Un dels sectors econòmics importants a Vila-seca (i al Camp de Tarragona) és el turístic. Com valora aquest segon any de pandèmia en què alguns indicadors s'han recuperat però encara lluny de la normalitat?

L'anàlisi ha de ser ampli, perquè turisme són moltes coses. Des del punt de vista dels serveis i la restauració ha estat un any molt bo. Des de l'àmbit de l'allotjament els resultats han estat desiguals. El sector del càmping tancarà un bon any, però des del sector hoteler, tenint en compte que som una destinació amb una gran dependència del turisme internacional, ens ha afectat molt. El turisme de proximitat ha respost molt bé, també les segones residències, però evidentment lluny de la normalitat. Els establiments hotelers que han obert han salvat els mobles, però només això.

Hi haurà un abans i un després de la pandèmia a la Costa Duarada? O creu que quan s'estabiliitzi definitivament la situació sanitària tornaran les xifres de 2019?

El model que tenim és madur i consolidat, amb punts forts i altres no tan forts. Però tenim uns mercats que recuperarem quan la mobilitat es normalitzi. El que no treu el que sempre hem dit: que aquest model l'hem de fer evolucionar, complementar-lo, diversificar i desestacionalitzar. I així ho hem fet i hem de seguir en el mateix camí, que és llarg, que no és fàcil. Però és evident que els models turístics de dos mesos són poc sostenibles.

En aquest sentit, fa una dècada que la destinació espera la gran inversió d'un complex d'oci, turisme de convencions i joc. Com veu el projecte de Hard Rock després de la pandèmia?

És un projecte complex amb una inversió molt important i molts requeriments tècnics. L'interès de l'empresa segueix viu, però hem de resoldre amb calma temes ambientals, de mobilitat i d'altres per tal de trobar la millor solució per començar a fer-lo realitat.

L'Ajuntament de Vila-seca està posant ordre al sector de les guinguetes de platja. Per què?

Hem impulsat un concurs per adjudicar 7 guinguetes de platja per incrementar l'oferta amb projectes de qualitat que canviaran la fisonomia de la platja de La Pineda. Hi haurà un abans i un després en creació d'ocupació i generació d'una oferta basada en la qualitat tant a nivell de serveis com de gastronomia.

Un canvi de fisonomia que també volen fer amb la remodelació del Passeig Marítim...

Suposaria una recuperació paisatgística molt important de part del nostre litoral. Esperem que els fons europeus que hem demanat arribin.

Parlant de fons europeus, Vila-seca és un dels impulsors del projecte Cal·lípolis Next Generation, juntament amb el Port i Repsol. Com està el procés per aconseguir el finançament per fer realitat els projectes que inclou?

És complicat. És un projecte de transformació regional i impuls i modernització de sectors. I no estan sortint línies de fons europeus específics per a projectes d'aquest tipus. Són línies molt concretes. I no és positiu que a projectes com aquest, que van de baix cap a dalt, que van més enllà de l'impacte a un municipi i que irradien tot un territori se'ls hi posin dificultats. Hem d'anar a línies molt concretes i fragmentar el projecte, i això fa que es perdi una part d'aquesta visió multiplicadora. Els fons europeus o tenen aquesta sensibilitat o generaran moltes frustracions. Falta que una part d'aquests fons tinguin una escolta activa sobre les necessitats dels territoris, perquè si no és així es quedaran en àmbits molt restringits i limitats. A banda que anem amb retard amb l'assignació.

"Amb el Moll de Balears tenim els deures fets per seguir creixent quan es reactivi el sector dels creuers"

En l'àmbit portuari s'acaba d'inaugurar el Moll Balears, que permetrà seguir creixent el sector dels creuers. Quina valoració en fa?

Molt positiva. L'estratègia del Port en els creuers és molt important per Vila-seca i tot el Camp de Tarragona. Nosaltres tenim un sector turístic que pot absorbir bona part de la demanda que generen els creueristes. No estem saturats i, per tant, rebre creuers ho hem de veure com una oportunitat. I no només a la Costa Daurada, també al Priorat, les Terres de l'Ebre, etc. És molt diferent que a altres destinacions on s'hagin pogut convertir en un problema, pels seus nivells de saturació. El sector portava un ritme de creixement exponencial que s'ha vist afectat pel Covid, però que tot fa preveure que la demanda es reactivarà i ens agafarà amb els deures fets perquè amb aquesta nova infraestructura podrem competir amb altres pots del Mediterrani.

Ben a prop la futura Zona d'Activitats Logístiques, la ZAL, ja va concretant terminis. Quin impacte n'espera?

Ha d'afegir molt valor a l'activitat del Port, que sempre s'ha centrat més en els granels que en els contenidors. Amb aquesta nova àrea d'activitat les possibilitats es multiplicaran. Era una peça indispensable. Ja és un port molt ben connectat i ho estarà més amb terminals com la de Guadalajara. Ja Ara ja és el cinquè de l'Estat per volum de mercaderies, però el seu recorregut està ple d'oportunitats.

"La química ha de transformar-se dins la transició ecològica i les administracions ho hem de facilitar, perquè és un sector insubstituïble per al nostre PIB"

Un dels principals clients del Port és el sector químic, amb una important implantació d'empreses al terme municipal de Vila-seca. Com el veu?

Amb una certa preocupació. És un sector que està en una fase de transformació i modernització i entre tots l'hem d'ajudar. Per exemple amb un nou impuls aprofitant aquests fons europeus. Cal que l'Estat i la Generalitat ho interioritzin. Perquè si no és així, el podem perdre. A Tarragona ha generat molta riquesa i és insubstituïble dins del nostre mix econòmic, hem de fer els deures per conservar-lo. Espero que en els propers anys es completi aquesta modernització i adaptació als reptes de la transició ecològica. L'hidrogen verd pot ser una oportunitat. Hem de potenciar les seves fortaleses, amb nous materials, nous productes, noves maneres de produir... Abans que sigui massa tard.

Un cop superat l'equador del mandat, quin balanç en fa?

Han sigut dos anys molt intensos amb molts reptes, però evidentment marcats per la pandèmia, que ho ha trastocat tot i ha canviat l'ordre de prioritats. Però estem fent allò que volíem fer. L'any i mig que queda seguirem amb el mateix full de ruta, atenent a tot allò que sigui prioritari i amb la mateixa il·lusió i ganes de treballar.