Ha guanyat les primeres eleccions a la història de Pimec on han concorregut dos candidats. Quina lectura en fa?

Molt positiva: haver aconseguit un 50% de participació és tot un èxit i enllaça amb un dels objectius que tenim, que és promoure més la participació a tot allò que fa Pimec en favor de les petites i mitjanes empreses. I, evidentment, que la nostra proposta hagi obtingut més del 80% de recolzament ens fa sentir molt satisfets i ens encoratja a afrontar els reptes que tenim al davant, que són molts i molt importants. La llàstima és que l'altra candidatura no era interna, sinó impulsada políticament. Fer política a través de les institucions és instrumentalitzar-les.

Quins són els eixos del mandat que afronta?

N'avançava un: involucrar les petites i mitjanes empreses en la defensa activa dels seus interessos. El que diem activisme empresarial. Les grans corporacions ja saben fer de lobby, però les petites no tenen la mateixa capacitat per fer-se escoltar, per influir en aquelles decisions que els afecten de ple. Hem de posar les pimes al pont de comandament. Som el 99% de les empreses, el 70% de l'ocupació i més del 60% del PIB. Ens hem de fer valdre.

Tenim un país de pimes i fem polítiques econòmiques a mida les grans empreses?

Es pot dir així, si. Hem de pensar primer en petit, sempre, però molt especialment amb la reactivació econòmica, que és el repte immediat que tenim al davant. Quan fem les lleis, no poden ser les mateixes per a empreses de mil treballadors que per a les que en tenen tres. Això és vital per a que les nostres empreses siguin competitives, viables i que puguin créixer. I això no és protegir un grup marginal, som majoria! Hem de configurar un capitalisme més inclusiu, que tingui en compte les inquietuds, necessitats i particularitats del teixit empresarial real del país.

Si l'objectiu és sumar pimes a les barricades, sembla un moment és propici: amb la que està caient, fer soroll és qüestió de supervivència...

Efectivament. Sempre és hora de mobilitzar-se, però ara és vital. Però no hem de caure en allò de recordar-nos de Santa Bàrbara només quan trona. Ara la situació és molt dolenta, i ho és especialment a les petites i a les micros. I a sectors com la restauració i el turisme, encara més. Hem de fer força per aconseguir que els governs apuntalin el sistema econòmic.

Com valora l'apuntalament que s'ha fet fins ara? Segons el Banc Central Europeu, som a la cua de la UE en ajudes a les empreses...

No hi ha hagut sensibilitat empresarial. En cap dels nostres governs. No estem ajudant a les empreses. Es va respondre inicialment amb els ERTO i els ICO, però no és suficient. Ha passat un any i no hi ha hagut res més. Les empreses continuen pagant impostos, serveis, etc. amb activitats i ingressos molt a la baixa. Ho vaig dir al Congrés dels Diputats: si no cuiden els que paguen impostos, no es podran fer polítiques sanitàries. Calen més ajuts directes i fer pressupostos, a l'Estat i a Catalunya, que fixin que clarament que, després de la lluita sanitària contra la pandèmia, salvar les empreses ara ha de ser la màxima prioritat.

Precisament, ara estem en negociacions per a la formació de Govern i no sembla que les polítiques empresarials tinguin massa protagonisme. El Govern en funcions no va participar fa uns dies a la presentació de la inversió de SEAT. Hem deixat de ser un país business friendly?

I hi hem de sumar que sembla que, en els darrers anys, ens hem acostumat a la inestabilitat. I això no és bo per a les empreses. No anem bé. Cruyff deia que la pilota s'havia de baixar al terra, per controlar-la. Com a país hauríem de baixar la política a l'economia, si volem seguir generant riquesa. Per això les patronals vam organitzar fa uns dies un acte reivindicatiu amb l'eslògan 'Ja n'hi ha prou'. Ens hem de centrar en la recuperació, no podem perdre aquest tren.

Aquest acte va ser una demostració d'unitat empresarial, un requisit indispensable per aconseguir aquest gir del món polític cap a l'economia. Però no sempre ha estat així. Estem en el bon camí?

Tenim el màxim compromís amb la consolidació de les bones relacions entre les patronals. Tenim molts objectius comuns, en altres hi haurà discrepàncies, però per evitar el tancament d'empreses o en altres reptes estarem al costat de Foment, sense cap dubte.

Aquesta unitat inclou les Cambres de Comerç?

Les Cambres de Comerç són entitats de Dret Públic tutelades per l'Administració, amb un rol molt diferent al que tenim els agents socials. A totes les democràcies avançades tenim reconeguda la representativitat de les empreses en el diàleg social i tot el que els afecta.

Un dels objectius compartits amb les organitzacions empresarials és la reindustrialització, amb deures pendents com potenciar l'FP, abaratir l'energia, impulsar infraestructures que incideixin en la competitivitat... Hi som a temps de revertir la tendència dels últims anys?

Hi som a temps, però no progressem adequadament. Tenim signat un Pacte per a la Indústria, però no li hem posat recursos, i així és difícil. El tancament de Nissan és un símptoma, i quan es parla dels 3.000 llocs de treball que es destrueixen se solen oblidar els 17.000 de pimes que en depenen. Repeteixo: hem de posar recursos a les polítiques de reindustrialització.

Confia en que els fons Next Generation puguin servir per a aquesta i altres causes? No sembla que s'hagi pensat en petit a l'hora d'implementar-los...

Fins ara el que veiem és que tothom va per lliure i efectivament tenim dubtes que arribin a les pimes. Cal informar-les millor, donar-los mitjans i acompanyar-les. La quantitat mobilitzada és molt important, però hem d'aconseguir que aquests fons siguin realment una inversió amb retorn. Si no és així, no provocaran el canvi de model econòmic per al que es van crear, sinó un gran endeutament que, irònicament, haurà de pagar la propera generació.