Amb quin objectiu impulseu aquest centre des de la New Art Foundation?

Som una institució que busca difondre, conservar i expansionar el coneixement sobre la fusió entre art, ciència i tecnologia. La missió del centre serà produir obres, desenvolupar-les, difondre, conservar i preservar el llegat cultural i artístic que contenen. Bona part de l'art tecnològic no va pels circuits de l'art contemporani, que es ven en galeries i fires. La majoria es mostra en festivals o grans esdeveniments i sovint tornen a l'artista, que moltes vegades no pot assumir la conservació per espai i recursos. S'estima que el 70% de les obres d'artistes professionals en l'art tecnològic han desaparegut i una de les nostres missions és reconstruir i preservar. Volem fer un exercici de difusió obert a tothom i també pensat pel món professional i pseudoprofessional. No serem un centre només local sinó un punt d'atracció mundial en un sector creixent.

Per què Reus?

Som d'aquí i creiem que aportem a Reus la capitalització d'un know how mundial. Esperem ser una de les capitals mundials de l'art tecnològic i que centenars o milers de persones de tot el món es desplacin cada any per veure la nostra institució i col·laborar-hi. Amb això situem Reus al mapa en un camp avantguardista y generem un valor afegit diferencial, de modernitat. L'últim que voldríem és un museu desèrtic, per això aquest centre ha de donar servei a la comunitat artística i aportar activitats i difusió del coneixement a la societat local.

Aquest centre d'art és la cirereta del pastís per la Fundació?

És el pastís perquè és un canvi radical. Fem un salt quantitatiu i qualitatiu i canviem de paradigma per crear un model que generi serveis que permetin que el projecte sigui autosostenible a llarg termini i volem ser també un centre de referència mundial. Fa 20 anys que hi treballem, ens hem situat com la col·lecció privada d'art tecnològic número u al món però la Fundació creada fa 11 anys va més enllà d'una col·lecció familiar. Surt d'una iniciativa del Col·legi d'Enginyers Informàtics a la qual s'han sumat els d'enginyers industrials, de telecomunicacions, la UOC i altres. L'aposta ha de ser molt, faran falta recursos i volem i necessitem compartir aquesta responsabilitat.

Vol dir que per tirar-ho endavant la implicació pública és clau?

Sense dubte i estem gratament sorpresos per la bona acollida que està tenint el projecte entre les autoritats locals, els ho vull agrair. Fins ara, tot i l'alta representació institucional al Patronat, el principal mecenes de la Fundació ha estat el nostre hòlding familiar, hem sigut el pal de paller del projecte i no com expressió de poder sinó per compromís. Per part de la Diputació de Tarragona ja hi ha un compromís i això ens ajuda molt. També hem trobat molt bona rebuda entre empreses i institucions i confiem moltíssim en les ajudes que s'aniran concretant de l'Ajuntament i la Generalitat. Amb el temps veurem, però tenim la sensació de que hi ha interès en el projecte i no estem sols.

El de Reus serà el primer centre d'aquest tipus a Espanya?

Sí, aquest tipus d'institucions estan especialment a Europa amb centres de referència com l'Ars Electronica a Àustria, el ZKM a Alemanya i el V2 de Rotterdam. Son institucions molt potents i públiques, no ens podem comparar però si parlar-hi de tu a tu. A partir de 2025, amb l'inici de l'activitat serem un centre de referència i comptem amb un equip magnífic amb Vicente Matallana com a director i Montse Grau com a directora gerent. És un doble repte, fer venir gent de tot el món i que la gent del Camp de Tarragona es faci seu el centre, el gaudeixi, el treballi i en tregui inspiració i creativitat.

Se sent visionari o pioner?

Vam començar sense tenir clar el somni que hem acabat complint i no esperàvem que tingués tant èxit. En aquell moment no en sabíem gaire però vam intentar fer un altre tipus de col·leccionisme. Més que adquisicions, hem apostat per potenciar la creació, produir obres i crear beques. Com a col·lecció d'art som modestos però com a col·lecció especialitzada som un referent, vam encertar en l'especialització, vam saber ser pioners i el temps i la constància ens han anat a favor. Creiem que és una tendència que les noves tecnologies s'incorporin com a llenguatge al món de l'art i no parlem només obres tecnològiques des del punt de vista estètic o de divertimento, sinó amb la reflexió que comporta l'art sobre el món que ens envolta.

Estem en camí d'entendre millor i valorar l'art tecnològic?

Sí, no pot ser d'altra manera. Som dependents de la tecnologia i aquestes eines son part de la nostra vida, per tant, la creació a través seu interessa. Cada vegada ens agrada més el multimèdia, la interacció, participar amb l'obra i generar un diàleg. A mi m'apassiona visitar qualsevol museu però la part contemplativa pura i dura d'una visita plàstica a un museu forma més part de la història. Coexistirà tot però hem de trobar una manera més atractiva de que l'art dialogui amb les noves generacions, hi ha demanda d'apropar-se a l'art de manera diferent i que la gent formi part de l'obra. Un art més interactiu generarà més interès entre els joves, ja ho està fent. També passa en el col·leccionisme, la gent vol col·leccionar experiències i coneixement més que objectes.