, cal deixar enrere la operativa del dia a dia. Si no ho fas, et quedes estancat, deixes de progressar. En un mon que no deixa de canviar, no és una opció. Per sortir de la inèrcia de les batalles i les urgències diàries, cal prioritzar el que és important. Per la meva experiència treballant amb professionals que dirigeixen el seu negoci, no és fàcil saber què prioritzar a la seva empresa sense preguntar-se què és més important per ells a nivell personal.

La qüestió no és com conciliar la vida personal i la laboral (perquè es tracta de la mateixa vida). És més aviat poder alinear allò que te significat per a tu a nivell personal mentre monetitzes la teva professió. Al mateix temps. Em vaig fer aquesta pregunta durant molts anys, i ara ho veig com una evolució per etapes en la que, a cada fase, hem de resoldre un problema diferent.

La primera etapa és el nivell de supervivència. Quan comencem a la nostra professió, estem en aquest nivell. Necessitem ingressos que cobreixin el nostre nivell de vida, que és personal per cadascú, no és un número fix. El problema que cal resoldre en aquesta etapa és guanyar més diners. Si no guanyes suficient, has de resoldre això.

La segona etapa és el nivell d'estatus. Arribes aquí quan ja tens certa seguretat de que els diners que reps a canvi del que fas, està per damunt del que necessites per sobreviure. Ja tens consciencia de que cal que et percebin com algú valuós. El fet de que ho siguis no és suficient si no ets percebut així pels teus clients i pels teus potencials clients. És així com funciona el mercat, perquè és així com funciona la psicologia humana. El problema que cal resoldre en aquesta etapa és ser percebut com un professional valuós. Si la percepció externa no es correspon amb el teu valor, has de resoldre això.

La tercera etapa és el nivell de la creativitat. La ment comença a transformar-se, perquè prens consciencia de moltes de les creences que t'estaven limitant i d'alguns errors que has comés. S'obren nous problemes a resoldre, nous reptes. Necessites més autonomia i desenvolupar un sentit d'expertesa al voltant d'uns pocs propòsits. La fase de la creativitat suposa que, partint de tota la teva trajectòria anterior, crees la teva pròpia forma de fer les coses. La teva feina s'ha convertit en crear. Quan crees solucions pròpies i les comercialitzes al mercat com a noves propostes, et porten de nou al nivell de supervivència. Perquè quan estàs innovant, el problema que has de resoldre és guanyar diners amb productes i/o serveis que encara no has validat amb clients.

Més enllà d'aquest nivell, està el nivell de contribució. Quan tens prou habilitats, capacitat creativa i has experimentat prou, prens consciència de que pots impactar positivament la vida d'altres persones. Pots sentir un desig profund de compartir les coses que han millorat la teva vida. Què cal fer per anar cap aquest nivell? Dues coses. La primera, pensar en gran, perquè pensar en petit t'impedirà evolucionar. La segona, enfocar-te per arribar fins allà.

El desig d'arribar el més lluny possible en aquestes etapes no és per a tothom. El que sí és segur és que sense sortir de les batalles del dia a dia, et quedes estancat. Sense focus clar, no saps el problema que estàs resolent. En canvi, enfocar-te en resoldre el problema de l'etapa en la que estàs assegura la teva evolució. Identifiques les oportunitats que s'obren davant teu per seguir progressant.

Si ets professional i no comprens la psicologia humana (les raons per les que les persones estem disposades a pagar per comprar un producte o servei), no podràs viure be de la teva professió. Si et costa guanyar diners amb el teu model de negoci, li has de donar un altre tomb. Oblidar-te de la monetització de la teva àrea d'experiència és una ingenuïtat.

Quan fas el que t'apassiona, es més fàcil destacar en allò que fas, perquè practiques molt més que aquells que simplement fan la seva feina i prou. Però no cal que ens enganyem. Per ser cada cop millor en el que fas, has d'esforçar-te. Si no ens estem esforçant per millorar, es poc probable que gaudim amb el que fem. A llarg termini, les metes que perseguim son les que marquen classe de professional en la que ens convertim.