Sense experiència en l'administració pública -va fer pràctiques a Protecció Civil quan era estudiant, recorda somrient- aterra al capdavant de la Direcció General de Turisme amb voluntat de servei a un sector que coneix perfectament, des de dins. Marta Domènech (Falset, 1974) ha dirigit des de 2007 l'hotel Hostal Sport de Falset, fundat pel besavi, i ha estat al capdavant del sector de l'hostaleria a les comarques de Tarragona per mirar de canviar coses que no li agradaven. Per millorar. No és militant de cap partit i arriba a la gestió política amb ganes de sumar, d'ajudar un sector que està patint de mala manera per la crisi sanitària. Ella hi veu també un munt d'oportunitats. Sempre el got mig ple. Optimista, enèrgica i decidida, ara intentarà remar des de l'altre costat, des de dins del Govern de la Generalitat.
Amb quina idea arribeu a la Direcció General de Turisme?
Amb ganes d'aprendre molt, d'escoltar. Hem invertit els papers, no és algú de l'administració que s'apropa al sector turístic, és el sector que s'apropa al sector. Inicio aquest viatge amb una voluntat de servei, i això té molt a veure amb el meu ofici, d'on vinc, som gent que ens dediquem a servir, i és la meva premissa, pujo en un vaixell molt gran però amb la mateixa voluntat, de servir un cafè o de servir un país, no ho veig com una feina, ho veig com un ofici. Té sentit quan et poses al servei de les persones, és quan et dignifiques com a persona. Arribo amb el cor obert i amb la ment blanca, perquè desconec l'administració. Té una part de sentit comú, molt d'execució i una gran part d'estratègia.
Què necessita el sector turístic?
Com que vinc de sota cap a dalt, m'estic donant compte de la voluntat de treball de les 225 persones que conformen la Direcció General de Turisme, les ganes que tenen de servir el país. Ens estem partint les celles per regular, per aconsellar, per no deixar ningú descobert. Això que estic vivint vull que acabi arribant també a l'empresari. Gran part del que ens salvarà la temporada és que els turistes tinguin clar que som un territori segur. Què és un sector? Quan acaba un i comença un altre? Vull treballar entre departaments. Turisme és tot: formació, cultura, salut, arquitectura, patrimoni, benestar, emoció... On dius que això és competència de turisme i no ho és. Hem d'incidir en una reactivació del sector que és súper necessària. Estem en un moment cruïlla, podem reescriure.
Optimista malgrat el moment crític?
Soc molt realista, però no ho veig com un moment crític, en moments de dificultats els terrenys són fèrtils per tornar a llaurar; són moments dolents, sí, però es pot tornar a construir, tenim aquesta oportunitat. Agafem-la. Estic molt alineada amb les línies europees de posar les persones al centre, de la sostenibilitat, de desestacionalitzar i descomprimir. És una voluntat mundial pel medi ambient, per fer una transició verda, digitalitzar-nos, tenir 5G a nivell territorial. Sense perdre que les persones estan en el centre.
Què es pot fer des del Govern per sortir de la crisi?
Volem anar cap a la reactivació del sector, incidir en el model turístic, ens cal una llei de turisme que s'adapti a les necessitats actuals, la darrera llei de turisme és de fa 20 anys. S'ha anat adaptant la llei a trossets, però ara hi ha un canvi de paradigma i la llei ho ha de reflectir. Són moments de canvis molt ràpids i ens hem d'adaptar molt ràpid. Ha canviat la manera de comercialitzar els creuers o en el món hoteler. Abans podies fer previsions, sabies que a partir del 15 de juliol l'ocupació seria del 70% i podies donar la dada com a ferma. Ara s'ha flexibilitzat tot molt, pots cancel·lar quan et sembla i com et sembla. Ja no saps si les dades són reals. Pot ser que et cancel·lin perquè el país d'origen dels teus turistes t'ha posat al semàfor vermell. Estem en un entorn molt voluble, no hi ha fermesa en res, hem d'estar súper desperts. Farem un exercici molt gran de posar-nos al dia com a administració, la necessitat ho requereix.
Vens del territori i això és notarà?
No perquè jo vingui d'on vinc, ens ho marquen les línies europees de la desestacionalització, per incrementar la despesa dels visitants, està dins del pla de màrqueting de la Direcció General de Turisme. Des d'aquí teixim complicitats amb la resta del territori perquè Barcelona no ho pot engolir tot, hem de sumar amb tot Catalunya. Això vol dir treballar molt de la mà amb Turisme de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona. Què passa amb la touroperació? Tenim un trident, fent el símil futbolístic. La touroperació que ocupa molts llits a Catalunya, que ha existit en el nostre model i dona de menjar a moltes famílies; suposa una gran part del PIB del nostre país. Després hi ha la resta de Catalunya, amb la singularització, amb llocs petits: el 90% de les empreses turístiques tenen menys de deu treballadors. I després hi ha Barcelona. Són tres potes que han d'existir i retroalimentar-se, i aquest és un gran repte. Jo m'imagino Catalunya com un mapa de metro, arribes a Barcelona i en una App pots triar si t'agrada la cultura i menjar bé, si vols fer enoturisme i cultura, o si t'agrada la natura. I pots anar de nord a sud del país. Recórrer el territori amb sentit i de forma transversal.
Un país que necessita milions i milions de visitants que ara no arriben de l'estranger.
Tenim una dimensió turística que no podem obviar, hi és, i l'hem de cobrir perquè existeix. La cosa és si d'ara endavant segueix sent el model pel qual seguim donant llicències perquè obrin hotels d'aquetes característiques. No és si ho volem o no, és si el mercat ho demanda o no. El meu ADN és de petit i d'interior, és on he nascut, això és innegable. Però les dues primeres reunions que he tingut han estat amb la gran touroperació i Turisme de Barcelona, amb els grans, perquè és el que desconec. D'on vinc ja ho puc replicar a la resta del territori. Que m'expliquin i em formin, és una realitat que tenim a Catalunya que no podem obviar. La realitat de territoris com Salou o Vila-seca és la de donar joc a territoris d'interior.
Tot ha de sumar?
Tot suma, i més en aquests moments. Hem d'anar súper a la una. Catalunya com a destinació, alineada amb Tourespanya, que hem de competir amb països com Grècia, que s'han obert primer al turisme i que pica primer, pica dos cops. I ara la gent se n'està anat a Grècia i aquí no estan venint. I no ens ho podem permetre. Hem de fer xarxa i anar de la mà. Cada municipi ha de lluitar, però amb una mirada de conjunt, si no ens perdrem en allò petit, i hem de mirar en gran.
El turisme de proximitat ha servit per salvar els mobles fins ara. I en un futur?
Necessitem el turisme estranger perquè portem quinze mesos tancats, necessitem més del que està passant. La idea és recuperar aquest estiu entre el 50 i el 60% del 2019, que no és res, però és tres vegades més del que va passar l'any passat. Necessitem els turistes de fora.
Què passarà aquest estiu amb el turisme de fora?
No hi ha certeses, estem expectants, tenim indicadors, xifres, però és incert. Vindran més turistes de França i Bèlgica en cotxe. Però seguim les notícies de la pandèmia, les vacunacions dels joves... en una setmana pot canviar l'escenari. Tot és en data d'avui... És difícil dir que les dades són segures. Sí que és segur la voluntat de servei i d'enxarxar-nos, de treballar amb xarxa amb les altres conselleries i departaments, amb Cultura, Educació, Treball, Innovació o Urbanisme, per poder fer palanca i treballar en pro del turisme. Per nosaltres és importantíssim. Crec que estem en un escenari inimaginable, amb quinze mesos, amb la vacuna treta i el 70% de la població vacunada. El país s'ha posat les piles a una gran velocitat, n'estic orgullosa, fa 15 mesos hi havia el tancament, amb l'Estat d'Alarma. Només puc ser optimista.
Servir el país com se serveix el client
Va ser cap de compres de Mango, amb una carrera fulgurant per davant, però un dia va decidir fer un gir a la seva vida i deixar de viatjar per mig món per tornar a casa, al Priorat, per posar-se al capdavant de l'hotel Hostal Sport de Falset. Va agafar les regnes de l'establiment quasi centenari que el besavi va fundar al 1923 després que patís un incendi (2007) que els va obligar a reconstruir l'establiment i a reinventar-se. Després va esclatar la crisi econòmica. Marta Domènech, amb esperit de bombera, diu, té energia per aturar un cicló. Va aixecar el negoci de nou quan molts haguessin marxat per cames i tornat a Granollers, on vivia abans de tornar al Priorat. El seu negoci resisteix ara els embats de la pandèmia i ha decidit fer un nou canvi radical a la seva vida. Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques, sommelier titulada per la URV, ha acceptat el repte de ser la nova Directora General de Turisme en el moment més crític que ha viscut mai el sector turístic, en mig d'una pandèmia mundial. A l'Hostal Sport va començar de zero, amb ganes d'aprendre molt. Com ara. Servir el client, fer-lo feliç, cuidant els detalls. Ara explica que entén el càrrec com el seu ofici, amb la mateixa voluntat que et serveix un cafè a l'Sport (ho he viscut) ara vol servir el país i el seu sector turístic. Sort i encerts.