Móra d'Ebre és la capital administrativa i econòmica de la comarca. Amb un model basat en els serveis, molt especialment el comerç, la pandèmia ha tingut un impacte important del que el sector comença a recuperar-se, amb el recolzament de l'Ajuntament. El regidor Rubén Biarnés analitza en aquesta entrevista la situació del municipi i de la comarca de la Ribera d'Ebre, que necessita reforçar aliances per dibuixar el seu futur més enllà del tancament de les centrals nuclears, que han estat un motor econòmic des de fa quatre dècades.
Quin impacte a tingut la pandèmia a nivell econòmic a Móra d'Ebre?
L'afectació ha estat important, perquè som un municipi que es basa en els serveis, molt especialment en el comerç, que ha estat una de les activitats més afectades. El moment més dur va ser el de paràlisi, amb tots els establiments no essencials tancats. Després hem passat molts mesos on la nostra capitalitat comercial es va veure molt afectada, perquè la zona d'influència del nostre comerç s'escampa a tota la Ribera d'Ebre i també al Priorat i la Terra Alta, i en època dels confinaments municipals i comarcals això estava interromput. Ara, mica en mica, amb el final de l'Estat d'Alarma, l'acceleració del procés de vacunació i la relaxació de les restriccions, els indicadors s'estan recuperant. Des de l'Ajuntament seguirem aportant el nostre gra de sorra perquè el teixit econòmic del municipi recuperi la normalitat a cavall de la millora de la situació econòmica general.
Com ho han afrontat des de l'Ajuntament, tant a nivell de les necessitats socials com de les empresarials?
Com molts altres ajuntaments, inicialment vam haver de fer un pas endavant per solucionar les necessitats més urgents dels ciutadans: vam atendre els casos de necessitat més clara, vam facilitar ordinadors als estudiants, vam mobilitzar la brigada perquè portés aliments i medicaments a casa de la gent gran... A mesura que la situació anava avançant, vam ser conscients que necessitàvem un pla per gestionar una situació que s'allargaria. Per això vam impulsar el Pla de Mesures per a la Reactivació 2020-21, que s'estructura en quatre punts: la flexibilització de l'administració per adaptar-la a la situació actual, donar suport a les famílies més vulnerables, atendre i ajudar als sectors econòmics i confeccionar un full de ruta per al futur.
A nivell del consistori, quins canvis han introduït?
Un de molt immediat va ser la flexibilització del calendari durant el segon semestre de l'any. També vam impulsar la digitalització de les relacions amb els veïns, per poder fer instàncies i tràmits per via telemàtica, ja que l'opció presencial era molt complicada. Aquest aspecte ha estat positiu, perquè hem pogut avançar en un repte que ja teníem, el de fer l'administració més electrònica. En aquest sentit, vam habilitar 17 espais municipals amb accés a internet per facilitar la connectivitat, que va ser fonamental i ho continuarà sent. Destacar també el compromís dels treballadors de l'Ajuntament, que han fet un gran esforç per adaptar-se a la situació i estar pel que calgués.
Com van pal·liar els efectes de la Covid-19 sobre les activitats econòmiques del municipi?
Un dels sectors prioritaris era i és el comerç, perquè és un dels motors del nostre municipi i perquè estava especialment afectat. Vam crear una aplicació perquè el comerç local pogués vendre els seus productes per via digital, amb el repartiment a domicili inclòs gràcies a una empresa de missatgeria. És una primera pedra que ha permès que el comerç tingui clar que s'ha de digitalitzar, que han de tenir un aparador dinàmic per aquesta via. No és fàcil, però s'ha creat una dinàmica que hem d'anar empenyent. Per això vam fer dos cursos amb la Cambra de Comerç de Reus: un de venda on-line i un altre d'aparadors, convencionals i digitals. També vam organitzar un sorteig de bons de 50 euros entre els compradors, tant del municipi com de fora, per dinamitzar l'activitat comercial, una iniciativa que ha tingut molt bona acollida i que té una doble virtut: l'impacte econòmic directe que suposen aquests diners i el fet que portar clients a les botigues sempre és una oportunitat per a que els comerciants donin a conèixer la seva oferta.
"El comerç de proximitat s'ha de digitalitzar i ha d'oferir productes de valor afegit, però els consumidors també hem de ser conscients que la desaparició del petit comerç no és bona per als nostre municipis i ciutats"
El comerç de proximitat s'enfronta, ja des d'abans de la Covid, a una altra amenaça: la tendència dels consumidors a optar per les compres digitals i pels grans operadors que dominen aquesta via. Què s'hi pot fer?
D'una banda, fomentar la digitalització també del petit comerç. De l'altra, posar en valor el que suposa el petit comerç per als nostre municipis i ciutats, el consumidor ha de tenir present què ens aporta aquest teixit. Quan optem pel comerç electrònic hem de pensar també en les conseqüències. Una ciutat sense comerç és una ciutat trista. I, a més, el tipus de repartiment de productes que propicia aquesta tendència té molt impacte a nivell mediambiental. Però la clau és que el comerç sigui competitiu i tingui una oferta basada en el valor afegit i el servei. És complicat, però hem de trobar el punt l'equilibri com a societat. De moment, a Móra d'Ebre, hem fet un registre de locals buits per analitzar quina utilitat se'ls pot donar. Hi posarem vinils per evitar un impacte visual negatiu, però tenir-los identificats ens ha de servir per facilitar que estiguin disponibles a noves obertures.
Un altre dels sectors més afectats ha estat la restauració. Com l'han ajudat?
Vam estar al seu costat en tot moment. Quan les restriccions que els afectaven anàvem canviant, vam organitzar-nos per assegurar que la informació els arribés de manera àgil i clara, que en alguns moments no va ser fàcil, perquè les normes eren complexes i canviants. Quan es van obrir les terrasses, els vam donar més espai de manera gratuïta, perquè sabíem que facturarien en la mesura de l'espai del que disposessin, perquè a dins era més difícil. També es van anular totes les taxes de terrasses i ho hem prorrogat tot el 2021. I hem bonificat la taxa d'escombraries als establiments que han estat obligats a tancar. Són mesures que signifiquen grans de sorra, però pensem que era important donar aquestes respostes com a administració més propera. No podíem fer subvencions directes, però si aquestes ajudes.
Un dels sectors clau per al futur de Móra d'Ebre i de tota la comarca és el turisme, que amb aquesta pandèmia ha viscut moments de contrastos: ha hagut de baixar la persiana i apujar-la assumint moltes limitacions, però també s'ha vist un boom del turisme de proximitat. En aquest context, en quin punt està el desenvolupament del turisme al municipi i a la Ribera d'Ebre?
Tenim clar que és un dels sectors clau. Ho demostra l'allau de visites que hi va haver a Setmana Santa al castell de Miravet, que es van notar també a Móra d'Ebre. Això ens demostra que hem de tenir un projecte turístic a nivell comarcal, que englobi tot el que podem oferir als visitants entre tots els pobles de la Ribera. Som encara molt desconeguts com a oferta turística i el potencial és molt gran. La clau és el riu, és el nostre element més magnètic. Al seu voltant, a banda de la navegació, hi poden haver activitats com el cicloturisme i el senderisme. Ja estem articulant rutes i itineraris per un entorn molt atractiu, amb el GR-99 que enllaçarà amb la via verda després de Miravet per tal que es pugui anar des de Flix fins al Delta de l'Ebre. I sumar-hi els nostres actius agroalimentaris, que també els tenim i els hem de saber posar en valor. En definitiva, fer producte, i promocionar-lo, especialment per la via digital, perquè el turisme és un dels sectors on tenir una bona marca digital és clau.
Móra d'Ebre té, al voltant del riu, diverses inversions en marxa que incideixen en el seu potencial turístic. En quin punt estan?
És un projecte que engloba tota la façana fluvial fins a l'Illa de Saurí. Vam acabar el port fluvial. Queden més fases que anirem reactivant. Com la remodelació del Castell per lligar l'oferta de riu i patrimoni, gràcies a la passarel·la que ja es va acabar. És un projecte que es va aturar amb la pandèmia perquè hi havia altres prioritats, però que reactivarem de cara a l'any que ve.
Quins altres projectes tenen sobre la taula aquest mandat?
No era un període de grans projectes, i amb la pandèmia encara menys, perquè les prioritats han estat unes altres. Però si tenim en marxa algun projectes que estaran acabats aquest mateix any. Com la remodelació de les pistes de pàdel, l'ampliació de la sala de fitness del pavelló esportiu, la climatització del teatre Llanterna, i acabar el Museu Julio Antonio. A més llarg termini, estem en converses amb l'Ajuntament de Bonsom (municipi francès) per reactivar els projectes de construir a Móra d'Ebre un alberg juvenil i una residència per a gent gran. Tots dos generarien dinamisme al municipi.
Com veu la comarca? El turisme necessita unitat per consolidar l'oferta, però cal u model integral per al futur de la Ribera d'Ebre?
Sense cap dubte. Les centrals nuclears tenen una data de caducitat ja molt propera. Però ara toca buscar alternatives. I hem de pensar a nivell comarcal. El turisme és molt important, també l'agroalimentari, però la seva capacitat de crear riquesa i ocupació és limitada. El model del Priorat està molt bé, però no és vàlid a la Ribera. La clau torna a ser el riu: tenim aigua, és el nostre avantatge competitiu. Hem d'anar a buscar activitats industrials que tenen aquesta necessitat. Tenim un territori ampli amb disponibilitat de sòl per acollir activitats industrials. Sense oblidar el sector energètic, en el que ja tenim una gran especialització com a comarca. L'energia evolucionarà cap a modalitats més verdes i he d'estar a primera línia. L'hidrogen verd s'ha d'estudiar bé, perquè pot ser una oportunitat. Però per a construir aquest nou mix econòmic, hem d'estar junts, hem de tenir un full de ruta de comarca, compartit per tots. I tenir millors comunicacions i les infraestructures, cal recuperar la via del tren i millor les carreteres que ens envolten, és un factor de competitivitat fonamental.