Des que va començar la Covid el sector de la desinfecció viu un boom de demanda al que han hagut d'adaptar-se: en volum i en 'know how'. Joaquim Sendra explica en aquesta entrevista com ha estat aquest procés, el repte que ha suposat i la responsabilitat que comporta. Amb el rerefons d'un canvi cultural cap a una societat que es protegeixi més i millor dels microorganismes, molt particularment en espais interiors.
Amb la Covid, les empreses del sector de la desinfecció han hagut d'afrontar de cop un increment de demanda -i de responsabilitat- molt important. És obvi que ningú estava preparat per a aquesta situació. Com s'ho han fet per donar resposta?
Amb agilitat. Hem hagut d'adaptar els nostres serveis a aquesta nova demanda. En els últims mesos, un 80% dels nostres serveis han tingut a veure amb la Covid-19, i això implica serveis molt específics que hem hagut d'implementar amb nous professionals, formació i tecnologia. També vam haver d'implantar protocols per protegir als nostres treballadors, especialment quan treballen en entorns de risc, com hospitals o residències. L'adaptació ha estat molt exigent, perquè la Covid és un enemic nou i l'increment de la demanda va ser molt sobtat, però hem fet les apostes que havíem de fer per estar preparats. Ho vivim com un repte i com una oportunitat empresarial, per la demanda que suposa, però també, i sobretot, com una responsabilitat. El control d'aquesta pandèmia dependrà de molts factors, però la desinfecció d'espais és un dels més importants.
La Covid-19 ha agafat a contrapeu tothom. Els han servit experiències prèvies com la grip aviar o la SARS?
És veritat que la Covid és una situació nova. Però fa molts anys que lluitem contra els microorganismes en entorns hospitalaris o la indústria agroalimentària, on s'ha d'aplicar el màxim rigor. Cada agent requereix uns protocols diferents i és important tenir clar que contra la Covid-19 no tot s'hi val. És normal que la gent s'espanti, però pensar bé què es fa, perquè realment la prevenció sigui efectiva.
S'estan fent desinfeccions 'placebo'?
Està passant, sí. En alguns casos per la desinformació i precipitació de qui contracta, en altres perquè algunes empreses poc fiables i oportunistes intenten aprofitar aquesta conjuntura d'increment de la demanda. És una situació nova, tots plegats n'estem aprenent, i això genera una confusió de la que es beneficien operadors poc professionals.
Posi'm algun exemple...
L'ús que s'ha fet de l'ozó és un dels més clars. Va calar en l'imaginari com un gran desinfectant i no ho és. És un bon desinfectant per a l'aigua, per a processos industrials o piscines. Però no per a l'aire. Necessitaríem grans quantitats d'ozó durant molt de temps. Però el màrqueting va quallar i s'han fet algunes accions sense sentit.
Qui ha d'actuar per evitar aquestes confusions?
L'Administració. És evident que hi, com deia, tots estem aprenent de la Covid i dels seus mecanismes de transmissió, fa massa poc que el tenim entre nosaltres. Però evidències científiques com aquesta s'han de deixar clares. Es va trigar a dir que l'ozó no solucionava cap problema i quan es va llançar el missatge va ser molt tebi.
Quina és la manera correcta d'actuar per lluitar contra la propagació de la Covid a les empreses, organitzacions o altres espais interiors?
Consultar amb una empresa especialitzada i honesta. Estem en un entorn en què es fàcil deixar-se portar i gastar més diners dels necessaris, i això tampoc garanteix que les coses s'estiguin fent bé. S'han de fer plans a mida de cada espai, de cada activitat. No és el mateix desinfectar una oficina que un magatzem, un comerç o un quiròfan; no té res a veure una empresa de serveis amb una empresa agroalimentària. Cal identificar riscos, establir rutines i executar-ho tot amb rigor.
Hi ha solucions màgiques?
No. Però hi ha prevencions que s'estan demostrant molt eficients, no solament contra la SARS-Cov2, sinó també d'altres microorganismes. Els equips de tractament de l'aire amb llum ultraviolada, que permeten mantenir l'aire net sense agents químics a botigues i altres llocs on hi ha molta circulació de gent. Però insisteixo: la clau és l'assessorament expert i honest per aplicar a cada cas el que més convé. Algunes botigues estan desinfectant la roba després que algú se l'emprovi, i no és necessari. Cada sector és diferent, amb el sanitari, l'agroalimentari o el químic és més senzill, perquè tenen un component científic i estan més acostumats a aquests protocols. Però hem de fer pedagogia amb tots, per incrementar els estàndards de prevenció.
Hem dimensionat adequadament la Covid?
Estem aprenent a fer-ho, enmig d'un bombardeig d'inputs en el que costa trobar el punt d'equilibri. Es va sobredimensionar al començament i mica en mica hem anat ajustant-nos. Ara el risc és infradimensionar-lo. No podem menystenir el virus i la malaltia. Perquè està aquí i s'hi quedarà un temps. Costa fer pronòstics, però hem d'assimilar que potser ens condicionarà la vida els propers 5 anys. Confio més en els tractaments que no pas amb una vacuna miraculosa, perquè, com passa amb la grip, els virus muten i és difícil extingir-los amb una vacuna.
Què opina dels missatges que s'han enviat a la societat des dels àmbits polític i científic?
Hi ha hagut molta confusió, perquè l'amenaça era nova i ens faltava i ens falta molta informació. El debat sobre les mascaretes, el mite que a l'estiu el virus s'aturaria... Alguns missatges polítics pretenien donar terminis, tranquil·litzar l'opinió pública, però davant la incertesa que genera la Covid això tampoc és responsable. Crec que mica en mica hem anat aprenent tots que no es poden resoldre tots els dubtes i que ens hem d'acostumar a seguir vivint enmig d'una certa incertesa.
Assumint impactes en forma de crisi econòmica. Com a empresari, quina evolució preveu?
Com en l'àmbit sanitari, aquí també és molt complicat fer pronòstics. De fet, és obvi que l'economia anirà a remolc del que passi amb la pandèmia. Però hem d'assumir que alguns sectors difícilment podran reactivar-se mentre el virus sigui una amenaça. Com el turisme basat en les grans concentracions de gent. Però hem de ser capaços d'assumir un cert risc i que l'economia es continuï movent. El risc zero no existeix, i quedar-nos tancats a casa és un suïcidi econòmic i tampoc és una garantia a nivell sanitari.
Prevenció de riscos: un abans i un després de la Covid-19
Que com a societat no estàvem preparats per a afrontar la pandèmia de la Covd-19 no és cap secret. Fins i tot empreses especialitzades com Sahicasa han hagut d'adaptar-se a un escenari desconegut i a un increment de la demanda dels seus serveis. "Hem hagut de fer inversions i aprendre ràpid", explica el seu director general, Joaquim Sendra, que remarca la importància de "l'experiència prèvia en la lluita contra els microorganismes" com a factor determinant per poder donar una resposta als seus clients. La part positiva, si n'hi ha alguna, és que "suposarà un canvi dràstic en la necessària cultura de la desinfecció i la qualitat de l'aire a la nostra societat", diu Sendra, que constata que "en general estàvem a nivells molt baixos". Un element important d'aquesta nova cultura de la prevenció és el logístic: "Van faltar EPIs al començament i això no ens ha de tornar a passar. Tothom està prenent consciència, com demostra que s'estigui invertint en la construcció d'hospitals prefabricats i en la desinfecció d'hotels per fer-los servir de suport si el sistema sanitari torna a col·lapsar". Sendra fa una crida a analitzar d'una manera professional els riscos de cada empresa i de cada activitat per mantenir l'economia viva minimitzant els riscos de propagació de la Covid.