Aporten més ferro que la vedella. Dues vegades més calç que la llet. I per produir la mateixa quantitat de proteïna s'emet fins a cent vegades menys metà (un gas d'efecte hivernacle) i es gasta 25.000 cops menys aigua que la ramaderia vacuna. Ja sigui com a aperitiu o com a ingredient afegit, els insectes són als lineals de les grans superfícies, com Carrefour, i han generat moltes expectatives sobre el paper que tindran els propers anys en la dieta occidental. Alguns productors s'estan avançant a la clarificació definitiva del marc normatiu a la Unió Europea i han apostat amb força per la cria i transformació d'insectes per a consum humà.

A l'estat espanyol no està autoritzada la venda d'insectes per a consum humà. Però sota el principi de reconeixement mutu dels estats membres de la Unió Europea es permet la venda d'insectes criats a Bèlgica, Àustria, Finlàndia, el Regne Unit i Holanda, on sí que està permès. "Les espècies d'insectes que criarem han estat incloses al registre de Nouvel foods de la Unió Europea i estem esperant una decisió definitiva que no pot trigar gaire. Per a consum animal estan totalment autoritzats", explica Aitor Bru, cofundador d'Iberinsect.

La venda d'insectes per a consum humà a Espanya parteix d'un buit legal i està pendent de regulació a la UE

En un principi, Iberinsect preveu que un 70% de la producció es destinarà a pinsos per a animals i la resta a consum per a humans, i assolir una facturació de 300.000 euros el 2021. "Hem optimitzat la granja perquè els insectes trobin les millors condicions per desenvolupar-se. El factor de conversió és clau: transformem 2 quilos de matèria en 1 quilo d'aliment mentre que a la ramaderia vacuna la relació és de 8 a 1", afirma Bru. Un cop arriben al punt òptim de creixement, Iberinsect sacrifica els animals per ultracongelació, separa les ales i potes, i moltura la resta fins que queda reduïda a farines alimentàries. Les ales i potes són riques en quitina i tenen també mercat com a ingredient de la indústria cosmètica i farmacèutica.

Bru augura un ràpid creixement de la demanda. Actualment hi ha unes 40 granges d'insectes a l'estat espanyol, un 80% amb una producció considerada petita, i entre totes sumen una capacitat instal·lada de 1.000 tones. L'elevat preu que assoleixen els snacks d'insectes als supermercats i a Internet està despertant també els inversors i la posada en marxa de noves instal·lacions no s'atura. "Quan s'aprovi el registre europeu i el pastisser veí incorpori farina d'insectes, la granja que hem posat en marxa es quedarà ridículament petita", explica Bru, que creu que és una qüestió de temps. "La situació es regularitzarà i els mercats petits i d'alt marge deixaran pas a mercats més grans i a preus més assequibles", afirma.

Els insectes aporten aminoàcids essencials i àcids grassos monoinsaturats, zero greix i són molt rics en proteïna

A pesar que els insectes estan entrant cada cop més a les rutines alimentàries del nord d'Europa queda un llarg camí per recórrer perquè acabin normalitzant-se com a un producte de consum per a tots els públics i gustos. Més enllà de les propietats organolèptiques i nutricionals que se'ls atribueixen, la indústria té per davant grans reptes d'I+D: conèixer millor el producte, garantir estàndards comercials de qualitat i trobar aplicacions que resultin interessants a la indústria agroalimentària. "Inicialment estem fent la nostra feina molt manual. Quan la demanda creixi, aquesta ramaderia també es mecanitzarà", diu Bru.

Mentrestant, Iberinsect ofereix assessorament d'enginyeria a altres inversors per muntar les seves pròpies granges i busca sortides comercials alternatives a través de la recerca. "Una de les aplicacions dels insectes és la valorització de residus. Hem signat un contracte amb un productor d'orxates i begudes vegetals", afirma Bru. Els insectes mengen residus del procés de fabricació i al final del procés poden ser transformats per incorporar-se a la fabricació.