Inquieta i vital, no s'arronsa davant dels enormes reptes de la crisi provocada per la COVID-19. És conscient de l'abast de la tragèdia però no dedica ni un segon a les lamentacions. Parla de presents i futurs. De potencialitats i fortaleses, de buscar oportunitats i atraure noves inversions. Posa com a exemple una empresa catalana que feia peces per l'automoció i ara fa peces dentals amb impressions 3D. Té el territori al cap. Coneix bé les Terres de l'Ebre, casa seva, i també el Camp de Tarragona. Recorda que el Departament d'Empresa i Coneixement té només el 0,5% del pressupost de la Generalitat, defensa la despesa social però destaca que també s'ajuda les persones creant i mantenint llocs de feina estables i ben qualificats.
Valori la situació actual.
No vull semblar una mica il·lusa, la situació no és fàcil, les empreses i la indústria han patit molt, sectors com el comerç i el turisme també. Hi ha una afectació diferent per sectors, estem sortint d'una situació molt complexa a nivell industrial i empresarial. M'agrada ser sempre positiva. Hem superat la fase de confinament, ara les empreses estan entrant en una situació més estable de funcionament, hem d'ajudar-les per continuar escalant, per tirar endavant.
El pitjor ja ha passat?
Hi haurà dents de serra en funció de les situacions que es vagin produint. Hi poden haver nous brots que compliquin el subministrament d'alguns materials. No serà una B baixa, serà més el símbol de la Nike, amb una remuntada més plana.
La falta de liquiditat de les empreses, el principal problema?
En una primera fase les empreses han patit una manca de liquiditat total. Això anava afegit a una manca de subministrament de les cadenes de valor, ha estat una tempesta perfecta que ha obligat moltes empreses a tancar. A partir d'aquí, els punts fonamentals per començar la represa passen per ajudar les empreses a disposar de liquiditat. Si que s'han posat en marxa des del Govern espanyol els crèdit ICO, avals pels préstecs, o des de l'Institut Català de Finances de la Generalitat, també en termes d'aval. Però hem entès que això no és suficient, perquè sobretot les petites i mitjanes empreses, el teixit empresarial bàsic de Catalunya, no poden afrontar aquest endeutament extra dels préstecs. Les empreses necessiten una injecció directa de capital per fer front a les despeses fixes, els costos estructurals de funcionament. Hem tret una línia d'ajuts directes. I necessitem consum, demanda. A partir d'aquí hem d'ajudar a incentivar tot això per continuar escalant.
Què necessiten per sortir endavant?
Les polítiques industrials d'innovació i internacionalització seguiran sent claus, sembla que vagi enrere, però les hem de continuar fent. Sí que hi ha una part important de relocalització de les cadenes de valor, és fonamental, molta gent està buscant proveïdors locals en l'àmbit de la proximitat. Però la innovació ens ajudarà a tirar endavant. Els pilars bàsics són la indústria 4.0, una de les coses positives de la COVID-19 és que tots hem entrat en la digitalització, ja no és una opció, és obligat. Ajudar a que totes les empreses es digitalitzin és clau. I hem de continuar amb la sostenibilitat, apostar per indústries que siguin respectuoses amb el medi ambient.
Reinventar-se o morir?
I tant, ens toca a tots els sectors, no podem seguir amb les regles del segle XX. La química és molt conscient d'això i ja està buscant noves oportunitats de negoci. La química i la petroquímica s'han de reinventar. Les empreses que depenen de les grans multinacionals ho tenen molt clar, em preocupen més les petites i mitjanes empreses, el 98% del teixit a Catalunya és petita i mitjana empresa. Moltes no són conscients de la necessitat de canvi o no saben com fer-ho. Els hem d'ajudar.
La química i el turisme, molt castigat per la crisi, en un mateix escenari.
Són dos mons que han de saber conviure, han de ser capaços d'atraure inversions industrials que no perjudiquin el turisme i a la vegada que la importància del turisme no perjudiqui les inversions industrials. Han de saber conviure. Això per exemple costa molt a les Terres de l'Ebre, amb projectes industrials que poden xocar pel fet d'estar entre dos espais naturals que són reserva de la biosfera. Hem de ser capaços de compatibilitzar les dues coses.
Com atreure noves inversions en plena crisi?
Moltes vegades em pregunten quantes empreses portarem a les Terres de l'Ebre o Tarragona. I no és tant senzill. Quan una empresa es vol ubicar a Catalunya ve amb la idea de Barcelona, és feina nostra fer-los veure que potser la ubicació seva és millor en un altre lloc. Venir a Barcelona és molt cool, tothom vol venir-hi, és molt fàcil atreure talent de fora fins a Barcelona. Hem de ser capaços d'atreure talent a l'Ebre, la Vall d'Aran o Tarragona. Cada territori ha d'identificar quins són els seus talents perquè no podem ser bons en tot, com les persones. I enfortir-los. Cada territori ha de saber què oferir quan una empresa vol venir. L'Ebre pot ser molt potent en energies renovables o en agroalimentari. No vulguem atreure inversions impossibles, anem a veure en què podem competir.
Com podem aprofitar l'alt grau d'especialització en producció energètica, com la nuclear, en un escenari que aposta per altres formes d'energia?
Jo crec que al final l'energia no deixa de ser energia. Una cosa és com la generes i l'altre com la transmets. Aquí hi ha molta expertesa que es podrà aprofitar. Més enllà de l'energia nuclear hi ha les energies renovables, que amb la nova legislació permet que s'implantin de forma racional. El fet d'haver tingut l'energia nuclear aquí pot ajudar a desenvolupar i ser un punt de referència de recerca i anàlisis de noves energies.
Cal impulsar més ajuts directes?
Sí, és un dels reptes actuals, ajudar en la liquiditat de les empreses; la línia d'ajuts és curta, tenim al departament d'Empresa uns recursos molt limitats, som el 0,5% del pressupost de la Generalitat. Estic molt d'acord que els departaments socials tinguin pressupostos més grans, però jo soc de la filosofia que la millor política social és la política industrial, la indústria és capaç de crear llocs de treball estables i qualificats, i per tant, és una bona forma de fer política social. Hem posat 10,5 milions d'euros per treure aquest ajut directe a la liquiditat. Va en funció del nombre de treballadors estables que es mantinguin durant tot l'any. Donem 1.500 euros per cada treballador estable, hem de conservar el talent. És una eina molt útil i hem demanat a la comissió de reactivació de la Generalitat que ens la dotin més per poder arribar a més empreses. Ara hem rebut 2.000 peticions, no hi haurà diners per tots, evidentment. Però no només hem d'ajudar les empreses en liquiditat directa, les hem d'ajudar a fer el canvi cap al futur, i passa per la indústria 4.0.
Més digitalització?
Volem fer veure a les empreses de la importància d'entrar en aquest món, de controlar l'empresa a través del mòbil, amb un sensor que t'avisi del deteriorament de la matèria primera, això t'ajuda a ser competitiu. Calen plans estratègics, fer una diagnosi, i això ho paguem des del Departament d'Economia. Una vegada ho proven, en volen més. El que ens ajudarà a sortir és la liquiditat i que algú acompanyi les empreses per fer el canvi a la indústria 4.0.
Capejant la "tempesta perfecta"
En un dels moments més crítics de la història moderna per la indústria i l'economia del país, la tortosina Matilde Villarroya, amb una llarga experiència en el món de l'empresa i la formació universitària, mira de fer front al temporal com a Directora General d'Indústria (2018). Valenta i optimista, busca, sense quasi descans, solucions i alternatives a la crisi industrial generada per la pandèmia. La seva recepta és clara. Més innovació, digitalització i internacionalització, sigui quina sigui la mida de l'empresa. Es mostra especialment amoïnada per les companyies petites, amb menys recursos. Enginyera industrial (UPC) i doctora en Economia i Empresa (URV), ha seguit també donant classes, de forma telemàtica arran del confinament, connectada des de casa, com a professora del mòdul de Persones de l'MBA (Màster en Direcció i Gestió d'Empreses) de la URV. Ens atén abans de viatjar virtualment pel país per mirar de fer veure a les empreses la transcendència d'entrar de cap a la indústria 4.0, de ser més competitius amb l'ajuda del big data, la intel·ligència artificial o l'internet de les coses (ProACCIÓ 4.0). Aposta per la injecció de liquiditat. No n'hi ha prou amb més crèdits i avals. Demana més recursos públics per obrir nous ajuts directes al setembre. Està convençuda que no hi ha millor forma de lluitar contra la pobresa i les desigualtats que promovent l'activitat econòmica.