La formació de directius pivota històricament al voltant d'habilitats avançades com el lideratge i l'adaptació al canvi. Dues capacitats que en l'entorn de la Covid són i seran més necessàries que mai. Eduard Prats reflexiona en aquesta entrevista sobre com s'han d'enfortir aquestes competències directives per contribuir a que les empreses i, en definitiva, tota la societat superi l'actual situació. I ho fa des d'un sector, el de la formació de directius, que ha de predicar amb l'exemple, ja que, com qualsevol altre, també s'està adaptant a les dràstiques transformacions que imposa la pandèmia.
Com s'ha adaptat la formació de directius a la Covid?
Com a tothom, la pandèmia ens va agafar desprevinguts. Vam haver de fer en dos mesos una transformació cap a la docència digital de la qual ja feia temps que n'estàvem parlant, però que en condicions normals hauríem trigat entre 3 i 5 anys a fer-la. O ens adaptàvem, o quedàvem fora de mercat, perquè havíem de seguir oferint el servei als nostres clients, els estudiants. Però hem aconseguit implementar un model híbrid, amb alumnes presencials i altres que segueixen les classes des de casa. Aquest procés té una part tecnològica, que no és la més difícil, perquè la tecnologia ja existia, i una altra metodològica, perquè hem de garantir que la formació, amb tot el que comporta, arribi a tots els alumnes, siguin presencials o telemàtics.
Com ho han fet?
Adaptant els plans d'estudi. I suplint tot allò d'aprenentatge que hi ha fora de les aules, amb el contacte amb els professors, els companys, etc. Per això hem potenciat les tutories personalitzades. Els estudiants necessiten acompanyament i, amb aquest objectiu, hem destinat més recursos a garantir un contacte permanent.
La irrupció de la docència digital compensa la pèrdua d'alumnes presencials?
No totalment. Hem de pensar que Barcelona és un hub en formació, particularment en l'àmbit de les escoles de negoci. I amb les restriccions de mobilitat de la pandèmia al setembre d'aquest any hem perdut bona part de l'alumnat internacional en l'àmbit dels postgraus. La divisió on-line ha crescut molt, tot i que venia d'un pes específic petit. Anem cap a un model en què les dues vies conviuran. Un nou paradigma amb oportunitats, perquè amplia el mercat: podem tenir estudiants de qualsevol part del món. Però que també genera amenaces, ja que els estudiants d'aquí també poden obrir-se a l'oferta internacional. El secret és el de sempre: ser competitius i tenir una oferta de qualitat. De tota manera, quan es normalitzi la situació, preveiem que la demanda presencial torni, perquè té molt valor, cap tecnologia la pot substituir. Necessitem el contacte, a nivell formatiu i humà.
En un entorn com el que tenim i tindrem en què les habilitats directives seran fonamentals per guiar les empreses per aigües turbulentes la demanda de formació sembla que hauria de créixer...
Hauria de ser així. Un estudi recent a escala de la Unió Europea revelava que el 70% dels CEO consideren que els seus equips no estaven preparats per afrontar els reptes que tenim al davant, però paradoxalment només un 20% d'ells estaven implementant plans de formació. Aquest és l'escenari: un gap molt gran, perquè tots els models de negoci han canviat. És hora de fer un stop and go i formar els nostres equips per tots aquests reptes. No és casualitat que els països que millor se'n surten són els que més inverteixen en formació.
Fa anys que la capacitat d'adaptació al canvi es postula com la principal competència d'un líder. Ara més que mai, oi?
Efectivament. I s'ha d'ensenyar des de la base. Les empreses ja saben que els plans a llarg termini no tenen sentit, perquè el món és molt canviant. L'ésser humà porta malament la incertesa, però el bany de realitat que hem tingut amb la Covid és revelador. Ha fet molt mal, però també té un aspecte positiu: ens treu de la nostra zona de confort, que en alguns casos era necessari. Hi ha negocis que funcionaven per inèrcia sense canvis substancials en els darrers 20 anys, i això tampoc és bo. Hem d'acceptar el repte de l'adaptació constant.
L'economia espanyola especialment?
Sens dubte. L'OCDE deixa clar que som l'economia més perjudicada dels vint països més desenvolupats. Ens hem basat massa en el turisme, per avantatges competitius que tenim, i està molt bé. Però hem perdut molta força industrial. La pandèmia ho va deixar en evidència quan no érem capaços de subministrar-nos mascaretes. O empreses que s'aturaven perquè no els arribaven components que es fabriquen a la Xina. Hem de recuperar autonomia industrial.
Aquesta idea de 'fabricar a prop' ha de suposar un pas enrere de la globalització?
Seguirem en una economia global, però la velocitat s'atura, almenys durant uns anys. Hem d'aconseguir que moltes indústries tornin. Van marxar perquè la mà d'obra s'havia encarit i per falta de sòl industrial, però ara tornarem a tenir les dues coses. Ha de ser un projecte de país.
Com preveu que sigui la recuperació?
Ara mateix tenim bones notícies. La vacuna es comença a administrar i això mateix fa poques setmanes no pensàvem que seria tan ràpid. La borsa, un indicador anticipat de les recessions i de les recuperacions, ja ho reflecteix. Però hi ha molts negocis amb la seva viabilitat compromesa. Cal que el Govern entengui que ha d'injectar diners per salvar empreses, perquè els crèdits només fan més pesada la motxilla. Països com Dinamarca ho tenen clar: paguen un 70% de les nòmines perquè són conscients que si perden actius empresarials la recuperació serà molt més difícil. I aquí ja tenim empreses molt petites, massa fràgils, no podem fer un país d'autònoms. Això aquí ens juga en contra, però a l'altra banda tenim una gran resiliència, potser per ser llatins. És una fortalesa.
Un dels productes de les escoles de negoci és el lideratge. Com han de ser els líders post-Covid?
Sobretot, humanistes. Aquesta crisi ha fet molt mal i les persones necessiten recuperar la il·lusió, la confiança. Un líder ha de saber-ho catalitzar. És una gran responsabilitat.
La visió d'un RTV
Amb la seva vida professional a Barcelona, Eduard Prats exerceix d'RTV (Reus de Tota la Vida). Un vincle amb la seva ciutat natal que manté actiu, tant a nivell personal com professional. El Director General de l'escola de negocis ESIC a Catalunya, una de les més prestigioses de l'Estat i centre adscrit a la URV, va iniciar la seva carrera en diverses multinacionals de les comarques tarragonines, com Borges; va ser Director General del Palau de Fires i Congressos de la ciutat; és ex vicepresident de la Fundació Gresol; i membre del Comitè Reusencs Fora Vila, entre d'altres. Per tot plegat, el seu judici sobre el model econòmic i territorial del Camp de Tarragona té un gran valor. Prats no dubta en ressaltar el "gran potencial de Reus i tot el Camp de Tarragona tenen en la situació actual". Segons Prats, "aquests territoris surten reforçats d'aquesta crisi sanitària enfront de les grans metròpolis, perquè tenen tots els serveis i més qualitat de vida, sense estar massificades". Prats, però, posa deures per portar aquest potencial a la realitat: "Cal posar en valor tot el que tenim, articular-ho, reactivar el turisme litoral i desenvolupar el turisme interior, el cultural i patrimonial... I, molt especialment, reindustrialitzar-nos. La pandèmia ha deixat al descobert les nostres fragilitats i estem obligats a corregir-les".