Deia Hegel que els períodes de pau i prosperitat son pàgines en blanc en el llibre de la història. Si això és així, el 2025 serà un any amb contingut. I no ho dic només per la proliferació de conflictes bèl·lics que a l'hora de fer previsions econòmiques situen la geopolítica al centre, perquè tenim activades altres alteracions que faran que passin coses durant l'any que acabem d'encetar. .
Segurament, el filòsof alemany encertava quan intuïa que la condició humana avança quan la realitat obliga. Agradi més o agradi menys, la història ens demostra que som així. Un exemple recent va ser la pandèmia, que crec que ja podem confirmar que no ens va fer millors persones però que va donar un impuls molt important a la digitalització i, de pas, als models de relació laboral.
Durant el 2025 viurem perillosament, sí. Als conflictes bèl·lics i les incerteses que provoquen hi podem sumar el creixement de la polarització; els retrocessos en els drets humans; la gran batalla global per les matèries primes; les convulsions que sens dubte provocarà la gran oportunitat acompanyada de grans riscos que suposa la IA; la ciberdelinqüència i les estafes digitals cada cop més sofisticades; etc. Però als que ens ha tocat transitar per aquest turbulent segle XXI ja no ens ve de nou. La globalització, el terrorisme yihadista, la crisi financera global de 2008, el canvi climàtic, la pandèmia, la consolidació dels populismes, el Brexit, una nova guerra al cor d'Europa i les habituals al Pròxim Orient... i Trump, dues vegades Trump.
Tot ben lluny d'aquella vella idea d'estabilitat que se suposa que és la més convenient per a l'economia. Però no ens queda altra opció que assumir que la incertesa ha vingut per a quedar-se. Ni ens agraden les guerres, ni les pandèmies, ni els populismes. Però ha quedat demostrat que els entorns turbulents obliguen a assumir riscos i prendre decisions. Toca afinar, doncs.
A nivell de territori, les nostres comarques han de passar a l'acció. Reptes ineludibles com la transformació i descarbonització de la indústria, la materialització de les grans inversions, la digitalització, l'impuls a les renovables i l'economia circular, la desestacionalització del turisme o la competitivitat del sector primari són alguns exemples. Tots requeriran de valentia a l'hora de la presa de decisions. I molt millor si aquestes decisions son fruit de la col·laboració publicoprivada. Especialment quan tens la responsabilitat d'omplir pàgines al llibre de la història del que parlava Hegel. Millor no deixar-hi gargots.