Fabian Mohedano Treballòleg i emprenedor social, promotor de la Iniciativa per a la Reforma Horària

“La reforma horària reduirà l’absentisme injustificat i aconseguirà una major retenció del talent a l’empresa”

“Amb més gestió del temps i menys control podríem incrementar la productivitat en un 15%”

L'impulsor de la Iniciativa per a la Reforma Horària explica que cal canviar els nostres hàbits horaris en benefici de la salut i la productivitat. FOTO: CEDIDA.

Fabian Mohedano és llicenciat en Ciències del Treball (UB) i diplomat en Relacions Laborals (UPF). Màster en MBA Executive (UB) i màster en Mediació i Gestió de Conflictes en el Treball (UCA) i postgrau en Consultoria de Negocis (UPF). En el seu blog «Les idees no viuen sense organització» ens parla del creixement de les organitzacions, del disseny de plans de formació i dels usos del temps. En aquesta entrevista analitza en quin punt es troba el seu gran projecte: canviar els nostres hàbits horaris en benefici de la salut i la productivitat.

Pilar Ribé / Barcelona

En quin moment es troba el camí cap a la reforma horària en l'actual situació política de Catalunya?

El juliol de 2017 va signar-se el Pacte, amb la participació de 110 actors i institucions acceleradores de la reforma horària. Després d'uns mesos d'incertesa política, estem reprenent poc a poc tots els projectes. Esperem que el nou Govern posi en marxa el pla de transició que ens condueixi cap a l'Objectiu 2025, que és quan hauria d'estar plenament assimilada.

Quines fites més importants han aconseguit de les que van marcar-se en l'Objectiu 2025?

L'Objectiu 2025 és un conjunt d'indicadors que cal assolir en els propers anys. Citaré dos passos que hem fet i que són símptoma dels canvis que venen: la nova Llei de comerç 18/2017, que avança una hora el tancament dels comerços durant 8 mesos (de 22 h a 21 h) i, l'avançament en una hora, de 23 h a 22 h, de l'emissió de la sèrie dels dilluns de TV3 ("Merlí" i "Benvinguts a la família").

Quin sector creu que és el més reticent pel que fa als aspectes que planteja la reforma horària?

No n'hi cap més reticent que un altre, però tots consideren que són els altres els que han de donar el primer pas. Creiem que el teixit productiu, els serveis públics i l'ensenyament han de ser els capdavanters. Després, la cultura, el sector audiovisual i el comerç.

S'han de posar d'acord molts sectors: indústria, escola, administració, mitjans de comunicació... és posible sumar tantes voluntats i dinàmiques diferents?

No pas! Només cal posar com a primer argument la salut i, en el cas de la infància i l'adolescència, l'interès pel benestar del menor per davant de qualsevol altra qüestió.

Quina problemàtica es troba en la racionalització horària des de la perspectiva de les pimes?

Hi ha pimes que en són un bon exemple. N'hi ha d'altres que s'escuden en les seves dimensions per no fer el pas. PIMEC acaba de fer un recull de bones pràctiques i en una primera ronda han trobat 90 empreses que les apliquen. La conclusió que traiem és que la mida no importa, tot depèn de la direcció de l'empresa i del sector.

Convenci un empresari perquè apliqui la reforma horària...

L'impuls de la reforma horària no només millora el benestar i la salut de les persones que formen part de l'empresa, també n'augmenta la competitivitat. Més flexibilitat pot arribar a provocar un increment de fins a un 15% la productivitat. Es reduirà l'absentisme injustificat i s'aconseguirà una major retenció del talent.

Quines són les claus a l'hora de fomentar la conciliació en una empresa?

Amb empatia. Cal democratitzar els horaris, fer-los més transparents i permetre que els treballadors es posin d'acord. Cal més gestió del temps i menys control.

Cada vegada surten més estudis i opinions que enalteixen els avantatges del model four-day week. Què n'opina?

La setmana laboral de 4 dies no entra dins dels nostres objectius. Nosaltres parlem del temps de vida quotidiana. La compactació, les bosses d'hores, el teletreball, la flexibillitat o els àpats en horaris saludables; seria necessari replantejar-ho tot si passem de cinc a quatre dies de jornada.

Conec una administració adherida a la reforma horària que s'ha gastat molts diners en una nova plataforma de control horari i els treballadors fitxen fins i tot per esmorzar. Què els hi diria?

Que cal passar del paradigma del control a la gestió del temps. Cal treballar per objectius i evitar el presencialisme. El rellotge no ha de ser una eina contrària a la reforma horària. I ho és si és l'única eina que s'aplica.

Suposo que el treball per competències és la clau...

Efectivament: treball per objectius, competències, confiança, descans per millorar la creativitat i la promoció de la innovació... Encara som lluny, però no hi ha cap altre camí que aquest. Ara ens toca fer els deures que els països avançats ja van fer a la segona meitat del segle XX.

En general, què creu que és el primer que cal canviar en la nostra societat?

M'encantaria que la ciutadania i les empreses coneguessin què són els ritmes circadiaris (és un cicle d'aproximadament 24 hores amb els inherents processos bioquímics, fisiològics o de comportament). Les persones haurien de conèixer-los per tenir-los en compte per tenir una vida saludable i les empreses perquè assolirien més beneficis en les seves organitzacions.

És possible adaptar l'horari espanyol a l'europeu? Tenint en compte que aquí tenim el sol, turisme, platja... i el prime time a les 22 hores!

M'encanta aquesta pregunta i faig una esmena per respondre-la: és possible adaptar l'horari espanyol al Planetari!? És tota la resta del món que funciona d'una altra manera! Som una mena d'extraterrestres fins i tot a la conca mediterrània. També hi ha sol, turisme i platja a Portugal, Marroc, Grècia o a Itàlia. Fins i tot a Cuba o a Dubai. El nostre problema no té res a a veure amb el clima!

En què perdem més el temps?

Perdem massa el temps, però com deia l'escriptor i filòsof Eugeni d'Ors, "mai no és temps perdut aquell que es fa servir per escoltar amb humilitat allò que no entenem".

Amb la vista posada al 2025

Fabian Mohedano és l'impulsor de la Iniciativa per a la Reforma Horària, una plataforma ciutadana que es va gestar el 2013 amb l'objectiu de promoure canvis horaris per gaudir de més llibertat en la gestió del temps de les persones i millorar-ne la salut i la qualitat de vida. La Iniciativa es va dissoldre a l'octubre de 2017 i va deixar en mans de les institucions i els actors socials el lideratge del procés, com a responsables de l'assoliment dels propòsits plantejats. Uns propòsits que es condensen en l'Objectiu 2025, un compromís sorgit de la signatura del Pacte per a la Reforma Horària rubricat el 17 de juliol de 2017 per part de 110 actors institucionals i organitzacions i com a resultat de tres anys i mig de treballs d'experts i de l'acord dels agents implicats de diferents àmbits com el comerç, l'administració, el teixit productiu, els serveis sanitaris, la mobilitat, la cultura, l'educació o els mitjans de comunicació. El Pacte estableix un acord per aconseguir que les persones puguin viure amb uns horaris més racionals i saludables i que Catalunya s'equipari a la mitjana europea en els àmbits de la salut, organitzacions, serveis públics, educació, cultura i oci, comerç i consum i mobilitat, un acord que permeti implementar la reforma horària i assolir l'Objectiu 2025.

Més info a:

http://fabianmohedano.blogspot.com.es/