Com més s'allargui l'aturada de l'activitat més grans seran els estralls, ens diu Antoni Garrell. Assegurar la liquiditat de les empreses i la transició cap a l'economia del coneixement, són les seves receptes a curt i llarg termini, respectivament. I veu el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre com un laboratori perfecte per implementar el projecte "Catalunya Sud: Regió del Coneixement". Demana als polítics visió i valentia per prendre decisions conjuntes amb el sector privat. Els principals reptes són la reindustrialització, el reequilibri territorial, la cooperació de tot i tothom, el foment del consum de proximitat i la reducció de la mobilitat no necessària.
L'emergència social i econòmica provocada per la crisi sanitària al món pel coronavirus obligarà a dedicar-hi recursos públics i privats que podrien restar de l'aposta per la recerca, la innovació i la societat i l'economia del coneixement. Es pot evitar aquest escenari?
La crisi econòmica serà enorme i el període de recuperació pot tardar entre 1 i 3 anys. Com més s'allargui l'aturada de l'activitat i menys recursos es dediquin a evitar que les empreses tanquin, més grans seran els estralls i més temps es trigarà en la recuperació. És imprescindible assegurar la liquiditat a les empreses i famílies. El BCE hauria d'imprimir diners i fer-los arribar a les empreses i directament a la gent (ajudes socials). Dedicar recursos a afrontar les problemàtiques del dia a dia forçosament manllevarà recursos a l'R+D+i i a la transició cap a l'economia del coneixement. Un fet que caldria evitar, atès que cal assegurar, de forma simbiòtica, el present i alhora el futur. Quan superem la crisi sanitària, les empreses han de ser competitives en els mercats globals, Per això, cal incrementar els recursos dedicats a R+D, per vertebrar un model econòmic robust capaç de generar progrés econòmic i social.
Els polítics són conscients del paper de l'economia del coneixement per la sostenibilitat de l'espècie humana i del planeta?
Voldria pensar que si, però malauradament els fets demostren que, en molts indrets, es descuiden les polítiques a llarg termini, probablement perquè els períodes electorals condicionen la prosperitat a llarg o perquè el urgent passa per davant del important i els resultats d'aquestes polítiques, s'han de veure en perspectiva. Caldria que la ciutadania assumís que sols apostant pel capital humà, l'avens tècnic i científic, la formació i la innovació, pilars de l'economia del coneixement, és possible avançar cap a una economia robusta, que asseguri el benestar de les persones i, alhora, una economia que apliqui els objectius de desenvolupament sostenible establerts per l'ONU el 2015.
El teixit empresarial visualitza el coneixement com la clau per la seva transformació i adaptació a les noves necessitats de la població?
Sens dubte, les empreses volen donar respostes a les necessitats dels consumidors, això és canvi. Poder canviar vol dir talent i capacitat d'innovar. Ara bé, una cosa és saber el que cal fer, i altra és tenir capacitat per fer-ho. A Catalunya tenim un problema crònic que és la mida de les empreses, cal incentivar que l'augmentin i també, que millorin el seu finançament. Alhora cal que existeixi un flux constant de cooperació i traspàs de coneixement, des del món universitari i els centres de recerca i tecnològics cap al teixit productiu, per poder convertir el progrés tècnic i científic en competitivitat empresarial i progrés social.
La col·laboració público-privada està molt present en els països avançats amb economies més resistents. Perquè això no s'ha produït amb la mateixa intensitat a Catalunya i a Espanya?
Perquè sovint no s'entén que el servei a la societat no és sols el que pot fer des de les administracions Públiques, sinó que també les iniciatives privades associades a la responsabilitat social, són una bona forma de cobrir necessitat i els desafiaments associats al progrés socioeconòmics. La col·laboració és el treball conjunt per un bé comú i així s'ha de plantejar, i sovint només es fa des d'una única perspectiva.
Al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre s'ha generat el projecte "Catalunya Sud: Regió del Coneixement", seguint l'exemple exitós d'algunes regions europees. És viable i exportable al conjunt de Catalunya?
Crec que és un excel·lent projecte, perquè identifica com fer possible la interacció entre tots els agents claus per avançar en l'economia del coneixement, el que vol dir llocs de treballs estables i ben retribuïts, perquè considera les potencialitats existents i com potenciar les seves sinergies. I perquè formalitza la manera de vertebrar una governança amb capacitat de decisió i representació que ultrapassa els municipis i les comarques. Incorporar el concepte de regió és avançar-se al futur assumint que cal cooperar per competir tot cedint sobirania però alhora sent partícips dels reptes del mateix territori. És un projecte que cal fer-lo possible com més aviat millor, i que hauria de ser l'embrió per avançar en la Catalunya de les regions competitives amb ecosistemes d'innovació territorials, autèntic repte per potenciar amb eficiència el reequilibri territorial, les economies d'escala i el progrés col·lectiu sense exclusions.
Vostè ha escrit sobre la indústria 4.0 en la societat digital. La transformació digital és la vareta màgica per entomar els reptes i les oportunitats de la societat del segle XXI?
No es tracta de màgia ni tot és tecnologia, cal talent, valors i sostenibilitat però el que si és cert, és que la transformació digital és indispensable. Sense ella no hi ha capacitat d'extreure amb plenitud el potencial quant a capacitat productiva a la tecnologia, no fer-ho comporta extreure productivitat, fer més amb menys, d'altres components, normalment el afectats són els salaris.
Una de les reaccions davant la limitació de la mobilitat ha estat la proliferació del teletreball. És un canvi conjuntural o acabarà sent estructural?
El teletreball exigeix procediments diferents dels presencials, són necessaris ajustos organitzatius i de gestió per assegurar el control que garanteixi la realització dels treballs en els terminis fixats i la qualitat establerta. També haver fet la transformació digital i les inversions en sistemes per protegir la seguretat de les dades i informacions enfront de possibles ciberatacs. Ara és sols un canvi conjuntural, però comportarà a les empreses amb capacitat d'inversió posin en marxa processos per poder implementar el teletreball. De la mateixa manera, hi ha d'haver facilitats per conciliar el teletreball amb la vida però també amb les necessitats productives.
Les transformacions socioeconòmiques i d'usos i costums provocades per la pandèmia afebliran l'Estat del Benestar?
Poden fer-ho i de forma molt significativa, per això cal actuar amb rapidesa per preservar empreses i llocs de treball i, alhora, ampliar els mecanismes de protecció social. Si s'actua amb rapidesa, es reduiran significativament els danys.
La Covid-19 ha provocat una crisi transversal i universal. Considera que pot desencadenar un canvi de model econòmic i de convivència?
La Covid-19 és un accelerador dels canvis que es visualitzaven però que no s'entomaven. Estaven a l'inici d'una nova era encara que alguns preferien ignorar-ho. Ara el temps s'ha acabat, el model econòmic variarà. La reindustrialització, el reequilibri territorial, la cooperació de tot i tothom, el consum de proximitat, la reducció de la mobilitat no necessària, i un llarg etc. transformaran de forma significativa la quotidianitat, i vull pensar que si es fa bé, sense deixar ningú enrere, serà per bo pels humans i el planeta.
Les persones i el progrés col·lectiu són el passaport al futur
L'economia del coneixement és la clau de volta de l'espècie humana i del planeta. Aquest és el convenciment d'Antoni Garrell i Guiu, enginyer industrial, i especialista en innovació i competitivitat empresarial i director general de la Fundació de l'Escola Superior de Disseny (ESDI) de la Universitat Ramon Llull. Garrell va participar fa uns dies en un seminari virtual organitzat per "El país de demà", una organització de la societat civil que fa una mirada a llarg termini de Catalunya. En aquesta trobada telemàtica es va parlar del futur del projecte "Catalunya Sud: Regió del Coneixement", una iniciativa impulsada a les nostres comarques pel món acadèmic, institucional i socioeconòmic que els darrers temps avança molt lentament. Per Garrell caldria donar-li un impuls i convertir-lo en una experiència pilot exportable a altres regions de Catalunya. La seva visió és àmplia per la seva experiència com a consultor i en diferents posicions a empreses com Arthur Andersen, Calfinsa o la Caixa. Va ser un dels fundadors del Cercle pel Coneixement i ocupa la presidència de la Fundació Reial Monestir de Poblet. Creu que el planeta és un préstec que ens fan les properes generacions que hem de preservar.