Bombolla immobiliària (2008), Covid (2020) i ara guerra a Ucraïna. Una economia marcada per les crisis?

Sí, durant el segon decenni del segle XXI l'economia pràcticament no ha crescut. En aquests moments estem per sota del creixement del 19. No es va sortir de la crisi del 2008 fins al 16-17. Ha estat una dècada marcada per una crisi econòmica molt forta amb efectes sobre la població, l'ocupació i la mateixa activitat econòmica.

Quan heu analitzat els efectes de la pandèmia, alguna sorpresa?

No. Amb la covid hi ha dos elements que van evitar una caiguda més gran i que van mantenir l'estabilitat social. Els ERTO, que van aconseguir mantenir l'ocupació en empreses tancades temporalment. I els crèdits ICO, que van ajudar moltes empreses a seguir després del confinament.

Després de la covid, ¿la recuperació esperada?

Sí, al 2021 l'economia de la zona va créixer més d'un 5%, i enguany un 5,5%. Però així i tot no hem recuperat la caiguda de l'11,9% del 2020. Hem crescut durant dos anys perquè partíem d'un nivell molt baix. Al 2022, el turisme ha agafat els ritmes del 2019 en nombre de viatgers, però ha perdut pernoctacions. Ha canviat l'estructura de la demanda, orientada més cap a càmpings que no pas hotels. Empreses i persones han vist deteriorar la renda. I estem immersos en una voluntat de canvi del subministrament energètic com a conseqüència dels canvis climàtics.

Clatellada sobre l'economia?

L'economia s'està adaptant, potser per força, potenciant les inversions en energies alternatives.

Un canvi que ha arribat per quedar-se?

Sí, crec que la tendència és anar cap a energies renovables, s'ha imposat en les mentalitats inversores, no només dels ciutadans.

La lluita contra la pobresa, una quimera?

És evident que a Catalunya els nivells de pobresa han augmentat. Fan falta polítiques socials per plantejar diferents distribucions de renda, amb subvencions o salaris cap a les persones excloses del mercat econòmic.

Detecteu un problema d'atur més alt que a la resta de Catalunya. Per què?

Hi ha un sector que genera el 20% de la riquesa amb el 5% de l'ocupació: les empreses energètiques i la petroquímica. L'altra 80% té dificultats per donar feina a tota la població. El turisme és molt estacional i a la construcció no hi ha grans projectes. Les contractacions temporals signifiquen en números rodons 350.000 ocupats a Tarragona. Hi ha molts contractes de 15 dies. El sector terciari, molt orientat cap al turisme i el comerç, amb activitats amb valor afegit limitat, sobretot genera ocupació eventual.

Es pot plantejar un canvi de model, amb el tancament de les nuclears i una petroquímica afeblida?

Els canvis vindran sols a les nuclears, una altra cosa és el polígon petroquímic. Les nuclears tenen data de caducitat. Les zones nuclears tenen una població limitada, en el cas de la Ribera d'Ebre i el Priorat: 35.000-40.000 veïns. A la costa, en el cas de Vandellòs II, amb activitat turística, es notarà poc el tancament en l'ocupació. En termes de PIB sí que tindrà afectació i ens adonarem que els números enganyen: amb un PIB molt elevat només per les nuclears. El complex petroquímic té possibilitats efectives de reconversió, com l'hidrogen verd. Però el polígon difícilment podrà decidir a la zona què li passarà en un futur.

Poca capacitat de decisió?

Sí, evidentment. Les decisions es prenen a nivell global, a un altre nivell. És un oligopoli, són poques empreses a nivell mundial, però la petroquímica és un actiu amb possibilitats de transformació.

L'estacionalitat del turisme es pot trencar?

És possible, els canvis poden venir. Hi ha patrimoni, un clima bo i una oferta hotelera notòria. Són actius per allargar la temporada.

Molt camp per córrer?

Sí, però potser no hi ha massa múscul empresarial decidit a invertir fort a la zona, excepte algunes grans empreses ja instal·lades.

Hard Rock pot canviar aquest escenari?

Sí, però hi ha altres circumstàncies a valorar a part de l'impacte econòmic que és per on venen totes les discussions. Davant una inversió de cents de milions d'euros, l'activitat turística de zona l'ha de mirar, en principi, com a positiva.

És comparable Hard Rock amb l'arribada de Port Aventura (1995)?

No, és diferent. Port Aventura ocupa un espai molt ampli i és un pulmó per Salou, Vila-seca, Cambrils i La Pineda. Hard Rock té una concentració molt intensa, però en una franja de poques hectàrees si es compara amb el pulmó que és Port Aventura. Hard Rock és una inversió important per la zona, però s'ha de modular en alguns aspectes, com ja ha passat pel sol fet de tombar el planejament urbanístic.

Seguim mirant enfora. Els fons Next Generation només beneficien grans empreses?

Les petites i mitjanes tenen més problemes perquè encara que rebin una ajuda del 50%, no s'atreveixen a fer la inversió.

Però poden afrontar-ho?

Sí, poden de forma directa i indirecta, amb projectes de grans empreses a la zona que tenen un efecte d'arrossegament. La petita i mitjana empresa té altres criteris de gestió.

Heu detectat canvis?

Hem vist que la formació de societats empresarials està disminuint, mentre augmenten les de responsabilitat limitada perquè són de més fàcil gestió. Les expectatives de gestió empresarial s'acomoda millor en estructures petites, sense grans plans d'expansió.

Empreses petites i mitjanes, la clau del Camp?

L'empresa mitjana juga un paper importantíssim. La petit, de menys de 10 treballadors, és un mecanisme d'autodefensa. De mitjanes, de 100 a 500 treballadors, a la zona no hi ha un gran predomini.

Els costa molt fer-se grans?

Sí, i quan han crescut molts cops ho han fet amb la participació de fons d'inversió de fora, amb afectació sobre els criteris d'actuació.