El sector del transport es va reivindicar com a essencial durant la pandèmia i gràcies a això ha aconseguit un seguit de millores que protegeixen la seva competitivitat. En un escenari amb preus dels combustibles molt alts, el sector valora molt positivament els avenços assolits gràcies a la bona sintonia amb el Govern.
Vivim una conjuntura marcada per la guerra d'Ucraïna. Com els ha afectat?
El nostre sector presta serveis a tots els altres i per tant ens arriba la dinàmica d'incertesa, d'inflació i de reducció de marges que és transversal a tota l'economia. A Tarragona, tenim un exemple clar en els volums de cereals que arriben al Port de Tarragona des d'Ucraïna, que és el primer productor mundial. I això també impacta al transport. Resistim, però són temps incerts.
La crisi logística mundial també és un condicionant...
Efectivament. Hem passat d'una crisi de demanda a una d'oferta. La pandèmia va provocar que es disparés la demanda al superar el pitjor moment, però el volum de subministraments de tota mena de productes, components i materials no s'ha pogut garantir. I això ens ha afectat. És un paradigma al que no estem acostumats.
"La pandèmia ha provocat que el poder polític reconegui el paper fonamental del nostre sector davant la societat"
Malgrat tot, el sector ha aconseguit millores importants en les seves negociacions amb el Govern. Quin balanç en fa?
Molt positiu. Ha costat molt i no ha estat casualitat. La pandèmia ha provocat que el poder polític reconegui el paper fonamental del nostre sector. Vam garantir el subministrament als centres de consum, no ens vam quedar a casa i vam fer un pas endavant. Els polítics van entendre la nostra importància i això ha estat clau per aconseguir millores llargament reivindicades.
Quines són les més importants?
Una de molts importants són les ajudes directes per compensar el desajust pels preus de l'energia. També la introducció de la clàusula del preu del gasoil en els contractes amb els clients, que garanteixen que podrem repercutir les oscil·lacions. També és important la reducció del temps d'espera per operacions de càrrega i descàrrega, que passa de dues a una hora. I que aquestes operacions les assumeixin els clients, o amb personal propi, però mai el conductor, tret d'operacions de paqueteria bàsica.
"Som un sector d'empreses petites i això minva el nostre poder de negociació davant empreses grans"
La clàusula obligatòria sobre les oscil·lacions del gasoil era necessària?
Absolutament, perquè som un sector minifundista d'empreses molt petites i autònoms, el que fa que el nostre poder de negociació davant empreses grans és molt limitat. Però ara tenim una bona defensa per a les fluctuacions, perquè ajustar-les en els contractes és d'obligat compliment.
Un altre dels objectius és combatre la subcontractació excessiva i els seus efectes perniciosos...
Si, és inacceptable que qui acaba fent el treball tingui uns ingressos tan baixos que es quedi sense marge de benefici, amb preus molts cops que estan per sota dels costos. S'hi ha de posar límits, distingir quins operadors aporten valor real dels que no n'aporten cap. Hem de combatre el descontrol que provoca la subcontractació abusiva.
Una altra bona notícia és que la subvenció dels 20 cèntims als combustibles continuarà per al sector del transport.
Perquè és una mesura bona per a tothom. Neutralitzar l'impacte del preu dels combustibles és bo per controlar la inflació, ja que els encariments dels carburants acaben repercutint-se en el preu de molts productes i serveis. És una mesura que es va fer universal per qüestions electoralistes, però estava clar que no podia mantenir aquest format indefinidament. Fer
Una altra xacra que perjudica molt al sector és la morositat.
Si, però gràcies a aquests acords amb el Govern ara incomplir els terminis de pagament està sancionat. Per tant, si no és paga dins dels 60 dies màxims que estableix la llei l'infractor pot ser sancionat. I això ha millorat molt el problema.
De cara al futur, es planteja apujar el límit de càrrega als vehicles. Per què?
El Govern vol compensar els carregadors per totes aquestes mesures, que els suposen costos. Passant del límit de 40 tones a 44 es reduiria nombre de serveis. Ho estem valorant, però en principi no hi estem d'acord perquè intuim que els clients pretenen que això es faci sense cap cost per a ells.
"Rebutgem l'eurovinyeta perquè les carreteres són un bé universal, ja que permeten que les mercaderies arribin a tota la societat"
Preveu més mobilitzacions com les de març de l'any passat?
S'ha de veure com evoluciona la conjuntura. El març de 2022 la Plataforma va voler aprofitar que el preu del gasoil escalava en vertical per exaltar el ànims, perquè no hi ha res més dur que seguir treballant i que els costos se't mengin els marges de benefici. El Comitè Nacional havia convocat una aturada el Nadal anterior que finalment es va desconvocar perquè el Govern es va comprometre. Esperem que no calgui tornar a escenaris com aquests.
Es torna a parlar de l'eurovinyeta per finançar el manteniment de les autopistes. Ho entén?
És un debat que hauríem de superar. La xarxa pública de carreteres és un bé universal. No hi ha cap persona que no es beneficiï de la xarxa de carreteres encara que no tingui cotxe. No es poden tolerar declaracions demagògiques, perquè tots necessitem els bens als supermercats, les farmàcies o qualsevol establiment. Les carreteres estan al mateix nivell d'interès general que la sanitat, són essencials. Una societat pot estar una setmana sense escoles, però no sense carreteres. Que per cert, els transportistes ja paguem amb escreix: amb impostos per adquirir els vehicles, per mantenir-los, als carburants, etc.
La transició energètica té en l'electrificació de la mobilitat un dels seus reptes principals. Com es viu des del sector aquesta transformació que agafa cada cop més embranzida?
Amb inquietud, perquè ens posem objectius que no són viables. Hi ha molta hipocresia amb l'economia verda. Per fer bateries necessitem níquel, liti, cobalt... Són matèries primeres escasses que es troben a pocs llocs del planeta, però que es refinen a la Xina, i això fa que els preus es controlin des d'aquest país i siguin cars. Aquí a Europa ni ens plantegem fer fàbriques per fer tot això que és indispensable per implantar l'economia verda. I en aquest escenari l'electrificació de la mobilitat és impossible. I tampoc hi ha prou producció de vehicles elèctrics. Si volem accelerar la transició energètica, tal com passa amb les energies renovables, hem de fer els deures.