Innovar és un procés complex. Hi ha una fórmula màgica per sortir-se'n?

Segons la meva experiència, i seguint la metodologia del meu llibre Moonshot Thinking, la innovació és un 25% mentalitat, 25% preparació (anticipació), 25% risc i 25% focus. D'una equilibrada combinació d'aquests quatre elements en sortirà allò que necessitem per innovar.

Incertesa, disrupció tecnològica, canvi de paradigmes... Vivim un moment amb molts elements de canvi. El context actual és propici per a la innovació?

Les innovacions es frenen sistemàticament perquè les empreses tenen fortes inèrcies organitzatives consolidades des de fa molt temps. I als seus clients els fa mandra canviar d'hàbits, la condició humana és així. Per això, entorns com l'actual redueixen algunes d'aquestes barreres i exerceixen d'espurna per precipitar canvis innovadors en benefici tant de les empreses com dels seus clients.

"Si innoves estaràs en mercats on ningú et fa ombra, has de tenir la capacitat per crear-los"

Un altre factor que precipita aquests canvis és la lluita per la supervivència. Que et puguin fer fora del mercat és bon estímul per passar a l'acció?

La millor forma d'evitar que et facin fora del mercat és tenir la capacitat de crear nous mercats de forma freqüent. Aprendre a "no competir" és més important que competir per quota de mercat. I per aconseguir això has d'innovar, per estar en mercats on ningú et pot fer ombra.

Innovar és en molt bona mesura aprendre a repensar l'empresa i el seu model de negoci. Això es fa millor des de dins, amb el talent propi, o des de fora, amb assessors externs?

Per innovar has de comprendre el teu negoci millor que ningú, coneixent la motivació última de perquè et compren. Però també has de saber veure allò que els demés no veuen. La innovació és una mirada diferent, i per això sovint has de sortir fora. Cada cas és diferent, però una bona combinació de mirades internes amb externes acostuma a proporcionar les idees que guiaran el camí a seguir, que és millor afrontar amb plantejaments eclèctics.

Què es pot fer per fomentar aquest thinking out the box a una estructura ensinistrada per a l'eficiència dins d'unes rutines organitzatives molt implantades i que generen grans inèrcies?

Per exemple, crear un equip dins la teva empresa (un "Black Ops Team") que durant dos mesos tingui com a missió disrupcionar el teu propi negoci, trobar la manera de provocar canvis radicals per fer-lo més competitiu. I integrar en el teu dia a dia aprenentatges derivats d'aquest exercici, que sempre aporta noves maneres de pensar i fer que poden ser clau en aquest procés de reinvenció.

Per concretar aquests canvis, és més important mirar la competència o reflexionar aïlladament sobre com es fan les coses?

Mirar la competència et pot ajudar a sobreviure a curt termini per poder pagar les nòmines, però la teva estratègia a llarg termini no pot estar determinada per la competència. Els jocs de "suma zero" són un mal negoci. La innovació depèn eminentment d'un mateix. La solució l'hem de trobar a casa, però això no vol dir que sigui fàcil.

En alguns casos és millor innovar en el producte que en els procediments i operacions? Hi ha nínxols d'innovació?

No posis el focus en el teu producte, sinó en el tipus de solució que aportes als teus clients, és el teu valor i la clau de tot el que fas. Innova des de la solució cap al producte, no a l'inrevés, perquè la lògica de qualsevol negoci és solucionar les carències del mercat, les seves necessitats. I això aporta molt valor. El millor nínxol d'innovació és el de treballar per millorar de forma exponencial en lloc de forma incremental. En aquest espai tindràs poca competència.

Se sol associar la innovació a la tecnologia, però hi ha molta innovació que no és tecnològica. I molts sectors amb poca tecnologia que són capaços d'innovar sense aplicar tecnologies molt sofisticades...

Efectivament. Ens obsessionem amb l'última tecnologia, pel seu poder de seducció i les possibilitats fascinants que ofereix. Però moltes innovacions es produeixen fruit de la combinació de tecnologies que ja existeixen, que sobretot requereixen pensar en clau arquitectònica, com si juguéssim a desmuntar i reconstruir des de zero un edifici de Lego. Aquesta és la clau que, a més, permetrà treure el màxim rendiment a la tecnologia.

Una bona part dels canvis exitosos venen després de molts intents fallits, una seqüència que al nostre entorn encara no està ben vista, a diferència d'altres països que tenen més interioritzat l'assaig-error. Quin paper jugar no criminalitzar l'error en els processos d'innovació?

No pots crear innovacions de caràcter disruptiu sense equivocar-te en el 90% de les ocasions en què ho intentes. Ara bé, els errors no agraden a ningú. El que cal fer és celebrar no els errors en sí mateixos, sinó l'actitud d'aquell que es va arriscar, per fomentar que ho torni a intentar. I també posar en valor els aprenentatges que es deriven dels errors, que hi són, però s'han d'identificar i saber aprofitar. Perquè és aquesta actitud i els aprenentatges que s'incorporen el que ens portarà allà on volem arribar.

La relació entre invertir en investigació i consolidar innovacions és proporcionalment directa?

No. La innovació és l'adopció d'una nova idea. No és innovació si només és idea o si només és recerca. A més, la innovació no és lineal. Les grans innovacions tenen un comportament que no és proporcional als recursos que s'hi varen dedicar.