És responsabilitat de les empreses que els seus treballadors siguin feliços?

MC. En part sí, perquè bona part de la nostra vida estem treballant, i si aquest temps el passem en entorns tòxics, això afecta. Però més enllà de la responsabilitat, per a l'empresa és una qüestió estratègica, perquè està més que demostrat que quan els treballadors estan bé física i mentalment són més productius. La sostenibilitat de les empreses passa per la sostenibilitat de les persones. Si una persona no està bé no té ni energia, ni motivació, ni pot aportar el seu talent..

Allò de 'motivat s'hi ve de casa' ha passat a la història?

PL. Estem en aquest procés, les empreses prenen consciència que han de crear les condicions per tenir treballadors implicats. En part és gràcies als millenials. Són la primera generació que posa el benestar corporatiu com a prioritat absoluta. Per això retenir el seu talent és difícil si no es fan els deures en aquest camp. I les empreses els necessiten. En el context actual de la digitalització, una empresa sense diàleg intergeneracional no té futur.

Precisament la digitalització genera nous riscos...

PL. Efectivament. Són grans eines de treball, però també comporten problemes com el tecnoestrés, les addiccions i la dificultat per concentrar-se. Són fenòmens emergents que s'han d'avaluar i fer pedagogia per prevenir-los, identificar-los i, si es confirmen, corregir-los.

La contaminació acústica que provoquen els smartphones és una d'aquestes noves amenaces?

MC. Si. Però el problema del soroll ve de lluny. El gran perill que provoquen és estar permanentment pendents d'aquests aparells, el que disminueix la qualitat d'algunes tasques i l'empatia per treballar en equip. És una nova addicció.

També hi ha el perill invers: a través d'aquests aparells estem permanentment connectats a la feina. Com evitem que això ens generi més estrès?

MC. Amb equilibri. I amb disciplina. Hem d'administrar els moments que dediquem a la feina i els que reservem per a necessitats com el descans o l'oci. Afortunadament, actualment moltes feines ens permeten personalitzar total o parcialment els nostres horaris: alguns poden sortir a córrer a les 10 del matí, però per fer-ho potser haurem de respondre correus electrònics a les 10 de la nit. És una oportunitat, però cal gestionar-la.

Treballar des de casa ens fa més lliures o més esclaus?

MC. Depèn de cada persona. És una modalitat que afavoreix la conciliació, i estar sol et permet concentrar-te més. Però som éssers socials, necessiten el contacte humà per produir i per ser creatius. A més, treballar des de casa pot degenerar en aïllament. Cada cas és diferent. Com diu la Minerva, la recepta màgica és un bon equilibri.

L'oficina permet el treball en equip, però també la pèrdua de temps en equip...

PL. La gestió del temps és clau per a una bona salut labora. S'ha de posar límits de temps a les reunions i que tinguin sempre un objectiu clar. El temps és or a nivell productiu, però també quan parlem del benestar dels treballadors.

Equips de futbol, running, jornades de team building... Per on es comença?

PL. Pel diagnòstic. Totes aquestes accions sumen, però no serviran de massa si es fan de manera aïllada, sense un pla. I no valen les plantilles: els plans s'han d'adaptar a les empreses i als seus treballadors. Per això les empreses petites són millors per impulsar aquests canvis, perquè pots dissenyar a mida de les preferències i necessitats de cadascú. No tothom jugarà a futbol com no tothom voldrà fer ioga o mindfullness.

Està de moda posar un futbolin o una taula de ping-pong...

PL. Tot el que ve de Sillicon Valley és molt icònic i tendeix a imitar-se. A ells aquestes coses els han anat bé, perquè necessiten molta creativitat i l'oci crea la relaxació d'on emergeixen les idees. Però això no vol dir que la fórmula sigui vàlida a totes les empreses. Cal adaptar-se a cada realitat, per això insisteixo en què cal una diagnosi i monitoritzar els objectius, els riscos i les accions.

Hi ha empreses que li diuen al treballador què ha de menjar...

MC. No es tracta d'imposar cap dieta, però si de promoure una alimentació conscient. Que tinguin clar que com mengen incideix en el seu estat d'ànim i la seva autoestima. Som el que mengem. Estem bombardejats de sucre i això genera problemes com l'obesitat. Que tothom tingui la màxima informació i que cadascú obri en conseqüència!

És abastable? Moltes empreses no van sobrades de temps ni de recursos...

MC. Un bon pla ha de ser escalable, en funció dels recursos que es disposen, evidentment. Però ha de tenir la mirada àmplia, no limitar-se a posar pedaços. La rotació, l'absentisme, les baixes per malaltia... són xacres que tenen un impacte molt important en els comptes d'explotació i que es poden minimitzar amb polítiques d'empresa saludable.

Faig d'advocat del diable: es demostrable que la inversió té retorn?

MC. És evident que sí. Hi ha estudis que demostren que per cada euro invertit se'n recuperen entre 2,75 i 9. Cuidar els treballadors és estalviar diners, temps i energies. Quan un treballador se'n va perquè no està a gust el cost de substituir-lo és molt elevat: hem de buscar el perfil idoni i assumir el procés d'adaptació, i tot això són diners. Per això les empreses que treballen el benestar corporatiu acostumen a ser més competitives i viables. I un tema important: hi ha envelliments i envelliments. Amb hàbits de vida saludable les persones es fan grans amb menys malalties i més productivitat.