La prevenció és un àmbit on la conscienciació dels clients és clau. La via per posicionar-se en aquest sector és la pedagogia?

Sí, hem apostat molt per la comunicació, per explicar els beneficis de la prevenció. Tot gira al voltant del concepte d'empresa saludable, i això s'ha d'explicar molt bé, perquè es vegin els avantatges que comporta. La nostra filosofia és entrar dins de cadascuna de les empreses amb les que treballem per fer un diagnòstic de la seva situació i, a partir d'aquí, fer un pla a la seva mida, tant pel que fa als canvis d'hàbits, com per les inversions que pot implicar la nostra auditoria. En aquest sentit, és important distingir entre els riscos imminents, que s'han de corregir de manera immediata, i allò que es pot anar fent progressivament.

El ventall de la prevenció és ampli, no es redueix només als accidents...

Efectivament, hi ha diversos nivells. El més obvi és el de la seguretat, perquè tothom vol evitar accidents. Però és molt important analitzar també la higiene industrial, que és tot allò que ens pot provocar una malaltia que té el seu origen en el lloc de treball. Requereix d'una auditoria molt específica: sorolls, vibracions, radiacions, higiene postural, etc. I també hi ha els riscos psicosocials, que és la gran oblidada, però que té una gran importància, per responsabilitat de l'empresa en la salut del seu treballador, però també per interès propi, perquè un treballador motivat i content està demostrat que rendeix més.

Com fan la diagnosi en aquest àmbit, que és més subjectiu?

Parlant amb totes les parts. L'empresari pot tenir una visió, que pot estar molt lluny de la que tenen els treballadors, que és molt fàcil que estigui silenciada. Ataquem per aquí: recollir informació de què pensen els treballadors, superant la hipocresia que molts cops presideix les relacions laborals. És una informació que captem mitjançant enquestes, entrevistes i altres mètodes i que serà molt útil a l'hora d'introduir canvis. Qüestions com els horaris, la conciliació familiar, les dinàmiques de treball, les funcions... molts cops són petits detalls solucionables i que tindran un gran impacte en la motivació del treballador.

Més enllà de la responsabilitat, apostar per la prevenció té retorn?

Sense cap mena de dubte. Una organització saludable estalvia molts diners en baixes i és molt més productiva. Ho demostren les apostes que fan les empreses dels sectors més innovadors, que tenen en la felicitat dels seus treballadors una prioritat, perquè són més creatius i productius. Però és que a més a més, fem una gran tasca social, perquè tot plegat incideix en la salut pública. Les administracions en són conscients, com demostra que cada vegada més premien les empreses que implementen aquestes bones pràctiques a l'hora d'adjudicar projectes.

Una estratègia bàsica és la formació...

Si, nosaltres la dissenyem de manera molt específica. No fem sessions genèriques amb un seguit de recomanacions molt generals, sinó que estudiem bé cada activitat per formar als treballadors amb consells que tenen molt a veure amb el seu dia a dia i els riscos de salut que pot implicar.

A l'hora d'implementar plans de prevenció, la mida importa?

Malauradament, sí. Els riscos hi són igualment a una gran fàbrica que a una perruqueria. Però és cert que hi ha molta més cultura a les empreses grans, on els interlocutors ja ho tenen molt interioritzat. Encara hi ha massa empreses, especialment pimes, que ho fan per complir l'expedient, i que no es prenen seriosament la prevenció fins que no hi ha un accident greu o una sanció.

Per sectors, quins són els més receptius?

La indústria és la més conscienciada. Al territori tenim l'exemple de les químiques, que han encomanat la seva cultura de la prevenció a una gran quantitat d'empreses auxiliars, són uns grans prescriptors. El que més li costa és al sector serveis, on l'elevada rotació de personal és un escull, en àmbits com la restauració, per posar un exemple.

La construcció és un sector estigmatitzat en negatiu. Ha prosperat?

Ho havia fet, però les penúries per les que ha passat des que va començar la crisi han frenat la implantació de bones pràctiques. Hem de continuar insistint per fer possible el canvi cultural que necessita el sector, perquè a la que l'activitat ha remuntat tímidament, els accidents també ho han fet. Ara les empreses del sector han de demostrar que a mesura que es reactiven tenen clar que la prevenció és una prioritat.

Tenim un bon pacte social per la prevenció? Quin nivell de col·laboració hi ha entre patronals i sindicats?

Jo crec que sí, el clima és d'entesa, inclosa l'administració. Cadascú defensa els seus interessos, però la situació ha millorat molt en els últims anys. I es nota quan els temes de prevenció es deixen en mans de persones properes a cada sector, per trobar solucions satisfactòries per a totes les parts.

Tot i això, culturalment estem encara lluny dels països anglosaxons i centreeuropeus?

Sí, tant a nivell d'empresa, com dels treballadors. Són diferències molt arrelades que s'ha escurçat, però que continuen existint.

El mercat laboral està experimentant canvis molt profunds. Això implica nous riscos?

Absolutament. Un de molt evident que provoca la transformació digital evident és la jornada eterna que genera la connectivitat a la feina pels dispositius electrònics. Són tecnologies que ens faciliten treballar a distància, però que també ens esclavitzen. I és important protegir els temps de descans i desconnexió, per tenir una bona salut psicosocial. Un altre del que es parla menys és la soledat, que pot ser bona per la concentració i per conciliar la vida laboral amb la familiar, però que també pot presentar els seus problemes, perquè el treball en equip, ben organitzat, alimenta l'autoestima i satisfà les necessitats relacionals que tots tenim.