Un de les prioritats de la seva acció de govern és potenciar el turisme vinculat al riu. Amb l'obra de la sendera del Castell s'ha fet un pas important?

Pensem que sí, per això hem impulsat aquest projecte. S'ha creat un circuit molt atractiu per al passeig que uneix dues parts del poble. Aquesta mena d'inversions ens reforcen en el nostre lloc de poble privilegiat per captar turisme fluvial. Es tracta d'un projecte inclòs en un full de ruta que seguirem impulsant.

Quins són els propers passos d'aquest full de ruta?

Tenim dues actuacions més en marxa. A mitjans d'octubre tindrem acabat el pont que ha d'unir el passeig amb l'Illa de Saurí. Aquest pont, que creuarà per sota el pont d'arcades, reproduirà la imatge de l'antic pont de ferro que es va destruir a la guerra, i donarà continuïtat al passeig del riu fins a l'Illa de Saurí. Volíem tenir-ho el 15 de setembre, però les vacances de les empreses que porten el projecte no ho han permès. El següent projecte és la renovació íntegra del port fluvial. Ara tenim dos petits ports, però els unificarem en un de sol amb una capacitat molt superior, i amb una zona que permetrà posar i treure embarcacions del riu i complir amb els protocols de desinfecció del musclo zebrat. Per a la propera legislatura, quedarà el projecte que uniria els diversos trossos de passeig fluvial reunint-los en un de sol.

El turisme necessita allotjament per consolidar-se. Tenen algun pla per estimular la iniciativa privada?

Sí. Estem treballant en la compra dels 3 edificis de davant de l'Ajuntament. Quan ho materialitzem, hi ha una empresa privada interessada en comprar-ne dos -l'àltra ens la quedaríem per a usos d'interès públic- i convertir-ho en un hotel. No és fàcil. Els tràmits urbanístics són llargs, però tenim un caldo de cultiu que ens permet pensar que desenvoluparem d'una vegada per totes el potencial turístic del municipi.

El model de desenvolupament és el d'impuls públic per incentivar l'aparició d'operadors privats?

Sí, de fet aquest estiu ja volíem arrencar amb un servei de navegació fluvial, que finalment no ha estat possible per qüestions burocràtiques amb altres administracions. Però la idea és aquesta: posar-ho en funcionament i quan agafi volada la intenció és vendre-la a una iniciativa privada i recuperar part de la inversió. El repte es vèncer la desconfiança del sector privat. Per convèncer, t'ho has de creure. L'Administració ha d'utilitzar el diner públic per generar dinamisme i riquesa. I si finalment aquests diners poden tornar a l'administració per utilitzar-se per altres objectius, es tanca el cercle virtuós.

"En 7 anys hem reduït molt el deute de l'Ajuntament, era una de les nostres prioritats"

El model serveix per impulsar altres sectors econòmics?

És molt difícil, hem intentat diverses coses, tant en l'àmbit industrial com en l'agroalimentari, però no han quallat.

Queda un any per acabar-se la legislatura. Quin balanç en fa?

Molt satisfactori. La màxima prioritat era el sanejament de l'Ajuntament, que estava molt endeutat. El deute continua sent important, però hem millorat molt. Quan vaig assumir l'alcaldia fa 7 anys estàvem al 178% d'endeutament, i les previsions de tancament del 2018 ens situen al 70%. El progrés és molt destacable: hem rebaixat més de 100 punts el deute que teníem. És un esforç econòmic de grans dimensions, dedicant bona part del recursos ordinaris a pagar deute, i buscant-nos la vida amb altres administracions per poder afrontar les inversions que necessitàvem. I en l'any que queda encara podem millorar més: l'objectiu és tancar mandat al voltant del 60%.

Alguna assignatura pendent?

Sí, haver donat un impuls més gran a la creació d'ocupació. Se n'ha creat, hi ha un teixit de pimes que van endavant i creen llocs de treball. Però no al volum que volíem. Hem tingut inversions com les de Mercadona o La Sirena, que també han contribuït a generar llocs de treball. Però ens ha faltat alguna inversió de gran calat per rebaixar l'atur de manera contundent.

Si parlem de model econòmic, és obligat obrir el focus i reflexionar sobre el futur de la comarca. Com veu la Ribera d'Ebre?

Malament, em preocupa molt. És innegable que un dels focus principals de creació de riques i ocupació a la comarca està entre Ascó i Flix, amb les dues centrals nuclears i la fàbrica química d'Ercros. Pel que fa a Ascó, el nou govern no ha trigat ni un minut en dir que les centrals tancaran als 40 anys. I Ercros, a Flix, està a les acaballes. El panorama que ens queda a la comarca no és gens encoratjador.

Per on passen les solucions, segons la seva opinió?

És el moment de diversificar, perquè si no som capaços d'impulsar alternatives, aquesta comarca tindrà problemes molt seriosos en pocs anys. A Móra tenim un sector serveis molt potent, però depenem en gran mesura del dinamisme dels veïns dels municipis de l'entorn. Si la gent de l'entorn no té poder adquisitiu, Móra cau. Necessitem un pla de xoc i un projecte de comarca, amb suports clars de la Generalitat. A nivell de Consell Comarcal estem treballant molt bé, amb molt bona sintonia, però necessitem ajuda, un cop de timó. La situació política està molt complicada i algú haurà de destinar menys temps al procés i una mica més de temps a casos com el de la Ribera.

Un altre motor econòmic -i sanitari- que necessita ajuda de la Generalitat és l'Hospital Comarcal, després dels problemes econòmics de Sagessa. Com està la seva integració a la xarxa de la Generalitat'

Estem pendents que es creï Ebre Salut, l'empresa que ha de gestionar l'hospital. Però hem tingut el 155 i ara, amb el nou Govern, tampoc sembla que les coses s'hagin accelerat massa: vaig demanar visita amb la consellera i me la van donar pel 30 d'agost, i la directora dels Serveis Territorials de Salut tampoc ens respon. L'olor que fa tot plegat no m'agrada.