Vila-seca, amb el nucli de La Pineda, és un dels principals municipis de la Costa Daurada. Quina valoració fa dels resultats del sector el 2018, un any en el que s'ha produït un lleu retrocés respecte l'any anterior?

La valoració és bona. Cal recordar que venim d'un any que va ser extraordinàriament bo, però algunes destinacions rivals s'han recuperat i això ha tingut impacte. És cert que hi ha hagut un descens petit, però hem de posar en valor que la despesa mitjana per visitant ha estat més alta que l'any anterior, i això és molt important. A més, si mirem amb perspectiva les xifres d'ocupació, la tendència dels últims anys és de creixement constant. Hem d'assumir que som una destinació madura que ja no podrem registrar creixements de dos dígits, però ha estat un any bo.

Mirem el futur. En els últims anys la Costa Daurada ha continuat la seva evolució amb el repte de la desestacionalització de la mà de nous segments com el turisme esportiu i el de negocis. Cap on va la destinació?

Cap allò on hem anat sempre: cap a la qualitat. I per això, hem de ser innovadors i cada vegada més competitius. No podem competir per preu, hem d'afegir valor, qualitat. I posar en valor la nostra diversitat d'oferta. Si seguim aquestes consignes serem forts, i és la dinàmica dels últims anys. Hem d'insistir en el mateix camí. El sector ho sap i per això no para d'invertir, i no em refereixo als grans operadors (que també) si no als tradicionals, als hotelers, que fan un esforç molt important per ser cada cop més atractius.

"El sector químic ha millorat molt les seves perspectives, però queden dèficits pendents de solucionar com els costos energètics i les infraestructures"

Esmentava els grans operadors. En tenim un a punt de desembarcar: Hard Rock. Què n'espera?

És un projecte que ens ha de permetre fer un salt qualitatiu com a destinació, com ja va fer Port Aventura, que ens ha portat milions de visitants i ens ha afegit valor, gràcies també a la seva inversió constant. Hard Rock és un gran revulsiu que ens de posicionar a nivell mundial, especialment a mercats com el nord-americà o l'asiàtic, que fins ara no han estat importants a la Costa Daurada. Uns nous visitants que descobriran el que ja tenim i seran prescriptors de tot plegat. A més, ens permetrà continuar creixent en turisme de convencions, que ja ha estat un èxit a Port Aventura, amb una oferta que s'ha hagut d'ampliar per la gran demanda registrada. El complex tindrà també un gran impacte en desestacionalització. I és un tipus de turisme que connecta amb la nostra oferta cultural o enoturística, que complementa el sol i platja. Són segments estratègics. .

El projecte es va presentar el 2012 i s'ha anat redefinint i ajornant. Ara sembla que estem a la recta final de la tramitació. Quins són els terminis?

La Generalitat preveu que les obres puguin començar durant el primer semestre de 2019. A partir de que comencin, l'empresa ens assegura que en 36 mesos la primera fase estarà operativa. I en vindran més. Suposarà un canvi radical a la destinació. Fa no massa anys teníem activitat només en 3 mesos, i ara estem consolidant un producte que podrà funcionar tot l'any.

Un altre segment de futur al territori són els creuers. La terminal que s'ha utilitzat fins ara s'ha quedat petita i Vila- opta a ser la solució, amb el Dic dels Prats.

El que es rellevant és que la necessitem perquè hem crescut d'una manera exponencial els últims anys. S'ha fet una feinada entre el Port i el Patronat de Turisme de la Diputació. I ara ham de buscar alternatives. Les dues opcions platejades són inversions molt importants: habilitar el Moll de Balears costarà 45 milions d'euros i el Dic dels Prats 48 milions. El temps dirà quina és la millor opció. Però la notícia és que seguim creixent. Jo estic convençut que hi haurà un moment en què el Dic dels Prats serà vist com el lloc ideal, perquè estarà al costat d'una platja turística com la de La Pineda, i això és una sort per a un port industrial com el de Tarragona. El temps ho dirà. Ens hem de preocupar també perquè, baixin on baixin els creueristes, puguem garantir la seva mobilitat perquè puguin visitar tot el que tenim: les platges, els parcs d'oci, la Ruta del Cister, l'enoturisme del Priorat, les Terres de l'Ebre…

"Amb el Corredor Mediterrani, la zona d'activitats logístiques serà una de les portes d'entrada a Europa per a les mercaderies que venen d'Àsia"

Vila-seca és referent també en el sector químic, l'altre gran motor del Camp de Tarragona. Com el veu?

Constato que hi ha hagut un canvi en positiu en els últims 3 o 4 anys. Era un sector amb una competència molt forta de països amb costos inferiors, però ha recuperat pols. La millora econòmica i les inversions, la innovació i la capacitat per adaptar-se als mercats els han permès millorar molt els seus resultats i perspectives. Continuen pendents de solucionar alguns dels seus handicaps, com algunes infraestructures i els elevats costos energètics, però el sector està en una dinàmica positiva.

A banda d'aquests dos grans sectors, el municipi continua impulsant la diversificació econòmica, essencialment des del polígon industrial L'Alba. Per quin moment de salut passa?

És un focus d'activitat de 70 hectàrees que no ha parat de créixer des que va començar el segle. Era sòl erm i ara és una gran palanca econòmica, amb centenars de llocs de treball. Algunes de les empreses que hi són, fan ampliacions, n'arriben de noves que necessiten espai... és un model d'èxit. També tenim molt dinamisme al polígon de l'Estació. I a la zona d'activitats logístiques de més de 100 hectàrees que es desenvoluparà en els propers anys i que serà un focus molt important de desenvolupament econòmic, potenciat pel Corredor Mediterrani, ja que es convertirà en la porta d'Europa per a les mercaderies que venen d'Àsia. Amb tot plegat, creiem que el futur econòmic del municipi està garantit.

Els posarà més fàcil (a vostès o a qui governi) una de les seves obsessions: la lluita contra l'atur.

Si, aquest és el nostre objectiu final, en les polítiques d'impuls econòmics. En els últims 10 anys hem vist situacions molt diferents. Els primers 5, qual la crisi estava en fase més aguda, vam fer de mur de contenció perquè la cohesió social no se'ns escapés de les mans, l'economia estava en caiguda lliure i la destrucció de llocs de treball era transversal i difícil d'aturar. El últims 5 anys, però, la tendència ha anat canviant i el vent de cua ens ha permès recuperar nivells d'atur molt propers als d'abans de la crisi. Hem passat d'estar per sobre del 20% a estar per sota del 10%, amb les oscil·lacions estacionals que són típiques d'un municipi turístic.

L'argument ha estat la formació...

Efectivament. No es tractava de buscar llocs de treball als aturats, sinó de que se'ls guanyessin. Hem posat facilitats com la formació, que és decisiva, les subvencions a les empreses que contracten aturats, a les empreses de nova creació. Un esforç constant de més de 2,5 milions d'euros anuals en el que hem anat adquirint experiència. Tot això ha donat el seu fruit.

Queden sis mesos escassos de mandat. Es presentarà a la reelecció?

Tinc clar que és una feina que m'ha apassionat, i que no té límit: com més coses fas, més n'intueixes per fer. Però també has de fer una lectura en clau personal: vaig entrar amb un propòsit i m'he de preguntar quina part d'aquest propòsit he complert. Tinc corda, no per sempre, però en tinc. Però en resposta a la pregunta, la decisió la prendré per al gener, per Sant Antoni, perquè va ser precisament per Sant Antoni el 1993 que em van fer alcalde. Quedaran 4 mesos per a les eleccions i hi haurà temps suficient per preparar qualsevol de les dues opcions.